Les coses no són com són sinó com sembla que són o tu vols que siguin. No sé de qui és aquesta frase, però cada dia que passa és més certa. Sobretot a partir del moment en què hi ha gent defensant que la Terra és plana o n'hi ha que donen positiu en coronavirus i organitzen “festes” perquè els escèptics hi vagin a contaminar-se. Dues proves que demostren que si ens acaba caient un meteorit, tant de bo tingui punteria.
Feia dies circulava la brama segons la qual Catalunya ja no està dividida. No, ara tots (i totes) estem units com una pinya perquè tots (i totes) tenim el coronavirus. O més. A Espanya, i també a fora, s'hi havia instal·lat la idea que som 7 milions i mig de futurs i 23 milions d'infectats. Un cas únic al planeta Terra. I rodalia. Però això és cert? Era veritat que Catalunya presentava les pitjors xifres de l'estat? Era cert que aquí els brots de Covid sortien com rovellons al Berguedà un octubre plujós i no gaire fred? Li sembla bé que ens ho mirem? Aquestes eren les dades d'hospitalització a data d’abans d'ahir. COMPTE! No d'infectats sinó, insisteixo, d'hospitalització:
A veure, jo no soc epidemiòleg, ni matemàtic, ni analista de dades i, a més, soc de Badalona, però jo diria que molt malament no anàvem. I afegiria que crec que podíem estar contents d'estar el número 15 en una llista de 20, on el 20 era guanyar la lliga i l’1 baixar a segona. Això no vol dir que ho estiguéssim fent bé ni disculpava res. Llavors, si la realitat era aquesta com és que, mediàticament, Catalunya era la capital mundial del virus, sobretot comparada amb Madrid?
Doncs bé, avui, per fi, han sortit dades de positius on Madrid ens supera. Això és un consol? No, no es tracta de cap “i tu més”. I molt menys va d'un “escolti, ha vist que bons que som?”. I no ho és perquè 1/ no és presentable alegrar-se de les desgràcies dels altres i més en un tema com aquest i 2/ hem demostrat sobradament que som iguals de bons o d'incompetents que els altres. I, en definitiva, és que el tema no és aquest. El tema és que en el moment en què l'opinió pública té més canals i més diversos per informar-se, resulta que és quan se la teledirigeix més. La sobreinformació genera infrainformació. I el tema és que quan tenim més accés a les fonts originals de les dades és quan més triomfa el trilerisme.
Des del primer dia les xifres de contagiats mai no van ser reals perquè només feien proves als positius amb símptomes i perquè ara sabem que el percentatge d'asimptomàtics és altíssim. I avui dia 22 de juliol, quatre mesos després, encara no sabem la xifra real de morts. I no la sabrem mai. Perquè només es van considerar mortes per coronavirus les persones a qui els van fer la prova poc abans de finar. I li diré més, persones grans que poc abans de morir havien donat negatiu a la prova, al seu certificat de defunció hi surt que la causa és coronavirus. I no és cert.
No, no, això no és una guerra entre comunitats. O no hauria de ser-ho. És voler saber què està passant. Perquè si l'administració ens fa corresponsables, cosa que em sembla fantàstica, tenim dret a saber quines són les regles del joc.