Avui tocava Sant Sadurní d'Anoia, un poble que diu una cosa incerta al seu nom. Perquè no és de l’Anoia sinó de l'Alt Penedès. I aquí ho deixo...

I a Sant Sadurní, visita de Mariano Rajoy a les caves Freixenet. Allà, el president de la companyia, Josep Lluís Bonet, li ha agraït la presència dient-li al Presidente que “és amic d'aquesta casa”, que el 155 és fantàstic i que gràcies a ell (al 155) “la normalitat continua endavant”.

Però abans de tot això, com haurà vist al vídeo, la protesta dels que no estan gens d'acord amb el 155. Segurament Rajoy ni els ha vist perquè estaven confinats  en un racó. A uns 500 metres de les caves i just davant de l'estació de RENFE de Sant Sadurní. I si hi havia manifestants era perquè eren d'allà o sabien un camí alternatiu. Si haguessin intentat arribar-hi en cotxe, hauria estat impossible. L'accés des de la carretera de sortida de l'autopista estava tallat a tots els vehicles, menys als de premsa. I després hi havia un fort desplegament de Mossos i de seguretat de Moncloa. Sobretot a la zona de l'estació, que és d'on surt el camí que et porta a Freixenet.

Quan hem arribat a lloc, el clàssic i exhaustiu control de seguretat que inclou inspecció amb llanterna de motxilles, carteres i bosses. Als càmeres els fan prémer el disparador dels equips com si fessin una foto per comprovar que allò és una càmera i no una bomba atòmica. Avui a la solapa, per demostrar que havíem passat aquest control, l'enganxina era verda i hi havien imprès el número 81. La cola de l'adhesiu deixa taca a la americana. O sigui que si algú té un remei casolà, serà benvingut.

Ja a la sala on ha succeït tot, la premsa podia treballar en unes taules rodones i grans que semblaven de casament. Al nostre abast aigua de la marca Tannic “mineral natural d'origen volcànic”. Com que no l'havia vist mai, he preguntat. Resulta que els hi envasa una coneguda marca d'aigua volcànica i no es distribueix ni en botigues ni en restauració.

M'ha agradat molt la contrasenya del wifi: elartedebrindar. Molt poètic. Mentre me la mirava (la contrasenya), se m'ha acostat un periodista de Madrid i hem començat a xerrar. M'ha explicat que això acabarà fatal, que un Estat no és broma, que aquesta situació es podria haver evitat i que ara en sortiran perjudicats la gent, els mitjans de comunicació, les empreses, tothom. Això ha obert un llarg diàleg al que s'hi ha afegit un periodista català que treballa a Madrid. Com pot imaginar, no hem arribat a cap acord, però algunes de les coses que s'hi han dit les explicaré amb calma en alguna altra crònica post electoral.  

I això del llarg diàleg que li comentava ha estat possible perquè Rajoy ha arribat amb mitja hora de retard. Quan ho ha fet, s'ha posat davant del micro preparat a tal efecte, acompanyat del ja citat Bonet i de Xavier García Albiol. Aquí ha estat quan el senyor Freixenet ha agraït aquest 155 “que ens ha dut la normalitat”, ha estat quan el senyor Rajoy ha demanat que no hi hagi boicot als productes catalans, i ha estat quan García Albiol ha respost Miquel Iceta. El líder socialista havia dit aquest matí a can Basté que, en cas de condemna, demanaria l'indult pel president, pel seu govern i pels jordis. I, què li ha respost el líder del PP català a Iceta sobre aquest indult? Doncs que si vol ser president amb els seus vots, ja se'n pot anar oblidant.

I, parlant de boicots. Hi ha un boicot contra els periodistes que fem text i vídeo. En general. Avui càmeres i fotògrafs han pogut baixar a la visita que la comitiva ha fet a les caves. Però els que escrivim i també fem vídeo, no. Per tant el Roberto ha estat gravant unes imatges que jo no puc explicar-li perquè no hi era. Aquest és un concepte del segle XIX, quan la imatge anava sola. Al segle XXI la imatge és també un recurs perquè algú expliqui una cosa en un context. A veure si això algun dia algú ho entén.

Total, que ja no hem tornat a veure Rajoy, al cap d'una estona ens han dit que havia marxat i que ja podíem sortir de l'edifici on érem, i quan ho hem fet ens han regalat aquesta ampolla:

I això ha estat tot per avui.