Al mig de centenars de noticies sense cap interès però que ens creiem que són molt interessants, per fi avui en tenim una que realment ho és. Aquesta.

Efectivament, Barcelona, ciutat de fires i congressos i pactes polítics que deixen els seus ciutadans absolutament ulliplàtics, tindrà un dels tres centres de computació d'alt rendiment existents a Europa.

Això traduït vol dir que el cap i casal tindrà un megaordinador megacapaç de fer megarecerca. Com de megacapaç? Doncs fa 200 bilions d'operacions per segon, una xifra que aproximadament és la quantitat de patinets elèctrics que actualment circulen per la ciutat.

I quina mena de megarecerca fa? Doncs estudi del canvi climàtic, desenvolupament de la medicina personalitzada, investigació de malalties com el càncer o l’Alzheimer, disseny de nous components per la industria, desenvolupament de materials per cotxes i avions, dissenys per industries punteres, investigació de l'espai... Vaja, de tot i variadet.  

I això és molt important. Molt. Però no ho és menys que per fer-ho calen persones. I molt qualificades. Algunes de les quals ara estan treballant fora perquè aquí no troben feina. I la majoria ja no tornaran. A no ser que tinguem alguna cosa per oferir-los. I superordinadors com aquest són un gran bitllet de tornada a casa. A banda que tota aquesta recerca genera un gran benefici econòmic i és un efecte crida per l'arribada d'altres industries punteres en recerca, que a la vegada generen més llocs de treball i atrauen més talent.

Perquè escolti, desenganyem-nos... No tenim petroli. Ni matèries primeres d'aquestes que seran la causa de les pròximes guerres al continent africà. Ni tenim una gran indústria que ens faci necessaris. Per tant, hem d'aprofitar joguines com aquest megaordinador per ser a la lliga de campions de la recerca. Perquè això sí que ens pot fer excel·lents. Perquè això pot generar milers llocs de treball de gran qualitat i milers de llocs de treball complementaris. I això genera riquesa. Econòmica i social. Aquest tipus d'indústria fa rics als països, però si els beneficis s'inverteixen com cal també els enriqueixen socialment perquè permeten oferir més serveis i de més qualitat als seus habitants.

I tot això serveix per millorar el nivell educatiu. I com més educació té un país, més probable és generar encara més talent i generar més idees que poden desenvolupar-se en els àmbits més diversos. I el talent i les idees obren portes. I et situen al món. I això et permet deixar de ser un país petit i passar a ser un país important. I als països importants se'ls respecta. I els països realment importants poden comprar-se el futur sense que ningú hi intervingui. I decidir com volen que sigui.   

Per tant, visca el superordinador i benvingut a casa!

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat