El compte oficial del PP va publicar divendres aquesta piulada:

El text forma part del ja clàssic i tradicional relat titulat: “Mientras los golpistas terroristas y los venezolanos que huelen mal rompen España, Pedro Sánchez se regocija comiendo niños crudos”. Més simple, impossible. Es tracta d'assenyalar els enemics, y a partir d’aquí “¡A por ellos. Oé!”.

Però aturem-nos en el vídeo. És senzillament SEN-SA-CI-O-NAL! És el tractament de la imatge, la música, els missatges apocalíptics, el tipus de lletra amb la que acompanyen aquests missatges, tot. Per cert, que les lletres són grogues... Mmm, a veure si qui els ha fet el vídeo els ha colat un gol...

I, què diuen les lletres grogues? Destaco tres missatges:

1/ “Ruptura entre poder político y judicial”. Ha, ha, ha! Que el PP digui això em provoca més hilaritat junta que 10 capítols de “Pepa y Avelino”, 3 cassettes de benzinera amb acudits “de gangosos y mariquitas” del gran Arevalo i una actuació de José Luís Moreno a la gala “Murcia, qué hermosa eres”.  

2/ Trobo genial l'aparició per allà al mig de les paraules “crisis” i “paro”, tenint en compte que el PP ha governat Espanya entre el 21 de desembre del 2011 i el 2 de juny del 2018. Bé, a no ser que la crisi i l'atur que hi ha a Espanya hagi començat justament el 2 de juny.

3/ #presupuestosentrerejas podria ser perfectament l'etiqueta de l'espai de successos d’Ana Rosa o d'un d'aquells d’Antena 3 amb pretesa càmera oculta.

I el més brutal de tot, aquest àudio que se sent als segons 4 i 12 i que és una mena de barreja entre gos rabiós, ésser mitològic, psicofonia de programa de misteris i el dimoni en persona.

I ara anem a la reflexió sobre el missatge que es pretén enviar i on no hi ha cap proposta, cap idea, cap iniciativa constructiva. Tot és cataclisme, horror, terror i “vamos a morir todos entre terribles dolores”. Els dolents molt dolents, que són tots els altres, treballen sense descans per destruir la fantàstica obra dels bons, que som nosaltres. Quina obra? És igual, perquè és boníssima i ara perilla. Defensem-la!!!

El vídeo és l'exemple perfecte de la política convertida en crispetes elaborades per menjar sense gana mentre ens entretenim. Som consumidors passius de missatges que no ens proposen res sinó que busquen que ens quedem asseguts pensant: que malament va tot, que dolents són els que no pensen com jo i quina sort que els meus m'ho solucionaran.

I no importa el més mínim que a ulls d'algú imparcial, el vídeo provoqui vergonyeta aliena. Perquè els imparcials no interessen. Perquè els imparcials podrien ser crítics. I als crítics no els fa por un vídeo pensat per espantar la mainada.