El sistema té diversos instruments per destruir als dissidents. A les dictadures, directament els assassina. A les democràcies, de vegades també, però en general s'opta per la presó. I després hi ha règims més sofisticats i perversos que combinen garjola amb la via de la ruïna econòmica. Perquè, miri, de la presó més d'hora o més tard en surts, a no ser que et caigui cadena perpètua, i pots arribar a refer la teva vida. Però si et prenen casa teva i els teus estalvis i, a més a més, t'exigeixen pagar no-se-quants milions d'euros esterlins en multes, remuntar la cosa no és gens senzill.

Li posaré un hipotètic exemple perquè es faci una idea de com funciona el mecanisme. Imaginem un Tribunal de Cuentas d'un país absolutament imaginari que li reclamés quatre milions i mig d'euros (ei, per posar una xifra a l'atzar) a algú que hagués estat secretari general d'un organisme que anomenarem Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). Va, i per aquesta persona ens inventarem un nom. Què li sembla Albert Royo? Doncs bé, ¿com creu vostè que el senyor Royo podria pagar aquesta quantitat de diners? ¿Venent-se els ronyons, els pulmons, el fetge i atracant 5.083 botigues de mòbils, 1.333 farmàcies i 701 benzineres? Va sí, i suposem que amb tot això aconseguís cobrir el deute. Tema resolt? A veure, la part del deute amb el Tribunal sí. El problema és que la situació personal del senyor Royo seria complicada pel fet de no disposar de ronyons, de pulmons, ni de fetge, que són uns elements certament necessaris per fer una vida més o menys normal. Sense gaires excessos, però normaleta.

Ara permeti'm que li parli d'aquest hipotètic Tribunal de Cuentas del país imaginari. Quin pressupost anual li posem? Va, diem... 63.016.620€? Sí, crec que seixanta-tres milions és un preu ajustadet. I d'aquest total, què tal destinar 58 milions a personal? Sí? Perfecte! I ara posem-li uns 700 treballadors, que allà hi ha molta feina. Dividim i surt una mitjana de sou anual de 82.857€ i mensual de 6.904€ per cap. No és res de l'altre món, però per menjar tres cops al dia, crec que els hi arribaria. I ara ens cal una presidenta. Què, sou anual de 122.168,06€, que són 10.181€ al mes? També és una xifra molt bonica, no troba? Doncs endavant!

I ara anem al funcionament intern. Què li sembla si dels 700 treballadors, en posem 100 que siguin familiars de càrrecs i alts càrrecs de la institució i dels representats sindicals? Bé, no? I taaant! La família unida també és una cosa molt bonica. I pel que fa a la independència de l'organisme, què fem? Hoooome, tooooota. O més! Fixi's si n'hi donem d'independència que el Tribunal Suprem (sí, sí, ho ha llegit bé) l'any 2013 va denunciar “la politització” d'aquesta institució a través d'una sentència on desestimava dos nomenaments de càrrecs i reclamava “que a la seva plantilla hi haguessin més funcionaris de carrera”.

I sobre la transparència, farem que sigui exemplar. Bé, a veure, potser sí que l'any 2019 el Suprem (novament) els va obligar a identificar a tot el personal eventual del Tribunal, que era una informació que es negaven a donar, però no ens perdem en detalls que no interessen a la societat. De la mateixa manera que no interessa gens aquest famós vot particular d'una consellera que es carrega de dalt a baix l'informe elaborat per arruïnar als dirigents indepes. Per tant, tot bé. Tot fantàstic. En Royo que pagui els quatre milions i mig com els del 9N van pagar cinc milions d'euros, com per organitzar l’1-O el jutjat 13 de BCN ha reclamat 5,8 milions en fiances o com altres jutjats han anat reclamant fiances que sumen mig milió d'euros més. Si la Caixa de Solidaritat ja ha pagat fins ara uns 15 milions d'euros (QUINZE MILIONS), per què no en podria pagar quinze més. O 34. O 169. O mil. O la xifra que sigui fins ensorrar tothom en la misèria a veure si n'aprenen d'una puta vegada. Com els avis republicans d'aquests d'ara van aprendre el dia que els franquistes els van robar tot el patrimoni.