Vint-i-una hores després d'empassar-me un debat electoral de tres llaaargues hores i una hora després d'haver patit visualment un altre lamentable partit del Barça, què podria empitjorar el panorama? Doncs sí, un altre debat. Prou, sisplau! I aquest a vuit. Vuit? He dit vuit i he dit prou? Per la meva generació és impossible no relacionar aquestes dues paraules amb el títol d'una sèrie anomenada “Con ocho basta”. Era de quan ja miràvem sèries però no anàvem pel món intentant demostrar que en som experts i em mirem unes de molt bones però que no es mira ningú i estan per descobrir. I, sobretot, les miràvem quan encara no existia TV3 i l'única TV en català eren unes hores de desconnexió a la llavors anomenada TV2 i tots els títols de les sèries eren en espanyol.

Total, que avui el debat era a TV3 (que encara continua oberta tot i els esforços de diversos dels candidats presents per tancar-la) i, d'entrada, era inevitable comparar-lo amb l'emès ahir a TVE i al grup Atresmedia. Comencem per les semblances? Els candidats també estaven drets i també han parlat de Catalunya. Això últim era esperable i es veia venir. La diferència és que avui, al contrari d'ahir, hi havia presència de qui aspira a representar directament els electors catalans. La resta de diferències han estat un plató molt més modern, millor il·luminat i més ben ambientat. I per sobre de tot, la paritat. Ahir eren cinc homes i avui quatre homes i quatre dones. I si Meritxell Batet, candidata socialista substituïda per José Zaragoza, no hagués estat absent pels seus problemes de vertigen, hi hauria hagut majoria femenina. Dada interessant. 

L'altra gran diferència ha estat el to. Les frases de la nit han estat “calma” i “no es posi nerviós”. Perquè, sí, hi ha hagut nervis. Molts. Sobretot per part de les representants del PP i Ciutadans, que han optat per dinamitar els instants inicials del debat interrompent repetidament la resta de participants. Les seves veus se m'han introduït tant a dins del cervell que crec que estaré dies sentint-les en somnis. Nervis i en alguns casos, mala educació. Molta. Moltíssima. Sembla mentida tants diners gastats en tanta educació d'elit que han acabat llançats a la claveguera de la impertinència.

I com que hi havia tanta gent xerrant, repassem les actuacions de manera individual.

Gabriel Rufián, Esquerra. Ha fet una oposició frontal al PSC i ha recordat a JuntsXCat i a la CUP que no són el seu enemic ni el seu adversari. Frase: “En política, res és a canvi de res”.

José Zaragoza, PSC. Se l'ha vist en forma, sobretot quan ha triturat argumentalment Cayetana en un cos a cos verbal. Ha estat el veterà porter reserva que surt a jugar per lesió del titular, atura dos penals i acaba pujant a rematar els córners i marcant de tisora. Frase: "Si no hagués sigut per Manuel Valls, ERC tindria l'alcaldia de Barcelona".

Jaume Asens, Comuns. El seu objectiu era fer oposició al PSC i s'ha barallat molt amb Pepe Zaragoza. De fet, pràcticament cada intervenció seva ha acabat amb els dos parlant a la vegada. Sempre se li nota molt que no està acostumat al fang dels debats. Frase, dedicada a Zaragoza: “Van demanar el vot a la dreta per evitar un govern amb Podemos”.

Laura Borràs, JuntsXCat. Només començar el programa ha anunciat que ignoraria VOX. Ha proposat fer un gran grup parlamentari indepe al Congrés amb Esquerra i la CUP que ha estat rebutjat per la CUP i ha estat ignorada per Rufián. Més que una frase, trio d'ella les vegades que s'ha mocat perquè això explica la descomunal galipàndria que arrossegava. I, com que ho ha intentat fer discretament quan no l'enfocaven, però el seu micro seguia obert, se sentia de fons de les paraules d'altres candidats (i candidates).

Inés Arrimadas, Ciutadans. Ha començat el debat tractant el moderador, Vicent Sanchis, com si fos un dels candidats. Concretament el seu pitjor enemic. Li ha demanat que plegui, li ha dit que aplicaran el 155 i el faran fora, li ha retret el seu sou i li ha lliurat per segona vegada un full on estava redactada la seva dimissió. En aquell moment he pensat: ara Sanchis traurà un ninot del Mic, com per poder tornar-li el regal. I no. Arrimadas ha repetit al voltant de 15 vegades “Torra és molt de dretes”, un concepte nou a l'imaginari taronja. Frase: “Puigdemont se piró”.

Cayetana Álvarez de Toledo, PP. Ens ha explicat que havia pensat en no anar al debat però que al final ho ha fet. Aclarir-ho ha estat molt oportú perquè si no, no ens en hauríem adonat. Ha proposat crear televisions constitucionalistes a Catalunya i promoure productores audiovisuals que no facin brossa, referint-se a la d'en Toni Soler. Frase, dedicada a la candidata de la CUP quan ha parlat del “Trifachito”: “La palabra facha se la aplica usted a si misma y a sus colegas”.

Ignacio Garriga, VOX. Després de condemnar el feixisme i el racisme ha denunciat la despesa que significa per Espanya l'existència de 17 autonomies i 17 diputacions. Desconec en quin moment ha perdut les altres 34 diputacions que hi ha a Espanya. Ha tret el concepte del “tricentito”, que segons el seu partit és el pacte PSOE-PP-Ciutadans. Als altres candidats els ha dit “Señores de los partidos políticos”. Ah, ell no és de cap partit? Li ha dit miserable a Mireia Vehí. Frase, amb la que ha acabat el seu minut final: “Que Dios les bendiga”.

Mireia Vehí, CUP. Ha confós Rufián amb Pere Aragonés quan el vicepresident va ser fotografiat sortint d’un casament VIP. Després d'una pausa publicitària ha demanat perdó pel lapsus. Frase, adreçada a Garriga: “Vostè avui ha vingut aquí amb un assessor que és exmilitant del MSR, l'organització germana nazi feixista del Partit Nacional Socialista alemany”.

Tot i ser quatre candidats i quatre candidates i no només cinc com ahir, el debat ha durat aproximadament un quart d'hora menys. Quan ha acabat, la millor noticia, a part de la pròpia finalització, ha estat que ja no queden més debats i que resten només tres dies de campanya. Viiiisca!

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat