Escriure aquest article em fa mooolta mandra. Per tres motius. Perquè: 1/ criticaré algú del gremi per haver publicat un titular i no m’agrada criticar titulars aliens, encara que algun cop fins i tot siguin certs, 2/ parlaré de la llengua catalana i per repetir obvietats que cauen tant pel seu propi pes que em provoquen badalls només de pensar-les i 3/ polèmiques sobre la llengua com a la que ara em referiré m'avorreixen molt perquè qui les genera només pretén escalfar braguetes de qui ja no s'escalfa ni caient en una marmita de viagra. Però, miri, avui el cos em demana superar la mandra. Serà el que el Nadal m'entendreix.
Titular del diari El Mundo: “El independentismo vuelve a politizar la fiesta de los Reyes Magos”. Text que l’acompanya: “El independentismo no cesa en su intento de politizar el día a día de los niños catalanes. La última de sus ofensivas consiste en trasladar la lucha por un modelo de sociedad monolingüe a la fiesta de los Reyes Magos, enviando a escuelas y repartiendo un modelo de carta para sus Majestades de Oriente que concluye con el deseo de «poder jugar en catalán», como si el uso de esta lengua estuviera perseguido o en riesgo hoy en Cataluña”.
I ara anem a la realitat. La “politització” de la festa per aconseguir “una societat monolingüe” consisteix en una carta on, al final de tot, es demana poder jugar en català. Aquesta:
O sigui, demanar poder jugar en la teva llengua, sigui el català, el mandarí o el mandenkà, és fer política? Sí? Per tant, i pel mateix motiu, quan els que intenten encendre la confrontació inspirant titulars com el que ens ocupa demanen poder estudiar “íntegrament” en la “seva” llengua, estan fent política. Doncs mirin, va molt bé saber-ho. ¿I demanar poder jugar en la teva llengua és afirmar que està perseguida? Sí? De veritat? Bé, sí, titulars com aquests ho intenten, efectivament. Perseguir-la, vull dir. Convertint-la en una cosa que no és a base de criminalitzar-la. I sobre si està en risc o no, només cal sortir al carrer i tenir orelles. I, a més, saber usar-les.
Però queda un tema més. Demanar poder jugar en la teva llengua et converteix directament en un independentista? Ah, sí? Per tant, demanar poder jugar en la teva llengua, quan la teva llengua és l'espanyol, et converteix també en un unionista? I potser defensor de Tabàrnia?
Però, realitzem una petita immersió en la campanya de la Plataforma per la Llengua, que és qui impulsa aquesta carta reial. Si observa el full de la dreta, veurà que hi ha el web “jocsijoguines.cat”. Hi entrem? A banda de reclamar el dret dels infants a jugar en la seva llengua, s'hi demana, per exemple, que es doni a conèixer l'oferta existent en català de jocs, joguines, videojocs i altres materials orientats als infants i joves. Els autors del titular, on veuen el problema? De la mateixa manera que una família pot estar interessada en saber l'oferta de trencaclosques de fusta, de bicicletes sense frens o de llibres de geografia del segle XIX, per què no pot manifestar interès en l'oferta existent al mercat de jocs i joguines en català? Què els molesta? El problema és de quin idioma es tracta, oi?
Normal, perquè com tots sabem, qui fa política amb la llengua, amb els nens, amb les joguines i amb la botifarra del perol, sempre són els altres. I els nacionalistes, també són sempre els altres. Els que ho polititzen tot.