Fa dies que arrosseguem el cas Djokovic. Tants que això ja s'està fent llarg com la suma de les obres de la Seu i de la Sagrada Família. Resum del publicat fins ara: aquest personatge que no s'ha volgut vacunar de COVID havia d'anar a jugar un important torneig de tennis a Austràlia, un país on si no estàs vacunat no hi pots entrar. Ell es va presentar a les autoritats duaneres amb un justificant especial que li va fer l'organització de la competició. A partir d'aquí la negativa del govern a deixar-lo passar, tal i com diu la llei i la campanya iniciada pel jugador, la seva família, el govern serbi i els negacionistes a favor de la seva entrada.

La polèmica, que ja dura fa cinc dies, no té ni cap ni peus. Què diu la llei? Que qui no està vacunat no entra al país. Està vacunat Djokovic? No. Doncs adéu, bon dia, Bon Nadal i ja l'abraçarem quan es vacuni. El problema és que el torneig juga a la puta i la ramoneta, perquè si hi participa aquest jugador, que és el número 1, vol dir més audiència, més ressò i més diners. I a partir d'aquí, el tennista no para d'oferir excuses i mentides que es desmunten soles: 1/ No, és que no s'ha vacunat perquè va donar positiu el 16 desembre... Molt bé, i abans del 16, per què no ho va fer, sabent que a principis de gener havia d'anar a Austràlia i hi ha aquestes regles? 2/ Quan arriba al país falsifica el paper oficial on ha de dir d'on ve. Ell diu que de Belgrad i hi ha imatges i fotos que demostren que estava a Cadis. Ho argumenta dient que va equivocar-se en omplir la casella, 3/ Diu que es contagia el 16 de desembre i apareixen fotos dels dies 17 i 18 fent vida normal i assistint a un partit de bàsquet del Barça jugat al seu país. Excusa? Estava esperant els resultats, 4/ El 18 concedeix una entrevista al diari l’Equipe... “per no deixar tirat al periodista”. Quin detall més bonic, oi? Després va reflexionar i va veure que havia comès “un error de judici” i 5/ Der Spiegel publica avui que el test positiu que va presentar estaria manipulat i la data no seria certa. Una nova mentida contra la qual encara no ha inventat cap excusa.

I mentre mengem Djokovic a totes hores per una qüestió que no és qüestió i que aguanta perquè un torneig de tennis privat no pensa renunciar al negoci que tenia previst, l'Aràbia Saudita acull la final de la Supercopa d'Espanya masculina de futbol. Un altre tema de diners i negoci amb l'esport. Com el Dakar, un ralli que du el nom d'una ciutat que fa 15 anys que els participants ni trepitgen i que aquests dies hi coincideix, també per diners i negoci, en aquesta dictadura teocràtica on els drets humans no es respecten ni per error.

¿Què passaria si aquest Djokovic no vacunat anés a jugar un torneig a l'Aràbia Saudita? Doncs que podria entrar-hi tranquil·lament perquè les lleis li ho permeten. Només faltaria. Per blanquejar aquesta monarquia, portes obertes i una única pregunta: Quant val?, seguida d'una frase: Doncs posi-me'n tres. Allà, però, el problema de Djokovic seria si fos crític amb el govern del país. Perquè se li acudís protestar podria ser condemnat a mort i executat. Això sí, amb una miqueta de sort només el condemnarien a mil fuetejades i a 10 anys de presó. I si fos dona, ara podria viure “de forma independent”, és a dir sense cap home a casa seva, perquè des del juliol ja no és delicte. El que no està clar si per fer-ho encara li caldria el permís del seu tutor que, per suposat, sempre és un home. I si fos homosexual, a part que estaria cometent una il·legalitat, podria ser castigat amb presó o flagel·lació.

I és que amb diners es pot comprar tot. Des d'una exempció per poder burlar les lleis de salut d'un país democràtic fins al certificat de legitimitat d'una dictadura. La diferència, molt important, és que si un estat democràtic vol, pot aturar el poder dels diners. Veurem si Austràlia està disposada a jugar el pols. A can saudites la cosa es redueix a “agafa el diners i corre”.