Sisplau, cridi amb mi: “Visca la nova normalitat normal!”. Ah, que encara no sap què vol dir exactament això? Però si ja ens ho han comunicat. Extraoficialment, esclar. Ha estat per descart, que no per Descartes, les teories del qual justament són la forma oposada a fer les coses en la nova normalitat normal.

En la nova normalitat normal està tot controlat, regulat, taxat, indicat i mesurat al mil·límetre, amb les seves corresponents contradiccions i incongruències, menys el futbol professional masculí i els turistes alemanys que van a Mallorca. En aquest cas se'ls aplica el vagin passant que al fons i ha lloc, i si no n'hi ha, no pateixi que ja n'hi haurà. Perquè la pela és la pela i qui mana, mana. Per tant, la nova normalitat normal és que tot està subjecte a normes estrictes, menys el que no ho està perquè algú ho decideix.

Això d'ara, i ja que parlem de les Balears, és com quan en aquella època de psicosi per la seguretat aèria, als controls dels aeroports de les illes no hi deixaven passar les ensaïmades farcides que els turistes s'enduien com a record. Per què? Doncs la crema o el cabell d'àngel podien ser usats com a precursors per fabricar explosius. Fins que algú va tenir dos dits de seny i de la mateixa manera que va ser que sí, va passar a ser que no. Per què? Perquè era més important que els turistes poguessin tornar amb el cobejat dolç que una pretesa mesura de seguretat destinada a evitar atemptats segons un criteri d'algú. I així va ser com els treballadors de les empreses de seguretat dels aeroports i els membres de les forces de seguretat van deixar de menjar ensaïmada gratis matí, tarda i nit.

Al futbol ja havíem descobert fa dies que els socis dels clubs no els importen a ningú. Interessa el mercat asiàtic o l'americà, per tant vostè que paga el carnet i l'abonament va al camp a l'hora que li vagi bé a un senyor de Wuhan o a una senyora de Baton Rouge, Louisiana. Ara, quan s'han pres decisions importants, en cap moment ho han fet pensant en vostè. Em sap greu, però allò de “els nostres apreciats socis que tant s'estimen el club, que tant senten els colors i que tan necessaris són pel sentiment i el bla, bla, bla” ha mort per sempre més. El futbol professional no és un sentiment sinó un negoci global, per tant, els socis a tomar vent.

I a tomar vent també el públic. Allò altre de “amb el suport de la nostra gent som invencibles” i els mosaics per fer ambient... reees, només era un decorat per a la TV. Perquè el plató no aparegués despullat. I ara que no hi ha decorat natural, perquè es juga sense públic, a la graderia es posen fotos (cosa que evita la presència de lletjos, que sempre donen mala imatge), hi posen so d'ambient pregravat i a cagar a la platja.

Però és que hem acabat descobrint que els jugadors no són els nens mimats de l'invent sinó bitllets amb potes. Tota la vida sentint que les pretemporades són sagrades perquè cal evitar lesions i no-se-què de la salut i això ja va trontollar amb els partits d'estiu a l'altra punta del planeta per ingressar molts milions. Però és que ara la pretemporada han estat quatre dies i au, seguim que hi ha feina. Ah, i a jugar amb calor, que abans no es podria fer perquè perjudicava. I mentre, els futbolistes d'elit i amb el que està passant, accepten renunciar a una part del sou, sí però petita, i ho fan molt enfadats. Tot plegat, ES-PEC-TA-CU-LAR!

I amb tot això, si vostè és de BCN o Lleida resulta que té prohibit anar a veure la seva família si la té a Tarragona o a Girona, i viceversa. I si és de Girona o Tarragona pot anar-hi, però sense passar per BCN i la seva àrea. En canvi, dilluns arriben a les Balears 12 mil turistes alemanys que ni tan sols hauran de fer la quarantena de 14 dies, com sí que han de fer tots els viatgers que creuen la frontera espanyola. Per què? Perquè, com passa al futbol, les persones i la gestió de la seva salut interessen en funció del negoci que generen.

Si vostè genera bitllets, catifa vermella, però no perquè sigui vostè, sinó perquè vostè té forma de dòlar o d'euro. Si vostè no és negoci, la seva vida estarà controlada, regulada, taxada, indicada i mesurada al mil·límetre. Per evitar la transmissió de la pandèmia.