Ànim! La misèria humana va barata, però encara pot baixar de preu. Perquè l’Ibex de la derrota de les formes i de la decència intel·lectual és una escala que sempre va cap avall.

Si avui, per segon dia consecutiu, Pablo Casado li ha dit “desequilibrat” al president de la Generalitat, fem apostes a veure si demà repetirà l'adjectiu o ja directament es cagarà en els seus morts. Per allò que la dosi que necessita el drogoaddicte que consumeix desqualificacions ha d'anar augmentant. Perquè continuï fent efecte.

Compte, però no ens equivoquem, el màster de l'univers afirma que dir-li a algú desequilibrat no és un insult sinó una definició. Molt hàbil. I espavilat. Com es nota quan un té estudis, oi?

Però, pobret, ell no en té la culpa de ser així. Casado només és un surfista més buscant l'onada bona en el mar de femta que banya el litoral polític. Escolti, si resulta que la frase anterior i posterior a l'insult (que després es nega que ho sigui), són dues mentides tan grosses que no hi caben al sistema solar, insultar són els cacauets del gintònic, són el puré de patates de la Bavette de bou. Torna a ser allò de qui comença bombardejant una escola, acaba robant-li les dents postisses a sa mare.

I, miri, al final un insult és només això, però amb la vaga de fam dels presos polítics s'han creuat línies que, digui'm optimista, pensava que mai es creuarien. Dir i escriure el que han dit i escrit alguns i els desitjos que han expressat aquests alguns sobre la salut dels vaguistes m'ha fet venir al cap l'escena d'una pel·lícula.

Es titula The Magic Christian i a Espanya va ser traduïda com Si quieres ser millonario no malgastes el tiempo trabajando. El protagonista, Peter Sellers, adopta una mena de hippie interpretat per Ringo Starr (sí, sí, ho ha llegit bé) i li mostra fins on està disposada a humiliar-se la gent per diners. A l'escena final hi veiem una piscina plena de merda, pixum i vòmit i com els dos personatges hi llancen diners. ¿La gent està disposada a banyar-s'hi per poder atrapar uns quants bitllets? I taaant! Al principi els costa, però a poc a poc s'animen i al final allò sembla la primera línia de mar de Torremolinos el 15 d'agost a la una del migdia.

Doncs bé, és exactament això. Polítics i gent que s’autoqualifica de periodista han decidit entrar en una piscina com la de la pel·lícula per aconseguir el clic fàcil dels consumidors de porqueria. I per uns bitllets, digui'n per tenir més quota entre el sector de públic de la boina encastada, s'hi rebolquen alegrement a la recerca del reconeixement.

I és així com hem vist desenes de fotos d'aquests personatges fent escarni de la vaga de fam. Fonamentalment endrapant entrepans, cosa que demostra el seu nivell cultural. I mental. I, acompanyant la imatge, comentaris que fins i tot es considerarien fora de to si es fessin en una taverna a les 5 del matí després d'haver-se begut fins i tot l'aigua dels urinaris embossats.

I tots ells (i totes elles) passen per ser gent normal i decent.

Només espero que la vida els regali en primera persona els efectes de la frase “tal faràs, tal trobaràs”. Simplement.