La cosa aquesta anomenada “España Global”, hereva de l'altra cosa anomenada “Marca España”, està deixada de la mà de Déu. Pobretes. Espanya i la marca.

Trobo absolutament insultant que el pressupost per “projectar i defensar la reputació d'Espanya” sigui aquest any de només un milió d'euros. No perquè calguin més diners per defensar la reputació d'Espanya, que no calen perquè la reputació d'Espanya és tan impol·luta que no caldria gastar ni un sol cèntim d'euro, sinó perquè per Espanya tot és poc. Per Espanya cal gastar el que calgui, encara que no calgui. I també trobo ridícul el sou de la secretària d'Estat de l'Espanya Global, Irene Lozano (exdiputada d’UPyD), que només és, segons diverses informacions, de 110.600 euros anuals, 9.216 euros mensuals.

El problema és que manegar pressupostos tan ajustats com aquests, crea incerteses. I nervis. I els nervis generen malentesos. I això ho aprofiten els enemics d'Espanya per fer mal. Per exemple Gonzalo Boye, que fa un parell de dies feia aquesta piulada, pensada només per destruir i per llençar insidies malèvoles:

O sigui, el tal Boye insinuava que, segons com bufa el vent, Irene Lozano té opinions diferents sobre el Grup de Treball de Nacions Unides que abans d'ahir, segons el Gobierno que paga la nòmina a Lozano, era un grup que no pertanyia a Nacions Unides i que al final ha resultat que sí, que era una miqueta de Nacions Unides. I no, Lozano no canvia d'opinió segons els seus interessos. No, ella sempre pensa el mateix. I ho va tornar a deixar clar en una piulada de resposta als companys de Diario 16, que havien recollit la tramposa piulada del coordinador de la defensa internacional dels exiliats:

Lozano

Sosté Lozano que els presos polítics van suspendre la Constitució espanyola a Catalunya però, esclar, per allò que li comentava abans de les presses, que no són bones, oblida especificar quan va succeir exactament el que ella diu que va succeir. Perquè si tu dius que va passar una cosa, has de dir quan va passar. Perquè aprovar una llei en un Parlament no vol dir que aquesta llei s'hagi aplicat. I fer una declaració política no vol dir haver fet efectiu res del que diu aquesta declaració. Aquí i a Ganímides.

Ah, les presses! I la pressió. I els nervis. Tot junt aboca l'encarregada de la imatge exterior d'Espanya a fer una afirmació que no pot sostenir amb dades, fet que la converteix en una afirmació falsa. I a ella en una falsaria.

Però la cosa encara empitjora més quan Lozano excreta que a Catalunya es va desobeir el Tribunal Constitucional. Sense afegir res més. I ho empitjora perquè això voldria dir que als presos polítics se'ls està jutjant per desobeir un tribunal i per haver suspès una Constitució que no consta enlloc quant de temps va estar suspesa de facto. Ergo, fa prop d'un any i mig que nou persones són en presó preventiva per desobeir. Per tant, la rebel·lió i la sedició són la venjança i l'escarment contra el dissident i l'espectacle del Suprem és solucionar judicialment un problema polític.

Ei, que està molt bé que la broma global que ens costa un milió d'euros anuals i la individual que ens val 9.216 euros mensuals, al menys ens digui la veritat. Però no sé jo si això és gaire bo per la imatge exterior d'Espanya, que és del que va el negoci.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat