Aquí els debats passen a una velocitat comparable a la del correcamins (bip, bip). El de l'espai públic ja ni el recordem. I va ser fa quatre dies.

L'actitud d'una minoria d'exaltats, en alguns casos encaputxats, i que actuaven formant escamots, ha aconseguit treure el color groc dels carrers. Sembla, doncs, que s'han acabat les performances grogues. El groc ha mort.

Recordem el debat? L'espai públic és de tots i si hi ha elements que ofenen a una part de la gent, s'han de treure​. I si l'absència d'aquests elements ofèn a una part majoritària de la societat (un 80% segons una enquesta de La Vanguardia), aquestes persones s'aguanten. Perquè prima la violència de qui treu a la voluntat de qui posa.

Però, com acostuma a passar amb els arguments que tendeixen a ser primets, arriba un dia que topen amb la seva versió en negatiu, o sigui, amb la seva pròpia contradicció. I llavors aquell argument que semblava brillant passa a ser una ocurrència creada per justificar una imposició que realment és una censura.

Pregunta. La selecció espanyola de futbol genera un consens total i absolut? No. Hi ha molts catalans que en són uns grans afeccionats i desitgen que guanyi el Mundial i molts d'altres que la rebutgen tant que volen que perdin fins i tot als entrenaments jugant contra si mateixos.  

Això provoca que molts catalans es reuneixin als bars per animar la “selección” i altres hi vagin per animar, sí, però a la selecció rival. Sigui Botswana, Illes Feroe o Raticulín. Fins aquí res que no passi en un Barça-Madrid, un Barça-Espanyol, un Nàstic-Reus o un Terrassa-Sabadell.

Però els partits espanyolistes aprofiten aquests esdeveniments per exigir la instal·lació de pantalles gegants al carrer. En van posar una al primer partit d'Espanya i si aquest diumenge eliminen Rússia, en posaran una altra per seguir els quarts de final. I no, no es tracta de futbol, naturalment, sinó de nacionalitzar espanyolísticament l'espai públic i aprofitar els èxits de l'esport per fer política. Allò de no barrejar política i esport, sap?

Per què llaços grocs no i pantalles sí? Si la “selección” ofèn molta gent, per què ella sí que pot ocupar l'espai públic? I li diré més, com és que ni tant sols es planteja el debat sobre la presència o no de pantalles gegants transmetent futbol a l'espai públic? Ei, per molt que qui ho organitzi sigui una entitat que aparenta ser privada i apolítica.

I la pregunta del milió: per què aquest cop Ciutadans no és darrera de la instal·lació de les pantalles i hi ha deixat el PP sol en la demanda? Potser perquè no hi veu futur en un equip que ha estat destruït per Florentino, el rei de l'IBEX?