Com aquest dilluns és festa en molts llocs, tenim un cap de setmana llarg. I això vol dir turistes. I negoci. I si hi ha molt de negoci, del que es tracta és de rebentar-ho tot. Però, perquè s'ho quedi un altre, m'ho quedo jo, no? Per tant, si tinc un pis que puc llogar-lo tres dies a uns "guiris” pel mateix preu que per un mes a un llogater normal, que bombin al llogater. I si ho puc fer il·legalment, com fa el meu veí de dalt, per què hauria de pagar jo ni un cèntim d'impostos? Llàstima, però, que Catalunya no sigui una illa i, com encara hi queda terreny, no hàgim arribat al col·lapse i a l'especulació salvatge.  

El meu somni seria tenir uns pisos a Mallorca. O a Menorca. O a Eivissa. Allà hi ha el terreny que hi ha, i a l'estiu hi ha molta més demanda que oferta. Per tant, podria posar el meu pis al preu que em rotés. I a qui no li agradi, que s'hi foti fulles.

I, sí, ja sé que ara s'ha posat de moda criticar l'augment de preus dels pisos turístics a les Balears, però això és falta de visió comercial. I enveja. Si hi ha més turistes que pisos i tu poses els pisos a uns preus prohibitius per a la gent que va a l'illa a treballar per als turistes, doncs escolti, mala sort.

O sigui, suposem un metge que va a Eivissa la temporada d'estiu a reforçar el servei sanitari de l'illa i es troba que amb el sou que li paguen pot llogar, com a molt, una tenda de campanya en un càmping fora de la civilització. Miri, doncs que no hi vagi i tema resolt.

I ara vostè em dirà: “doncs si no hi va ni ell, ni la resta de persones que hi han d'anar per reforçar els serveis bàsics, allà hi regnarà el caos, deixaran d'anar-hi turistes perquè la situació serà insostenible i adeu negoci perquè ja no hi haurà a qui llogar cap pis”. Bé, doncs si vostè em diu això és perquè ho té mal fixat. La cosa no funciona així.

Si grans màfies van detectar el negoci, van comprar pisos o edificis sencers per rellogar els pisos per dies o setmanes i van inflar la bombolla, per què no ho puc fer jo? Si és que, a més, un cop peti tot, jo podré tornar a llogar el meu pis a qualsevol persona, perquè el lloguer sempre té mercat. Però per a les màfies serà més difícil perquè tindran edificis sencers buits que potser acaben en mans d'entitats financeres, i després potser passaran al banc dolent... bé, i ja sap el final perquè aquesta pel·lícula l'hem vist. I, quan petit tot, la culpa haurà estat meva? No, pobre de mi. Jo mai tinc la culpa de res i la meva actitud no ajuda mai que tot plegat sigui un desori. La culpa és dels altres, que no tenen escrúpols i que s'aprofiten d'una situació. Jo, pobre de mi, què vol que hi faci? Si tothom ho fa, què haig de fer jo, no fer-ho? A més, jo no ho faig amb mala idea ni per especular sinó perquè ho fan els altres. Si ells no ho fessin, jo no ho faria. Però, és que m'hi obliguen. O és que jo no tinc dret a aprofitar-me’n?

Perquè els avariciosos i els aprofitats sempre ho són els altres...