A la taula del costat del restaurant on un servidor sopava dissabte hi havia una parella relativament jove, sobretot ella, que comentava les llistes electorals. Sí, sí, com ho llegeix. Cada un les tenia al seu mòbil i les anaven repassant nom a nom:

- Oi que aquest és aquell que...

- Sí, sí, segur.

- A aquesta no la conec.

- Si, home és la que...

- Ah, sí!

- Aquest cognom em sona...

- Espera, que busco a veure si és qui em penso... Doncs ho és...

- I què hi fot aquí?

- No ho sé, però aquest individu és un cretí i un farsant. No penso votar aquesta llista. Em sap greu, però no.

- Com els deu haver enganyat?

- Doncs com ha enganyat tothom des de fa anys...

Aquesta escena, a banda de confirmar que allò que la política no interessa ningú és un tòpic del cunyadisme que ja ha passat a la història, demostra que la independència és el tema del moment no només a Catalunya i Espanya sinó com a valor del sistema polític.

Els partits polítics són sabedors de la mala imatge que tenen com a institució, justament en un moment en el qual ens passem el dia enganxats al mòbil, a la ràdio i a la TV seguint el minut a minut de l'actualitat política. I per amorosir i dissimular la ingesta de la seva pròpia existència opten per incloure independents a les llistes. Persones amb una certa rellevància sociomediàtica aliena a la política i que sumen, enriqueixen i aporten. O això se suposa. I encara que en sa vida no hagin gestionat res, contribueixen a millorar la imatge d'un món on del que es tracta és, bàsicament, de gestionar. Curiós, oi?

El gran valor dels independents és que projecten la imatge que poden fer el mateix que els polítics professionals, però sense els seus vicis. Els independents no viuen de la política; per tant, tot el que fan no està enfocat a seguir vivint d'ella. No, es pressuposa que aplicaran el sentit comú de qui està en això de pas perquè té una vida fora i que no es mourà per interessos particulars o de gremi sinó pel bé comú.

Però ara ve la gran pregunta: ¿un independent que aterra a la selva de la política i que ve de la literatura, l'esport o la medicina, pot sobreviure a les punyalades que es produeixen allà dins cada dia? ¿Punyalades encara més profundes de qui és del partit i lluita per conservar un espai que tant li ha costat aconseguir i que ara li perilla per culpa d'un passerell que ve de fora?

¿Algú que arriba amb un vestit blanc a la festa del fang pot sortir-ne sense cap esquitxada? ¿Algú que arriba amb el lliri a la mà a un món desconegut i ple de taurons, pot evitar ser mossegat? ¿Això dels independents és una febre, una moda? ¿És l'excusa puntual d'alguns per fer la neteja interna que altres van dir que estaven fent i que no van fer? ¿Servirà per fer les coses d'una altra manera?

De moment, i depenent dels resultats del 21-D, em temo que el Parlament serà un lloc molt més distret. I que sigui distret no és necessàriament positiu. Ni tampoc negatiu. Senzillament, és.