Avui al Parlament hi havia sessió de control al Govern i al president. I tothom esperava que alguna de les preguntes a Carles Puigdemont tingués relació amb el famós dinar secret (que ara ja no ho és) amb Mariano Rajoy. Bàsicament perquè ha estat el gran tema político-periodístic del país fins a les 10 del matí.

I Mireia Vehí, de la CUP, ha preguntat pels estibadors. I Xavier García Albiol, del PP, ha preguntat per la sanitat pública. I Lluís Rabell (CSQP) ha preguntat per l'ambivalència del Govern, que uns dies aposta per la desobediència i uns altres per l'estabilitat.

I llavors ha estat el torn d’en Miquel Iceta. I tothom apostava perquè seria ell. I no. El líder del PSC ha preguntat: “què està fent el seu Govern per preparar el referèndum del mes de setembre?”. Després, a la rèplica, ha xutat als núvols amb un “ara sabem que hi ha converses, i ho celebro, i més n'hi hauria d'haver, i amb més resultats n'hi hagi, millor”.

La següent era Inés Arrimadas. I tots (i totes) hem pensat: “Hoooome, ara sí, segur. Ella li preguntarà. Perquè si no ho fa ella ja no ho farà ningú”. I... tampoc. Ha fregat el pal quan li ha preguntat al president: “Vostè es compromet a comparèixer al Parlament per explicar els contactes que està tenint amb el Govern d'Espanya?”. Però aquí s'ha quedat. La resposta del president en els dos casos ha estat que no hi ha negociació ni n’espera. La darrera intervenció, la del portaveu de Junts pel Sí Jordi Turull, tampoc ha anat per aquí.

Quan ha acabat la sessió, uns 30 periodistes afamats d'informació hem envaït els passadissos del Parlament buscant algun bistec informatiu. I no hem pillat ni un trosset de xopped caducat. Això sí, no hem parat de qüestionar-nos, un cop darrera l'altre, i entre nosaltres mateixos (i mateixes): “Per què ningú deu haver preguntat pel tema?”. I ningú hi ha trobat cap resposta. Ni tan sols Marta Rovira i Oriol Junqueras, que passaven per allà, i de sobte s'han trobat envoltats d'una munió de periodistes que sortien de totes bandes i que els preguntaven per la qüestió.

Però el més sorprenent ha succeït després, quan Inés Arrimadas ha comparegut per fer un “canutassu” (o sigui, una compareixença a peu dret), moment que ha immortalitzat en Sergi Alcazar.

Després de dir-nos que el president menteix i que no dóna la cara, una companya de TVE li ha demanat ben clarament: “escolti, però per què no li ha preguntat si ha existit el famós dinar o no?”. I la resposta ha estat treure el violí i fer un Stéphane Grappelli, un Yehudi Menuhin o un Jean-Luc Ponty (segons gustos) i dir-nos que ella li ha dit que digui la veritat sobre les seves reunions. I ha quedat dit.

Total, que avui hem inaugurat un nou concepte: reunir-se no vol dir negociar i el tema no és si ha existit la reunió sinó si s'han donat explicacions sobre la reunió. I així ha estat com el dia en que periodistes i polítics ens hem/s'han llevat pendents d'un dinar, hem marxat a dinar sense que ningú preguntés si el dinar havia existit o no.

Conclusió: entre els temes que realment interessen la gent no deuen ser-hi els dinars entre el president català i l'espanyol.