“Quan un tribunal europeu treu la raó a jutges espanyols, no és bo per a Espanya”. La frase és de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i hauria de preocupar, en general, a la justícia espanyola i, en particular, als jutges a qui els tribunals europeus els treuen la raó.

Però resulta que, lamentablement, aquesta frase, que és completament certa, no preocupa gens a qui hauria de preocupar. Per què? Bé, doncs perquè la justícia política espanyola no està fent totes aquestes coses tan estranyes que fa últimament perquè pretengui defensar Espanya ni perquè se l'estimi. No, no, ho fa per defensar-se a si mateixa i perquè s'estima a si mateixa. Per tant, se'ls en refot si tot això és bo o dolent per a Espanya, perquè Espanya no els importa el més mínim. Nacionalistes? Sí, de si mateixos. Del seu poder i del seu estatus.

Aquest Estat paral·lel que va per lliure i que està incrustat a la justícia, però també a la policia, a la Guàrdia Civil, als mitjans de comunicació i a les empreses que viuen dels contractes de l'Estat que es negocien a les llotges de determinats estadis de futbol (i que conviu amb una justícia, una policia, una Guàrdia Civil, uns mitjans de comunicació i unes empreses que intenten fer la seva feina com millor saben), no té cap pàtria ni cap amo que no siguin ells mateixos.

Per tant, el que pensin d'Espanya a Europa, a la Xina Popular o a Ganímides a tots aquests els llepa un peu i part de l'altre. Van a la seva i a conservar la barraqueta. El seu únic interès és seguir col·locats i seguir col·locant els seus per controlar el poder mentre tinguin vida laboral i després fruir de generoses jubilacions que els permetin seguir vivint encara millor fins a una dolça i relaxada mort.

Sí, als seus cercles de poder ells expliquen que tot això ho estan fent per salvar Espanya, però haurien d'afegir que és per salvar “la seva” Espanya, l'Espanya d'on cada cop hi ha més gent que se sent expulsada perquè només en pots formar part si ets dels seus i acceptes les regles de joc que ells t'imposen. És una Espanya de la qual cada cop més gent deserta perquè, com et pots sentir part d'un projecte on és evident que no t'hi volen tal com ets? ¿Com et pots sentir integrat en una idea de país que no és per a tothom sinó que està al servei de mantenir els privilegis d'una minoria que ningú ha triat?

Però la frase d'Irene Montero també hauria de preocupar, en general, als espanyols que han de patir aquesta justícia i aquest entramat que s'ha demostrat disposat a fulminar l'estat de dret i, en particular, hauria de preocupar als espanyols que s'estimen Espanya, que volen el millor per al seu país i que voldrien que fos exemple internacional de virtut i no de descrèdit. Però no sembla que això sigui així. I no, no és per culpa seva. O no del tot. Han estat massa anys de propaganda adoctrinadora dels mitjans espanyols que treballen al servei de l'Estat paral·lel i de les clavegueres de l'Estat. I això ha fet el seu efecte. Com en el seu moment va fer efecte el “Tot és ETA”. És exactament el mateix. I l'aplicació de la mateixa plantilla en una situació que no té res a veure i que, sobretot, vivim directament ens ha servit per adonar-nos d'aquella gran mentida i d'aquella gran manipulació que tots ens vam creure i que volen repetir aquí. I que aconseguiran repetir.

Segons una famosa frase feta, “es pot enganyar tothom un cert temps i es pot enganyar molta gent tot el temps, però no es pot enganyar a tothom tot el temps”. Lamentablement, la frase és un engany. Perquè, sí, en aquesta Espanya es pot seguir enganyant molta gent. I de fet, s'està fent. Sense que passi res.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat