Jordi Montull va dir la setmana passada sobre el judici del cas Palau: “La setmana que ve serà molt divertit”. Bé, doncs aquesta és la setmana que llavors era la setmana vinent i de diversió, més aviat poca. Cal dir que tampoc sé quin és el concepte de diversió del senyor Montull, però vaja, pel que hem deduït de com gastava els diners que s'enduia del Palau (segons pròpia confessió), ell tampoc s'ha divertit gaire.
I com se'ls gastava? Un exemple: quan a la sessió d'aquest matí el fiscal li ha recordat que al seu domicili particular s'hi van fer obres per valor de 400 mil euros (pagant el Palau), Montull ha dit que “vam fer la cuina nova i vaig posar una tanca” (se suposa que al carrer, no a la cuina. Tot i que pel preu de la cuina, podria haver estat necessària). I és que no és gaire divertit imaginar quina mena de cuina va fer-se el senyor Montull i quina tanca va fer-se construir perquè la cosa s'enfilés fins els 400 mil euros. Microones de diamants? Cafetera d'or blanc? Rentadora que només funciona a les hores en que l'electricitat està més cara? Ah, per cert, Montull no recorda quan va començar a fer aquestes obres. Com tampoc recorda:
· l'import de les obres que Ferrovial va fer al Palau de la Música. Però (ha dit textualment) “he fet un llibre on ho explico”,
· quants diners van cobrar dels famosos bons que van auto adjudicar-se, una xifra que, en tot cas, Montull ha dit que decidia Fèlix Millet.
Montull també ha dit no saber res de les obres al Palau, dels casaments de les filles de Millet, del presumpte pagament a Àngel Colom, del presumpte pagament de la campanya d'un candidat de CDC de l'Ametlla del Vallés, del tema fiscal del Palau (perquè el duia l'advocat Ramon Bergós), ni de les inspeccions d'Hisenda relacionades amb els grans moviments de diners que hi havia al Palau perquè “Bergós va dir: això ja ho solucionaré i ell va encarregar-se del tema”.
En canvi, Montull sí que recorda:
· el significat de les sigles GPO: Grans Produccions Orquestrals (és el primer cop que sabem el significat real d'aquest concepte que apareixia a tots els papers i que era el nom clau que Millet i Montull van donar-li a les comissions que rebien. GPO Enginyeria també era el nom d'una empresa constructora que, en un principi, va pensar-se que tenia relació amb el cas i que al seu moment va quedar totalment descartada).
· que una part del percentatge que cobraven ell i Millet, el donaven a la Fundació.
· que els viatges particulars a càrrec del Palau es pagaven en efectiu i amb talons per finestreta.
· que els desplaçaments i menjars dels viatges de l'Orfeó es pagaven en efectiu. I que molta gent cobrava en efectiu, incloses orquestres, que demanaven els diners a la mitja part de l'actuació.
· que la seva filla no decidia res ni tenia firma.
· que Rosa Garicano (una altra de les acusades que ha declarat avui i de la qual en parlaré més endavant), no decidia res ni tenia firma.
· que la famosa reunió a l'hotel Diplomàtic (entre ell, Millet i dues persones de CDC, Jaume Camps i Germà Gordó), no va ser per parlar de diners sinó “de política. I per sobre”.
· que li deien “el bomber” perquè ho solucionava tot.
· i que va haver-hi una època “en que a tothom del Palau el feien director d'alguna cosa”.
Sobre el tema Convergència-Ferrovial no ha afegit res al que va dir ahir Millet. La cosa ha anat així:
Fiscal: Una part de l'aportació de Ferrovial, on anava?
Montull: A Convergència.
Fiscal: Era a canvi d’obra pública?
Montull: Venia un senyor que jo li deia “el recader”, el senyor Torrent (extresorer de CDC, ja mort). No vaig parlar mai amb ell. De tot això se n'encarregava el senyor Millet. (...) Vam passar del 3 al 4% perquè Convergència volia més diners. (...) Jo sabia el tema d'aquests pagaments, però no ho havia viscut (sic). Després vaig parlar-ne amb Osàcar, però amb ningú més de CDC. (...) Osàcar venia al Palau, tenia el sobre dels diners preparat, l'agafava i marxava. (...) Desconec el conveni amb la Fundació Trias Fargas (la fundació de CDC) perquè això ho duia en Millet. (...) Que el conveni amb la Trias Fargas era una excusa per desviar diners vaig saber-ho després. (...) Les factures que arribaven de Convergència no sé si eren bones o dolentes (reals o falses).
I això ha estat tot. Per acabar, una frase: “El senyor Millet era molt senyor Millet” i sobre la seva relació personal amb Millet, un comentari. S’ha dit que estaven barallats i que tenien molt mala relació. Miri, avui ha estat el segon dia que un servidor els ha vist xerrant amigablement, darrera d'una mampara però a la vista de tothom. Per tant, no s'amagaven. I reien. Tots dos. I Montull li mostrava a Millet continguts del seu mòbil. I els gestos eren de complicitat. Per tant, la seva és una baralla ben estranya. Ah, i una cosa sobre la salut de Millet. Ja la voldré tenir jo a la seva edat, sobretot si vaig amb cadira de rodes. Perquè tothom sap que la tendència, i més a aquestes edats, és que, al no caminar, se t'infli la zona dels turmells. I ell els té perfectes. Deu ser genètic.
I entrem ja en la declaració de Daniel Osàcar, extresorer de Convergència, a qui Millet va identificar ahir com el “Daniel” que apareix a tots els papers. El primer que ha dit que és que fins ara tothom ha mentit molt. Després ha donat la seva versió.
Quan el fiscal li ha preguntat si recollia diners de Ferrovial ha explicat que ell anava al Palau “pels convenis signats anys enrere, el 1999” dels quals ell se'n va fer càrrec a partir del 2005. I ha dit que anava al Palau a signar el conveni anual i que després tornava a passar un altre dia a recollir la còpia signada per Millet, que mai es va reunir al Palau amb ningú i que el conveni no es pagava amb cap factura sinó “sempre” amb talons nominatius.
En aquest punt el fiscal ha volgut saber en què consistia aquest conveni entre el Palau i la Fundació Trias Fargas per un import total de 600 mil euros i Osàcar ha explicat que servien “per difondre la cultura catalana”. Com?, ha preguntat el fiscal. I Osàcar ha posat un exemple: “servia perquè a les Festes Majors dels pobles on governava Convergència no hi hagués només música andalusa sinó també música catalana”. I això es feia “influint” als programes de cada poble a través de les sectorials de cultura. I el fiscal no ha insistit més sobre el destí d'aquests 600 mil euros.
Sobre el tema de l'obra pública, Osàcar ha dit que no en sap res, que als senyors de Ferrovial els ha conegut al judici (estan acusats), que no coneixia personalment Millet ni Gemma Montull, que als anys que diuen que va passar el cas, Convergència estava a l'oposició a la Generalitat, a l'Ajuntament de BCN i a la Diputació de BCN i que tot això s’ho han inventat Millet i Montull per justificar l'apropiació. I aquí ha estat quan han tornat a sortir les empreses “Orencat” i CMB 10”. Gemma Montull va explicar ahir que van aparèixer quan Millet va necessitar “cobertura” per cobrir documentalment el gran moviment de bitllets de 500 euros: “Un dia em crida el meu pare -va dir en la seva declaració- i em dóna factures d’Orencat i de CMB 10 per justificar els moviments de diners. Les va proporcionar Daniel Osàcar”. Doncs bé, a preguntes del fiscal l’extresorer convergent ha dit que aquestes dues empreses no li sonen de res (per cert a Montull tampoc) i a preguntes del seu advocat ha afegit que mai van ser proveïdores de Convergència.
I així hem arribat a la declaració de Rosa Garicano, exdirectora general del Palau de la Música i per la qual es demanen 9 anys de presó i 12 milions d'euros de multa. Com que no s'ha negat a respondre a cap acusació, hem escoltat per primer cop les veus dels advocats que representen la Fundació Privada Orfeó Català, el Consorci Palau de la Música i la Federació d'Associacions de Veïns. Resum? Que ella només es dedicava a temes d’esponsors, patrocinadors, relacions públiques i màrqueting i que no sap res de Ferrovial, d'obres, d'altres patrocinis que signava personalment Millet pel seu compte, ni sap on s'ingressaven els diners obtinguts per aquests conceptes.
I a tres quarts de dues, s'ha acabat la sessió. Abans, però, hem escoltat dir al fiscal: “Sóc incombustible”. Venia a tomb per la possibilitat de fer declarar un tercer acusat, cosa que el tribunal ha desestimat perquè ens hauríem passat de les 3 de la tarda i els assistents estarien cansats.
Com veu, de diversió, poca. I d'estirada de manta, la justa. Ahir Millet va dir que tot ho duia Montull. Ahir Gemma Montull i avui Jordi Montull han dit que tot ho duia Millet. I Rosa Garicano ha dit que ella estava per altres coses. I tots plegats no saben res de res i sempre es queden a les portes de tot. Sort en tenim del fiscal incombustible.