Va ser un bon intent, però des del primer moment ja es veia que li faltava força. L’apocalipsi total necessita noms potents, contundents, que sonin enèrgics. Com una ordre que, només sentir-la, et faci cagar de por. I, sincerament, flurona feia aigües per totes bandes. En primer lloc, per concepte, perquè unir la covid i la grip fa por, sí, però és por de tren de la bruixa de la festa major. La primera volta no t’esperes el senyor amb la màscara de goma i l’escombra, perquè fan tant de temps que no pujaves a la cosa que ni recordes de què anava i tens un ensurtet, però a la segona ja veus que allò que porta posat a sobre de la seva roba a manera de vestit bruixil li va curt i a sota porta uns pantalons pirata amb butxaques laterals i unes vambes “Adaidas” o “Mike Air” amb uns mitjons que a pesar de ser blancs són menys blancs que les seves cametes. I llavors perd tota la gràcia. Si és que en algun moment n'ha tingut alguna.

Però flurona, sobretot, flaquejava pel nom. Va, si no té ningú a prop, faci la prova. Digui "flurona". En veu alta. Sí, ha de ser en veu alta perquè mentalment no funciona igual. Flu-ro-na. Oi que és una paraula que és manifestament fluixeta? A mesura que la dius perd aire de manera inconsistent. Fffffflurona. És com una llufeta. És en Jordi LP imitant Jordi Pujol. Com seria la cosa que només es va parlar d’ella un dia (UN!). I mai més. I perquè era Cap d’Any i aquell dia no hi havia cap altra notícia catastròfica i fidelmònica per omplir l’espai que cada dia dediquem a les notícies de la fi del món (d’aquí ve fidelmònica). I a continuació ja va desaparèixer de les nostres vides com si mai hagués existit. Com un Coutinho qualsevol.

En canvi, ara sí!!! Aquesta és la bona. Ara l’han encertat! Hooome (i dona), aquesta ens agrada molt! Deltacron!!! Buuuuum! És que és dir-la i ja et cau a sobre. Va, digui-la en veu alta. DELTACRON! Què, és com tenir dos polvorons a la boca i que et vingui un xabuiro, oi? I ara, compari, sisplau. Primer digui "flurona" i després "deltacron". Quina diferència, no? La nit i el dia. Flurona és com la veu barrufeta que et surt després d’inhalar heli. Deltacron és l’efecte d’un dinar de coliflor de primer, favada amb xoriço i metralla diversa de segon, i per rematar-ho un cap i pota on hi suques pa untat amb llard. Patam!

Deltacron és un monstre de 10 metres sortint del mar i caminant per una gran ciutat mentre destrueix els gratacels com si fossin mantega (perquè els monstres de 10 metres sempre apareixen a les grans ciutats amb molta gent i mai a Gisclareny, per exemple, on hi ha 27 habitants i de gratacels, més aviat pocs). Deltacron no és “omidelta”, que seria l’altra possible unió entre delta i òmicron i que té el mateix problema que flurona: a mesura que la dius, l’èpica se’n va a can Pistraus.

Però encara és millor l’origen del concepte. Perquè uneix les dues variants més famoses, i a pitjor, del SARS-CoV-2: la delta i l’òmicron. Això sí que fa por de veritat! Això només és comparable a creuar un pas de vianants de BCN per on hi passa un carril bici. Fiiiiiu, ara un patinet a 60 per hora contra direcció conduït per algú que va amb uns auriculars més grossos que el seu cap (i segur que el seu cervell). Fiiiiiu, ara un ciclista amb un altaveu a tota hòstia que desconeix que quan un semàfor està en vermell vol dir aturar-se i que també pateix la mancança de saber que la bicicleta té una palanqueta que serveix per frenar. I fiiiiu, ara un individu que va dret a sobre d’una roda i dos pedals, que és on hi du els peus, que acostuma a dur les mans a les butxaques i va tan pendent que se'l mirin que no veu res més.

DELTACRON, ara sí, ara ja podem morir tots entre terribles dolors d’horror d’espasmes escagarrinats de por infinita... fins que arribi deltacron+flurona, o sigui, les dues variants de covid + la grip i que, espero, sigui la següent hecatombe harmagedònica de terror infinit.