(Aquesta humil columna, un cop més, ha tingut accés a la conversa entre els policies que han escorcollat els domicilis de la família Pujol i la família Pujol. Tot seguit podrà llegir la transcripció)

- Toc, toc, toc!

- Qui hi ha?

- La policia!

- Un altre cop?

- Venim a fer un escorcoll, això que ara en diuen un registre...

- Un altre cop?

- Que ens pot obrir la porta?

- Quina porta? La del pis de Mitre? La de la casa de Queralbs o la de Bolvir? La del despatx del carrer Ganduxer? La del despatx del carrer Calàbria?...

- Poden ser totes?

- D'acord, ara els obrim... Per cert, què busquen?

- Coses...

- Coses que comencen per quina lletreta?

- Depèn...

- Per la lletreta depèn? Dependència?

- No, que busquem depenent del que trobem...

- Però si ja han vingut altres cops i ja s'ho han endut tot...

- Ja, però aquí fan un cafè molt bo. I les pastes són del dia...

- Doncs miri, com que ja els esperàvem, tenim càpsules de volluto, que és el que els agrada. I les proves que busquen són a l'armari de l'habitació del passadís...

- Al de la porta amb mirall o al del costat?

- Al del costat.

- On hi ha els vestits de comunió dels nens?

- Exacte. Doncs on vegin unes fletxes de neó de color vermell que assenyalen el text “proves terribles de molta culpabilitat”, és aquell sobre.

- Només un sobre?

- Pensi que pràcticament estem amb una mà al davant i l'altra al darrera...

- Bé, és que nosaltres hem de sortir de l'edifici amb 3 o 4 caixes de cartró grans i fent veure que estan plenes...

- Ah, doncs aquí ja no hi queden papers. Ni tan sols l'Enciclopèdia Catalana, que ja se la van endur... Si volen tornar a portar el que s'han endut altres vegades i tornar a emportar-s'ho. És que si haguessin avisat hauríem portat més proves... Precisament per Setmana Santa vam pujar a Andorra a comprar "quesitos" de la Vache qui Rit, que els francesos són més bons. I al meu marit l'encanten amb una truiteta d'un ou...

- Catxis la mar salada...

- Mirin, si volen, tinc una miqueta de lluç arrebossat que va sobrar del sopar d'ahir... Els hi embolico en paper de cuina perquè absorbeixi l'oli i no els hi taqui les caixes...

- Doncs ens farà un favor. I, escolti, per cert... parlant de favors... ens podria obrir?

- Obrir què? El lluç?

- No, la porta.

- Quina? La del pis de Mitre? La de la casa de Queralbs o la de Bolvir? La del despatx del carrer Ganduxer? La del despatx del carrer Calàbria?...

- Alguna.

- Ara li dic a la Maria Antònia que els baixi a obrir...

- Com sap que em dic Maria Antònia?

- Bé, doncs perquè cada cop que vénen a escorcollar els Pujol truquen aquí...

- Què vol dir això que “truquem aquí”?

- Doncs això, que sempre que vénen pels Pujol truquen al 2on . I ells no viuen aquí...

- Vaaaaja... A veure si serà per això que no trobem mai les proves i hem d'anar venint...

- I llavors, què? Volen el lluç o no? El problema és que no té potetes i no podran emmanillar-lo, que això sempre queda bé per la tele. Un altre dia avisin i els faré pop...