Estem pensant unes ciutats del futur sense fums, sense cotxes, amb carrils bici arreu, amb l'internet de les coses gestionant la nostra vida... però ningú pensa a fer ciutats on hi visqui la gent gran. I cada cop més, les ciutats estaran més plenes de gent gran. Gent gran que ha de viure i que, sobretot, ha de poder desplaçar-se a pesar que la majoria dels cops tinguin una mobilitat reduïda.

Exemple quotidià: una persona gran, amb dificultats per caminar i que es mou amb una cadira de rodes o amb un caminador, que ha d'anar al metge, a fer una gestió, a visitar un familiar o, senzillament, que vol anar a passejar a l'altra punta de la ciutat on viu, o sortir fora de la ciutat per anar a fer un arròs al sol, per anar respirar a la muntanya o per fer un bany a la platja.  

Comptem que té algú que la va a buscar a casa seva i que aquest algú, naturalment, ha d'anar-hi en cotxe particular perquè la persona gran no està en condicions d'anar amb metro ni amb bus. Doncs bé, fem el recorregut d'aquest algú (que anomenarem A) des que intenta recollir la persona gran en qüestió (que anomenarem B) fins que la carrega al cotxe i arriba a la destinació.

1/ Com que A ha de pujar al pis de B per posar-la a la cadira i baixar i, mentrestant, no pot deixar el cotxe al mig del carrer, A ha d'aparcar el cotxe en un pàrquing pròxim. Si n'hi ha. Perquè aparcar al carrer és impossible, ja que pràcticament no queden places en superfície i les poques que queden van més buscades que un llaç groc per la Junta Electoral.

2/ A ha d'anar caminant des del pàrquing fins a casa de B per recollir-la. Baixen des del pis que sigui (ja compto que la finca té ascensor) i, un cop al portal, A ha de deixar B sola allà al mig mentre va a buscar el cotxe al pàrquing. Quan A arriba amb el cotxe, té dues opcions:

- si a la cantonada hi ha un petit espai (cosa cada cop més difícil), ha de deixar el cotxe sol en doble fila, arriscant-se a ser multada, anar a buscar B al portal, arrossegar la cadira fins la cantonada i, anant pel mig de la calçada, intentar arribar al cotxe.

- si no hi ha cantonada, ha de deixar el cotxe en doble fila al mig del carrer (si és d'un sol carril això vol dir tallar directament el trànsit), anar fins a la cantonada per tenir un espai per on poder baixar amb la cadira de la vorera a la calçada, anar pel mig de la calçada per arribar fins al cotxe i, per la porta de la banda del trànsit, aconseguir passar B de la cadira al seient del cotxe.

L'altra opció és anar empenyent la cadira fins al pàrquing, però, un cop allà, també has de deixar B sola allà al mig mentre vas a buscar el cotxe i fer la maniobra de pujar-la al cotxe, deixant el vehicle al tros de la vorera entre la tanca del pàrquing i la calçada. I això vol dir que ni permets passar els vianants ni deixes sortir els cotxes del pàrquing. I això comptant que no plogui. Perquè llavors B, durant tot aquest procés, queda com una granota.

3/ Quan A arriba al lloc, sigui un CAP, sigui un notari, sigui un banc, sigui un gestor, sigui la Seguretat Social, sigui un organisme oficial on ha de tramitar un document o una sol·licitud, sigui un restaurant, sigui la casa d'un familiar o d'un amic que viu en una residència, sigui un teatre o un cinema, sigui un centre de dia, sigui on sigui, s'ha de repetir tot el procés ja descrit.

4/ Quan B acaba de fer el que havia de fer i ha de tornar a casa seva, per tornar a pujar al vehicle ha de fer per tercer cop tot el procés.

5/ I quan finalment B arriba a casa seva, tot això que he explicat ha de ser repetit per quarta vegada.

Evidentment no tinc la solució, però ara que venen les municipals, no sento que ningú parli de les ciutats per a la gent gran. Sobretot en un món on cada cop hi ha més esperança de vida i on cada cop hi haurà més gent amb un cor a prova de bombes, però amb més dificultats per moure's. Comptant que els centenars de milers de B que hi haurà tinguin algun A amb possibilitats de fer-li de transport.