Se'n recorda, oi, d'en Jorge Moragas? De la seva biografia política pública destaca que és diplomàtic i que va ser diputat del PP per BCN a les legislatures del 2004, 2008 i 2011. Però el més important de la seva carrera va ser la feina feta a l'ombra.
Com a home de la màxima confiança de Rajoy va ser l'ideòleg de Societat Civil Catalana una associació sorgida del no res i que pràcticament el primer any de vida ja disposava d'un pressupost on hi apareixien ingressos per valor d'un milió d'euros. Encara avui ningú ha explicat d'on van sortir aquests diners. I qui els ho va preguntar per twitter va ser ràpidament blocat.
També ell va ser el munyidor del cas La Camarga. L'antiga amistat d'aquest barceloní amb Vicky Álvarez li va permetre preparar la famosa cita amb Alicia Sánchez Camacho a partir de la qual va esclatar el cas Pujol.
Però per sobre de tot va ser l'estrateg de l'Operació Catalunya. En les seves diverses vessants. Les que sabem, les que ens han explicat, les que intuïm i les que potser no sabrem mai. I també va ser el creador de l'estructura que va aplicar el 155.
Potser algun dia descobrirem si va apartar-se ell o van apartar-lo els resultats del seu partit a les eleccions del 155, però el cas és que després de saber-se que el seu partit havia aconseguit només 4 diputats, amb la seva habitual discreció pública, va fer les maletes i va marxar a Nova York a fer d'ambaixador d'Espanya davant l’ONU.
El 31 de desembre del 2017, en plena mudança, el mític Javier Negre escrivia això a El Mundo:
Però per entendre el personatge, es fa imprescindible llegir aquest paràgraf d'aquella mateixa peça de Negre:
Quan Sánchez va arribar a La Moncloa, era evident que Moragas seria rellevat d'un càrrec que estava molt a la vista i que era tan llaminer que per tenir-lo hi havia hòsties. I van donar-li l'ambaixada a Filipines. Fins avui. Perquè justament avui el Consejo de Ministros ha publicat això:
LA REPÚBLICA DE PALAU!!! Jo creia que tenia alguna noció de geografia fins que: 1/ he hagut de comprovar si la república de Palau existia realment o era un país d'una aventura de Tintín i 2/ he hagut de mirar on coi està això de Palau.
I, esclar, he anat a petar a la wikipèdia. Però, com que no tenia gens clar on estava situada exactament la cosa, he anat al google maps. I allà hi he descobert que si la Terra fos plana, això de Palau estaria quasi a tocar del precipici:
El cas és que gràcies a Moragas avui he aprés dues coses. La primera, efectivament, per on para la república de Palau. I la segona, i fonamental, és que l'Estat sempre es comporta generosament amb els seus lleials servidors. Sobretot amb els ideòlegs del concepte conegut com “a porn ellos”, que consisteix en usar l'Estat de manera pornogràfica per salvar-lo dels que volen canviar-lo o reformar-lo.
Moragas li obria la porta del cotxe a Felipe, despatxava el canvi de govern amb aquell ZP que estava marxant i durant anys li ha fet la feina bruta a Rajoy. Ara, com a funcionari d'aquest Estat, el premien amb una vida tan estressada al mig del no res que les seves úniques preocupacions són que no desperti el volcà que va formar l'illa o que l'augment del nivell del mar li mulli la gespa del jardí de la casa on viu.
Entén ara per què hi ha molts catalans que opten pel costat fosc, oi? On va a parar!!!