Aquest matí Carmen Calvo, vicepresidenta del Gobierno en funcions, ha fet aquestes declaracions a la Cadena SER:

Calvo

Calvo, experta en Dret Públic i doctora en Dret Constitucional, ha demostrat tenir molt mala memòria a l'hora de recordar que l'omissió del deure de socors és delicte, que un dels principis bàsics del Dret Marítim és l'obligació de l'assistència a les persones que es trobin en perill i que rescatar persones al mar és una obligació jurídica derivada de l'article 10.1 del Conveni Internacional sobre Salvament Marítim, que va ser ratificat per Espanya l'any 2005. Aquest lapsus permet imaginar quin seria el contingut probable del seu diari personal.

“Hola, soc Carmen Calvo i em trobo en una platja solitària acompanyada tant sols d'un immens flotador i d'una família de cinc membres: el pare, la mare i tres fills. Oh, però què veuen els meus ulls! La família sencera ha entrat a l'aigua i... s'estan ofegant! Tots! Jo els salvaria, naturalment, però em sap molt de greu no poder fer-ho. És que, sap què passa? No tinc permís per rescatar persones al mar. I sense aquest permís, qualsevol es fica ara a l'aigua, els llença el flotador gegant i els salva la vida, oi?

Hola, novament soc Carmen Calvo. No em pregunti com ho he aconseguit però m'he situat en el 14 d'abril del 1912. I aquí estic, navegant tranquil·lament amb un petit vaixell a uns 600 quilòmetres al sud de Terranova. Oh, però què està passant!? Hi ha un immens iceberg i el Titànic hi va directe. Han xocat! I el Titànic s'està enfonsant! Doncs quina putada no poder ajudar-los, de veritat li dic. És que no sé si vostè ho sap, però no tinc permís per rescatar persones al mar. Ai esperi, que truquen a la porta del meu vaixell. Vaig a obrir.

- No, Leonardo DiCaprio, no. Lo siento pero tu te vas directo al fondo y la Winslet se queda flotando en la puerta. Hala, adiós y ¡vete pasando pa' abajo!

Hola, continuo sent Carmen Calvo i ara estic dinant en un restaurant. Oh, a la taula del costat s'ha ennuegat un nen i de tota la gent que hi ha aquí només jo sé fer la maniobra d'Heimlich. Doncs pobre nen, morir ofegat d'aquesta manera tan idiota. Si al menys tingués el permís per poder rescatar-lo podria salvar-li la vida, però com que no el tinc...

Hola, Carmen Calvo altre cop. Ara soc en una carretera amb una màquina de tallar ferralla de cotxe en una mà i un extintor a l'altra. I ni imagina què ha passat? Doncs sí, hi ha hagut un accident. Han topat dos cotxes de cara, les carrosseries s'han aixafat totalment i diverses persones hi han quedat atrapades. D'aquí una estona es produirà un incendi, moriran totes carbonitzades i només la meva intervenció els podria salvar. Ei, que jo ho faria sense problema, eh. Però és que no tinc permís per rescatar persones al mar, però tampoc tinc el permís per rescatar-les en general.

Home, és que per rescatar gent en perill cal un permís especial. L'has de demanar a la Secretaria General de Demanar Permisos per Rescatar Gent Diversa. Presentes una sol·licitud compulsada i tres fotos. I si compleixes els requisits, et donen un carnet. Sense aquest carnet, està prohibit rescatar ningú. I sap què? Estic pensant de treure-me’l, perquè últimament m'estan passant unes coses...”.