Doncs ara ja ho sabem, quan tinguem símptomes de la COVID-19, directes cap al Jutjat de Guàrdia de Lleida. Allà hi ha una jutgessa substituta en funcions que és una eminència mundial en virus i pandèmies. O sigui, a part de tocar la cosa legal, de sanitat en sap més que les autoritats sanitàries i, per tant, té prou criteri com per discutir-les si un confinament és proporcionat o no. Seguint criteris epidemiològics, per suposat.

És per aquest motiu que la senyora es veu en cor d'escriure en una interlocutòria frases com “segons les xifres presentades entenem que la restricció domiciliària que es presenta entre altres limitacions, no és proporcional amb les dades exposades”, o bé que no se li aporten prou dades per poder determinar si existeix o no “una perillosa transmissió comunitària”. Esclar perquè ella en sap tant de la qüestió que es mira les dades que se li aporten i, patapam, immediatament hi veu la virulència de la transmissió o és capaç de valorar la proporcionalitat o no dels casos. Perquè, com tothom sap, la llei va més ràpida que els virus. I de fet, Déu va fer la llei el primer dia i els virus ja van venir dissabte al vespre.

Va haver-hi un dia en que determinats membres de l'administració de justícia es van atrevir a fer com alguns restaurants. Els uns tenen plats fora de carta i els altres opinions fora de llei. I és així com aquí qualsevol es creu autoritzat a opinar si algú que és a la presó se l'ha de reeducar o no, si té o no problemes cognitius, o si per dictaminar una qüestió de limitació de llibertats té prou coneixements com per entrar en un debat sobre salut.

En el primer tancament de Lleida i el Baix Segrià es va improvisar? Sí. El que aquell divendres a la tarda era blanc, a primera hora del dissabte al matí va ser negre. ¿I en la roda de premsa d'aquest diumenge a la tarda, on els consellers i de la resta de representats van anunciar l'enduriment de les mesures, van quedar massa coses sense aclarir? Van quedar. No, ahir no es va explicar bé el confinament domiciliari. No va quedar clar si Lleida i voltants restaven en fase zero, zero i mig o 35. I hi havia base legal per aplicar-lo? Jo no ni entenc i, per tant, no en tinc ni idea. Hi ha experts que diuen que sí i n'hi ha que no. Per tant, la senyora jutgessa s'hauria d'haver limitat a “hablar de su libro” i evitar ficar-se en uns jardins penjants de Babilònia on fins i tot ha estat desautoritzada pel ministre de Sanitat, Salvador Illa.

El cas és que el Gobierno va traspassar la gestió de la pandèmia a les comunitats autònomes, però aquestes no disposen dels mecanismes legals per aplicar les mesures que considerin necessàries. I això pot provocar la vulneració de drets fonamentals. I aquest era el tema que hauria d'haver ocupat la jutgessa substituta, no crear la nova expressió: “Jo no sóc viròloga, però vingui al meu jutjat i pregunti'm què vol saber del tema”.

Tot això, hores abans que el govern de l'Aragó hagi decidit retrocedir a fase dos Saragossa capital, Comarca Central i Osca ciutat, que és el 70% de la població de la comunitat. Però esclar, allà no hi ha aparegut ni la Fiscafina, ni cap jutgessa viròloga enredant la troca i provocant que avui 160 mil lleidatans (i lleidatanes) s'hagin llevat sense saber què podien fer, ni on podien anar, ni amb qui, i en comptes d'aplicar-se la llei, s'hagin autoadministrat una immensa dosi de sentit comú.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Comencem a estar acollonits
Opinió Comencem a estar acollonits Iu Forn
Matar per una mascareta
Opinió Matar per una mascareta Iu Forn