Un dels atractius d'anar a cobrir coses que es fan a porta tancada és que, mentre la porta està tancada, tu ets a fora amb tot el temps del món per meditar. Mooolt de temps.

Avui he aprofitat tres hores d'espera per reflexionar sobre si era possible trobar un dia i una hora millor per fer una cimera sobre el referèndum. I no. Un divendres 23 de desembre a 2/4 de 6 de la tarda és IN-SU-PE-RA-BLE! Per què? Doncs perquè aquesta era la millor post celebració possible després que a Catalunya, avui sí, hi hagi tocat la loteria.

La grossa ha estat la data del judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Finalment ha tocat del 6 al 10 de febrer. El segon premi ha estat per la decisió del TC d'anul·lar els acords dels dies 1 i 8 de març que posaven en marxa les tres ponències de les lleis de la desconnexió. A saber: llei de transitorietat jurídica, d'hisenda pròpia i de seguretat social. I el tercer premi ha recaigut al número “De referèndum d'autodeterminació, a Espanya no n'hi haurà perquè va en contra de la Constitució” seguit d'un “hi ha molts instruments per aturar-lo”, expressat aquest migdia pel portaveu del Gobierno, Iñigo Méndez de Vigo, també conegut com Alatriste.

Els premis han estat molt repartits, com sempre amb la mà oberta, i serviran per tapar forats. No li diré quins, però ja se’ls imagina.

Dit això, anem a l'escenografia de la cosa. L'arribada dels convidats a la cimera m'ha recordat l'escena típica d’abans del dinar de Nadal. A mesura que arribaven, els serveis de protocol els duien fins el despatx de la presidenta, que era com el llit de l'habitació on tothom hi deixa els abrics abans d'anar cap al menjador. I si vol saber qui eren els convidats, aquí té la llista:

En aquest cas el menjador de la cimera era l’auditori del Parlament. Allà, els convidats (i convidades) hi han anat arribant, amb set minuts de retard sobre l’horari previst. Un cop asseguts tots (i totes) a la gran taula rectangular, els mitjans hem pogut fer les fotos pertinents. Quan la porta s’ha tancat, nosaltres hem anat a fer temps i ells (i elles) se suposa que han anat per feina. Com el dinar de Nadal al moment d'atacar la carn d'olla.

Al cap d'una estona, la coordinadora general d'IC, Marta Ribas, ha fet un parell de piulades explicant alguna de les coses que passaven a dins:

Un servidor, mentrestant, ha aprofitat per anar a beure aigua a la font del costat de les escales que duen a la tribuna de premsa de l'hemicicle. No hi quedaven gots. Toca baixar al bar. Un cambrer, que per edat podria ser el meu fill, em rep a la barra amb un "hola rei". Quan pago, m'acomiada amb un "gràcies rei". 

A les 20.27 s'obren les portes de la sala i van sortint els assistents. Tots coincideixen a dir que ha anat molt bé. A les 20.39 el president Puigdemont compareix en una sala de premsa a rebentar per anunciar-nos que ja tenim Pacte Nacional pel Referèndum, que qualifica de "salt endavant". Ens comunica que hi haurà una campanya d'adhesions per assolir un referèndum acordat i ens comunica quins seran els membres de la nova comissió executiva, que és oberta. Destaca la presència de 3 persones que han estat en llistes del PSC: Maite Arqué (Badalona), Itziar González (BCN) i Joan ignasi Elena (Exalcalde de Vilanova i la Geltrú i exdiputat). També hi són dos exdiputats d'ICV, Jaume Bosch i Francesc Pané; una exconsellera de CDC, Carme Laura Gil; l'exdiputada d'Esquerra Carme Porta i el periodista Francesc Dalmases.

A les 20.46, el president ens desitja bones festes i bon any i marxa sense acceptar preguntes. Dos minuts després, arriba al faristol Ada Colau. Ens agraeix la presència en un dia i en una hora com la que és i defensa el referèndum, que és -afirma- el que els Comuns han dit sempre. Destaca la bona relació entre les ciutats de BCN i Madrid, on l'alcaldessa Carmena ha donat suport a la consulta i ens diu que l'element central no és la independència sinó la defensa de la democràcia. Accepta tres preguntes i allà reconeix que això d'avui era escenificar una situació i no parlar de propostes de Govern. Quan acaba se li demana que faci un tall en castellà. Una periodista d'Antena 3 li diu quines són les frases que necessita. A les 21.03 abandona la sala desitjant "bones festes". 

De seguida apareix Oriol Junqueras que ja demana les preguntes directament. En rep 10. Una d'elles és del periodista Xavier Rius, que li diu si es juga una mariscada a que al setembre no serem independents. Resposta: "Amb vostè no. Amb vostè ni em jugo res ni aniré a fer cap mariscada". A les 21.12 marxa el vicepresident i entra la CUP. Avui compareixen Anna Gabriel, que fa de portaveu, Mireia Boya i Quim Arrufat. Fan el seu resum de la reunió i insisteixen en que no creuen en la via pactada i que quan quedi clar que no hi ha pacte, esperen que tots els presents a la reunió d'avui continuïn donant suport a aquest pacte d'avui. Després de 8 preguntes i un resum en castellà pels mitjans de Madrit (concepte), a les 21.24 i amb "moltes gràcies i gràcies per la paciència", s'acaba oficialment la cimera.

Dit això, un servidor li desitja que passi un Bon Nadal, un Bon Sant Esteve i que tingui un 2017 ple de felicitat i projectes.