La cosa ha començat a tres quarts de 8 del matí a la porta d'un bar del costat del TSJC. Allà m'hi he trobat l’Antonio Baños (ex cap de llista de la CUP) i hem decidit entrar-hi a fer un cafè. I l'hem encertat. Un dilluns, a aquella hora i una estona abans que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera, Anna Simó, declaressin davant d'una jutgessa acusades de permetre un debat parlamentari, res podria superar la performance que ens ha ofert el veterà matrimoni propietari de l'establiment.

Ha estat una successió de menyspreus mutus, renecs variats i expressions i moments pintorescos nivell mare superiora. I a una hora en què el concepte "mare superiora" encara no era trending topic. El més bonic que s'han dit ha estat quan ella li ha demanat a ell dos “carajillos” de JB (cosa que demostra que, a aquella hora, els clients ja anaven molt forts) i ell, amb un to tan ofensiu que si m’ho diu a mi em poso a plorar, li ha cridat: “Cállate ya”. Imagini si a les 8 del matí ja hi ha aquest humor, com deu ser a les 12 del migdia... I no, el bar no es deia l’Afisnalia, la “lieson” d'afinar i fiscalia, un altre trending topic. D'un altre dia, però recuperat avui.

Un cop ja de retorn al carrer, em mirava el passeig Lluís Companys i pensava que últimament en aquest Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hi ha hagut tants judicis, hi han vingut a declarar tants presidents, expresidents, diputats i exdiputats, i cada vegada hi ha vingut tanta gent a donar-los suport, que no seria mala idea col·locar-hi unes graderies permanents, com si fos el sambòdrom de Rio de Janeiro. El nom de la cosa podria ser Tesejotòdrom.

A aquella hora, un quart de nou, però, encara hi havia poca gent. Quan ha arribat la comitiva, la cosa estava més plena, però hi havia molta menys gent que altres vegades:

Un dels crits més corejats ha estat “No esteu sols”, que alguns grups han derivat a “no esteu soles”, ja que les dues declarants d'avui eren dones. A les 8.49, la comitiva d'autoritats arribada des de l'edifici del Parlament, i encapçalada pel president de la Generalitat, per l’expresident Mas, el Govern, la resta de la mesa del Parlament, diputats de Junts pel Sí i la CUP i membres de les entitats sobiranistes habituals, han cantat Els Segadors, acompanyats de les veus dels assistents. Cal dir que hi ha hagut l’ajut d'un improvisat director d'orquestra sorgit d'entre el públic. I per la manera de moure les mans, diria que en sabia.  

Ha estat instants abans que una senyora s'abraonés a Joan Josep Nuet, el membre de la Mesa del Parlament a qui la justícia espanyola va dir en un primer moment que no sabia el que es feia, i mentre el petonejava amb fruïció, li preguntava: “I a tu, quan et toca venir?”. Ell li ha respost, com ha pogut: “D'aquí a uns dies”.

A les 8.53, Carme Forcadell i Anna Simó han pujat per les ja famoses escales del TSJC, s'han acomiadat saludant amb la mà, i han entrat a l'edifici. Dos minuts més tard, Carles Puigdemont i Artur Mas han abandonat la zona per la vorera cantó Besòs del passeig.

Un cop a l'edifici, la presidenta Forcadell ha estat rebuda pel gerent i, sense passar per l'arc de seguretat i acompanyada pel seu advocat, ha pujat fins a la sala on ha declarat. Primer ella i després Anna Simó. Segons fonts pròximes (com es diu en aquests casos), aquests dies han preparat juntes la compareixença. Les cares de tots plegats han estat com la del matrimoni del bar que servia “carajillos”. O sigui, poc amables.

He entrat a l'edifici per la porta de premsa. Aquest cop l'acreditació era instantània i les mesures de seguretat les habituals. Els periodistes circulaven sobretot per la gran sala dels passos perduts i aprofitaven els bancs per escriure les primeres cròniques. Segons ràdio pati (o sigui, les habituals filtracions), la declaració de Forcadell ha començat a les 9.04 i ha estat enèrgica i extensa en les respostes al seu advocat. La de Simó ha estat més concisa però no menys contundent. Segons les mateixes fonts, la declaració ha acabat a les 9.25.  

Mentre, al carrer, Joan Rigol reflexionava sobre la situació actual i em deia que el que ha succeït ha estat que s'ha socialitzat un sentiment individual. O sigui, els milions de catalans que voten i es manifesten tenien un sentiment indepe individual que un bon dia va unir-se i que això ja no té marxa enrere. Quan els companys de TV3 li han demanat una valoració ha dit: “El 9-N vam anar a votar dos milions i mig de catalans i Espanya, 'ni puto cas'". Si Rigol, home prudent, sensat i assenyat, ha acabat usant aquest llenguatge vol dir que, efectivament, alguna cosa ha canviat en aquest país.

Al seu costat, un dels més sol·licitats per fer-se fotos era en Gabriel Rufián, que lluïa unes bambes blanques tan impol·lutament blanques que eren l'admiració d'algun dels presents. El diputat d'Esquerra, coneixedor del que es cou a Madrit (concepte) comentava que l’esclat de la corrupció del PP "és una guerra interna de Soraya i Cifuentes per fer neteja interna i controlar el postpartit quan marxi Rajoy".

A les 9.48, Carme Forcadell i Anna Simó han sortit a la porta del TSJC. Diversos consellers i diputats han creuat el carrer i el cordó policial i les han anat a rebre a les escalinates. A continuació, la comitiva ha fet el camí de retorn cap al Parlament. Desenes de persones les han petonejat, abraçat, amanyagat i fotografiat. Un senyor que duia un petit megàfon ens ha cantat la bonica melodia que, amb música de la sardana “Baixant de la font del gat”, tenia la següent lletra: “Baixant de la font del gat, una urna, una urna. Baixant de la font del gat, una urna de metacrilat. Pregunteu-li com se diu, democràcia, democràcia, pregunteu-li com se diu...” i aquí li ha fallat el giny i no he pogut escoltar l'estrofa final.

Mentre, davant del TSJC, les entitats sobiranistes oferien una roda de premsa al sol amb aquest faristol:

Aquí hi han presentat l'anomenada “caixa de la solidaritat”, un lloc on rebre aportacions per pagar les diferents multes que han caigut (i que aniran caient), sentència darrere sentència. L'escena se la mirava una frase que diu sovint un dels personatges del programa La Competència de RAC1, que acaba de rebre el premi Gat Perich:

Una hora després, al bar del Parlament s'hi han trobat prenent un cafè i un suc de taronja Joana Ortega, Irene Rigau i Anna Simó. D'entre altres temes han comentat com van ser les declaracions de les dues primeres i la d'avui. Llavors van estar dretes i no els van donar ni aigua. Avui Simó i Forcadell han estat assegudes, tenien una taula i aigua. Simó, amb ironia, ha deixat anar: “Al final, als que vagin a declarar darrere de nosaltres, els acabaran traient unes olivetes”.

Potser Simó té raó, i aquesta serà la prova que l'anormalitat d'una situació s'haurà acabat convertint en normal, cosa que no vol dir que ho sigui. Ni molt menys.