Doncs ara tinc un problema. I no menor. Sap la polèmica aquesta sobre si els “Conguitos” són racistes o no? Sí, és la campanya que una persona ha començat en una plataforma digital de signatures on demana la desaparició de la marca i del logo d'aquest producte per racista i que ha provocat molt de moviment a les xarxes. De moment, amb la gran publicitat generada, a mitja tarda d'avui havien signat 4 mil persones. Que sí, que en són moltes i són opinions molt respectables, però estarem d'acord en que no són un clam, oi? Vaja, que una gran vehemència de 25 persones a twitter o 4 mil o 40 mil signatures no vol dir que l'opinió pública estigui bolcada en condemnar els “Conguitos” a la desaparició immediata. De fet els debats més vehements a les xarxes cada dia tenen menys a veure amb la vida real.

Change1

Change2

Total, que servidor de vostè, que per exemple tenia molt clar que exposar el negre de Banyoles era aberrant, ara considerava que no tenia cap sentit el debat sobre si aquests cacauets recoberts de xocolata i que reben aquest nom i tenen aquesta estètica són un exemple de racisme. De fet considerava que no hi havia debat. Per què? Doncs perquè trobo excessiu aquesta onada de revisionisme que patim i aquestes grans ofenses que, tal i com es plantegen, considero que amaguen intolerància. Tot ens ofèn i exigim que tot s'elimini. I, escolti, en nom d'idees que poden ser molt nobles s’hi poden amagar una minoria de censors que volen canviar el fets i la història. La història no només no es pot canviar per raons evidents, sinó que no s'hauria de canviar perquè ens hauria de servir per no cometre els mateixos errors. I cridar molt no vol dir tenir la raó. És l'efecte timbaler del Bruc.

Sí, sí, la llegenda del timbaler del Bruc diu que era un nen que va guanyar una batalla perquè va fer creure als francesos que era un exèrcit. Però era un nen. Un nen amb un tambor. Un putu nen amb un putu tambor. I ja està. Doncs moltes vegades les xarxes són un nen amb un tambor fent molt de soroll, però continua sent un putu nen amb un putu tambor. Però en aquest cas digital.

I en aquest paquet revisionista del “jo m'he ofès molt” hi van els “Conguitos”, però també la retirada i posterior rehabilitació de la pel·lícula “Allò que el vent s'endugué” del catàleg de la plataforma HBO acusada d'idealitzar l'esclavitud, o la campanya per eliminar segons quines estàtues de l'espai públic, com la de Winston Churchill. Però ara és quan ve el meu problema. Resulta que VOX ha aprofitat aquesta campanya contra els “Conguitos” per fer-ne una a la contra. I dos dels seus líders han publicat aquestes fotos:

VOX1

VOX2

Horror, terror i pànic!!! Resulta que ara sóc al bàndol de VOX!!! I com que vivim en una societat plena de “col·lectius” on els intolerants són cada cop més intolerants amb els altres intolerants (i viceversa), tu has de ser en un dels bàndols perquè d'aquesta manera només et linxin i t'insultin els uns i no tots dos (que és esgotador), doncs resulta que al final has d'acabar prenent partit. Per descart, no per convenciment. I en aquest cas, escolti... FORA ELS CONGUITOS!!! Quin remei...

Sabent que aviat cauran el braç de gitano, la catalana, el bull negre, l'etiqueta d'Anís del Mono, les figues de moro, el pa negre, les pel·lícules de Tarzan (un blanc vivint en una selva africana), les de l'Oest (on els indis que eren expulsats de la seva terra pels blancs eren els dolents), les de Tarantino (per violentes), etc, etc, etc...