El concepte conegut com a llibertat d'expressió té un nou significat: és allò que quan ho exerceix qui pensa com jo em sembla fantàstic, però quan ho practiquen els que pensen el contrari que jo llavors em sembla fatal i cal censurar-ho perquè m'ofèn molt.

I, com que la capacitat d'ofensa és il·limitadament subjectiva, al final sempre acaba patint la llibertat d'expressió. Jo la invoco en nom de meu dret a expressar-me i a criticar i també la invoco, però justament al revés, quan exigeixo el meu dret que es respectin les meves idees i no siguin criticades.

Esclar, és que no li havia comentat que la definició de conceptes com “crítica” o “sàtira” també ha patit modificacions. La versió contemporània seria una cosa semblant a: tot pot ser criticat i tot pot ser passat per la sàtira, evidentment... menys les coses que tenen a veure amb mi i que m'afecten a mi.

Aquest és el motiu pel qual hem arribat a moments delirants com el de veure censurats cartells de Carnaval. Però escolti, si el Carnaval és crítica, és sàtira, és disbauxa, és transgressió... què coi fotem censurant l'essència? Si en nom del políticament correcte convertim el Carnaval en una festeta de xiqui parc, canviem-li el nom pel de teletubbie i avall que fa baixada.

I és així com arribem al concepte de les falles. Es cremen precisament per eliminar les coses dolentes. I, quines són les coses dolentes? Doncs depèn. Per mi el cibulet hauria de ser eradicat de la galàxia i hi ha milers de cuiners que pensen el contrari. I ho demostren embrutant els seus plats un i un altre cop. 

O sigui, com que els cuiners cibuletaires i un servidor mai ens posarem d'acord en a qui cal cremar, si a ell i el seu cibulet o a mi, millor deixar-ho en mans dels que s'encarreguen de fer la falla. I l'any que els cremen a ells jo content i l'any que em cremen a mi, contents ells.

És el que està succeint amb el famós dimoni de Badalona que cremem la vigília de Sant Anastasi. Aquest any, i triat pel vot popular, ha estat elegida la proposta del dibuixant badaloní Antonio Amador. I resulta que el dimoni és aquest:

I ja tenim la polèmica servida. Xavier García Albiol, que ha començat fa dies la campanya de les municipals de l'any vinent, ha dit que la figura és política i no representa molts badalonins. I, per tant, ha anunciat que el PP no assistirà a la cremada.

I ha afegit que alguna cosa greu passa quan el dimoni ha de ser protegit per tanques, insinuant que si aquest any no ho fessin així, els disconformes anirien a cremar-lo abans d'hora en senyal de protesta. Bé, suposo que el mateix que va passar l'any 2013, per exemple, quan el dimoni també estava envoltat de tanques. Ah, i en aquell moment l'alcalde de Badalona era Xavier García Albiol...

O com devia passar l'any 2010, quan Marcel Rubio Juliana publicava a la seva pàgina una foto del dimoni envoltat de... tanques:

O com l'any 2006, quan l'usuari Carquinyol va publicar una altra fotografia on, ves quina cosa, també hi havia tanques...

A veure si al final resultarà que fa molts anys que el dimoni de Badalona està envoltat de tanques i que amb les tanques passa el mateix que amb la llibertat d'expressió: quan les posem nosaltres, no passa res, i quan les posen els altres, cal cremar-les.