Això ja estava. Com l'any passat per aquestes dates. I ens ho vam creure. Llavors i ara. I no. I ja hi tornem a ser. Amb una diferència, les vacunes. Per sort. Gràcies a elles es continuen salvant vides. Centenars de milers. I a pesar d'això els negacionistes continuen instal·lats en que si el 14G, que si Vilgueits, que si Nube de María dient que et veu el futur a través dels xacres i que si la Terra és rectangular.

Les explicacions a la majoria de mesures preses, per encara no sabem qui, les hem anat entenent a base d'hòsties. Un any i quatre mesos després, i amb la confiança que ja ens tenim, encara ha d'arribar el moment que ens expliquin el per què de les coses. Sí, digui'ns que faran, per suposat, però si tinguessin el detall de glossar-nos les causes de les decisions, potser les entendríem i tot. I d'aquesta manera seria més fàcil fer el que toca. I més tenint en compte que sempre hem obeït. Tant, que ara que ja podem anar pel carrer sense mascareta, la continua duent el 99%. Perquè no ho veuen gens clar. Perquè és que no està clar.

Hem suportat el triomfalisme polític del “hem vençut al virus”. I no, no l'hem vençut. Per molta èpica paolocoelhista que hi posin, la realitat és la que és. Continua aquí, perquè ell continua fent la seva, però la vida és com si ja no hi fos. És l'economia, estúpids. Els camps de futbol tornaran a estar plens, tenim més festivals que músics per tocar-hi i les discoteques són obertes com si no hi hagués demà. I al final alguns dels propietaris, empresaris que estan tancats des del primer dia i que han perdut molts milers d'euros, han vist el panorama i han baixat la persiana perquè no volen convertir-se en un contagiòdrem. Un d'ells m'ho explicava divendres: “tanco perquè a dins no puc fer complir les normes i a fora en un espai mínim hi tinc un muntanya de persones fent cua per entrar. No vull ser el responsable de centenars de contagis”.

Tornem a tenir la sensació que continuen sense explicar-nos-ho tot. ¿Què busquen ara, promoure el contagi entre qui no tindrà efectes gaire greus i té poc risc d’acabar morint o en un hospital i aconseguir el més ràpid possible la famosa immunitat de ramat per afrontar la tardor amb el 80% de la població, o bé vacunada o bé immunitzada perquè ja haurà passat la malaltia? És això? I si ho és, què passa amb la COVID persistent? I amb les seqüeles en òrgans com el cor o els ronyons? Estem jugant a la ruleta russa? I si pensem que és això el que estan fent, no serà que tenim motius perquè el recel ens caigui pel front com si fossin gotes de suor?

I els jutges (i les jutgesses) continuen decidint sobre qüestions de salut pública. Inaudit. I increïble. Tant com si el personal sanitari decidís sobre desnonaments, assassinats o concursos de creditors. Em meravella aquesta infinita capacitat judicial d'estar encantat d'haver-se conegut. Suposo que ve de sèrie i té a veure amb el caràcter que t'impulsa a triar aquesta professió. Quan servidor de vostè va al mecànic del cotxe i li expliquen que cal canviar l'amortidor davanter esquerre perquè té una flamderosis lurtrosdal de l'alineació esclestròdisa, no només no li discuteixo el diagnòstic sinó que em limito a preguntar si hauré de vendre'm el ronyó per pagar-ho. Mai se m'acudira dir-li al mecànic que és el que cal fer. La diferència és quan passa això el cotxe és meu, en canvi les decisions judicials les prenen sobre els altres. I tal dia fotrà un any.

I la cirereta és qui ha patit la pandèmia a la cartera. Milers de negocis van haver de tancar mentre altres es feien d'or. La loteria del virus. Però com que no hi havia diners, els que van llepar es van haver de fotre. Qui va aconseguir cobrar, ara, quan ha tocat pagar la Renda, en un 70% dels casos resulta que han presentat incorrectament les declaracions. Són els que van estar en un ERTO o van cobrar un Ingrés Mínim Vital. I per desconeixement, aviat els vindrà un requeriment. I només tindran 10 dies per pagar el que potser no tenen diners per pagar. I potser tampoc sabran com fer-ho. I Hisenda els entrarà a sac. En plena cinquena onada d'una cosa que ja estava solucionada. Sort n'hi ha!