I, de sobte, apareix una enquesta a La Vanguardia on proposen una llista de possibles candidats del Pedeeecat i pregunten quin és el preferit. I resulta que un 35% opta per Carles Puigdemont i un 10,3 per... ARTUR MAS!!!

El mateix dia apareix una enquesta a El Español on pregunten als electors si votarien un partit liderat per José María Aznar López. I resulta que aquest hipotètic partit obtindria un 15% dels vots que, extrapolant la xifra, volen dir 4 milions de paperetes i 51 escons. Com va dir el poeta: “toooooma ya!!!”.

I a partir d'aquí ha començat la febre per recuperar el debat sobre el retorn dels dos expresidents. ¿Sap allò que va intentar Sarkozy fa quatre dies i la patacada que va fotre's va escoltar-se fins i tot als afores de Plutó? Doncs seria això.

La condimentació que ha acompanyat la cosa tampoc ha estat malament. En el cas de Mas amb la portaveu del Govern, Neus Munté, dient que “seria un grandíssim candidat”. El cas és que li van preguntar: “què tal candidat seria Mas?” I ella tenia dues opcions: o dir “això no toca” o respondre. I va optar per respondre. I, què volien que digués?: “Miri, sap què? Seria un pèssim candidat. Horrorós. Em vénen arcadetes i tot”. No, oi?

I en el cas d’Aznar, resulta que d'una enquesta feta a 800 persones aconseguim detalls com els escons per comunitats (per cert, en traurien 1 a Catalunya) i que 1.731.455 (sic) votants del PP a les últimes eleccions ara anirien a aquest hipotètic PEDA (Partit Espanyol D’Aznar), que també recolliria 165.560 vots de Ciutadans, 92.220 del PSOE, 30.298 de Podemos i 247.072 de la resta de partits. Com pot veure, una altra cosa no, però si aquesta enquesta té una cosa és precisió.

Però el més sensacional de tot plegat és que ni Mas ni Aznar han obert boca sobre tornar. I fins on sabem, tampoc han fet cap moviment al respecte. Per tant, som davant d'un debat successori invers, consistent en què qui va triar els seus substituts, ara serien els substituts dels substituts. O sigui, no descartem que, quan els que no han dit que tinguin intenció de tornar facin cas a les enquestes del moment futur i tornin, no se la fotin com en Sarkozy, i aconsegueixin tornar a governar, llavors apareguin unes enquestes on els seus successors, de qui a la vegada ells hauran estat successors, treguin uns bons resultats de cara a tornar a ser ells els candidats postsuccessoris dels successors. No se si m'he explicat.

I si no m'he explicat prou, no pateixi. Ara mateix fem una enquesta entre la família i amics que tinguem més a mà i obtenim ja el resultat oficial i vot a vot d'aquestes futures eleccions on seran candidats els successors de qui van triar-los com a successors seus i que, a la vegada, van ser el seus mateixos successors.

I, a continuació, especularem amb la successió dels successors dels successors que, naturalment, no hauran dit res de voler succeir els seus mateixos successors i de qui ells en seran els successors en una successió de successions infinites i universals sense final.