Primer cas: Marta Silva, filla de l’exministre franquista Federico Silva Muñoz i neboda de l’extresorer del PP, Álvaro Lapuerta. Les dues coses les cito per situar el personatge, no per insinuar res. Sóc dels que defenso que, en principi, ningú té culpa de ser fill, germà o parent de ningú, ni ser parent d'algú pressuposa res.

La seva trajectòria professional és una altra cosa. Va ser secretària de la junta directiva del Real Madrid del 2000 al 2004, sota la presidència de Florentino Pérez, i va ocupar un càrrec important a Sacyr, una altra de les grans constructores hispanes. Quan ocupava el càrrec d'advocada general de l’Estat, ella va ser qui va demanar 21 mesos de presó a Leo Messi per defraudar 4 milions d'euros i qui va mantenir l'acusació penal malgrat que la fiscalia ja l'havia retirada. També va ser qui va sol·licitar presó per a Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu pel cas Neymar.

Va defraudar Messi a Hisenda? Sembla que sí. En tot cas després va regularitzar la seva situació. Com al seu dia ho va fer, per exemple, Emilio Botín, per posar un exemple. Van haver-hi irregularitats al fixatge de Neymar? Això ho ha de decidir un jutge. En tot cas el que sorprèn és la frenètica activitat de la senyora Silva, empleada de Florentino Pérez al Real Madrid, en aquestes dues qüestions i la seva inhibició en el cas Cristiano Ronaldo. Sobretot perquè aquí estem parlant d'un frau de 150 milions d'euros. Però segurament va ser casualitat. Com ho va ser que, en esclatar el cas del jugador portuguès, ella fos rellevada del seu càrrec. De la mateixa manera com també ha estat casualitat que aquest cap de setmana hagi aparegut en un lloc destacat de la llotja del Bernabeu​. Si, la llotja del Bernabeu, ja ho sap, aquell lloc on Bárcenas diu que es negocien els contractes de les grans constructores amb representants de partits polítics. Sí coi, aquell camp on mai es dóna a la premsa la llista de convidats a la llotja, cosa que sí fa el Barça.

Segon cas: el del jutge Santi Vidal. Va dir barbaritats? Sí. Ha d'investigar-les la Fiscalia? Bé, si volen perdre el temps, allà ells. La llàstima és que ho fan amb els diners de tots i dedicant-t'hi un temps que podrien dedicar a coses més serioses. El que sorprèn és la diligència mostrada en aquest cas i la calma mostrada, per exemple, en el cas de la gravació aquella que tots vam poder escoltar gràcies a la guerra interna entre un sector policial i el CNI. Sí, aquell enregistrament on Jorge Fernández Díaz i el jutge anticorrupció traficaven amb informació falsa i construïen acusacions que la fiscalia, ai las, les havia "d'afinar".

Si Messi oculta ingressos i el Barça oculta, presumptament, xifres d'alguns dels seus fixatges, la justícia ha d'actuar, per descomptat. I si el jutge Vidal va pel món dient que s'han obtingut dades dels ciutadans de forma il·legal, cal escatir la veritat. Però, compte! I provar-la. Ara bé, el que genera la creació d'una immensa cara de préssec és que a l'altra banda pugin a una taula, se'ns pixin a la boca, diguin que plou i ens facin passar el motxo.

Proporcionalitat senyors (i senyores). Que ni al futbol ni a la justícia, no només no queda bé que els àrbitres rematin els córners, sinó que és lleig.