Avui he anat a Sant Fèlix, a Vilafranca. És una de les grans diades castelleres del calendari. Plaça plena, un munt de periodistes, televisions estrangeres, els de National Geographic fent un megareportatge i també televisions espanyoles. Aquestes últimes amb un punt de directe per fer breus cròniques als seus informatius. I pel que m'expliquen, amb uns continguts per sucar-hi pa. De cinc quilos.

La qüestió és que cada cop que el company de Tele 5 feia la intenció de començar la crònica, la plaça reaccionava. Més pendent de la connexió que del castell que estava a punt de fer-se. I la plaça reaccionava de diverses maneres. Amb unes hi puc estar molt d'acord, amb d'altres menys, amb d'altres no hi tinc res a dir i amb una, en concret, hi estic totalment en contra perquè és una immensa falta de respecte i un error monumental. Ens hi aturem.

Miri, tothom treballa del que pot i on pot. I ningú és millor ni pitjor depenent d’on treballa. I treballar segons a quines empreses, no significa estar d'acord amb la seva línia editorial. I molta gent treballa en empreses que li repugnen. I molt. Per tant, hauríem de deixar de xiular, escridassar i d'insultar a periodistes mentre fan directes per a les cadenes de TV que no ens agraden. Bàsicament pel respecte que cal tenir amb qui està treballant, però sobretot pel respecte que ens hem de tenir a nosaltres mateixos. I no ho dic només per això d'avui a Vilafranca, sinó per totes les manis, actes i mítings diversos on es mantenen actituds hostils cap als periodistes. Siguin de quina cadena siguin.

I ho relaciono amb el que va succeir a la manifestació organitzada dimecres per Ciutadans a la Ciutadella de BCN. Compte, no comparo, relaciono. I no ho puc comparar perquè el que va passar allà és gravíssim. Més del que sembla.  

Allò va ser conseqüència de la cacera que atien contra TV3 i des de fa anys PP i Ciutadans. Quan cada dia repeteixes que TV3 manipula i adoctrina, demanes que la tanquin per totalitària i nazi i no-sé-quantes barbaritats més, doncs acaba passant que en una mani plena d’“infiltrats”, segons Ciutadans, s'hi infiltra gent amb ganes de trencar-li la cara al primer periodista de TV3 que se li posi al davant. I si no és de TV3, però ho sembla, també.

Com a partit polític, tu pots estar d'acord o no amb els continguts d'una cadena, però aquesta és una qüestió que es debat a la comissió corresponent del Parlament. O es presenta una queixa al CAC, que per això serveix. O al Col·legi de Periodistes. O surts un dia en roda de premsa i ensenyes imatges i dius: “mirin, aquest dia en aquest minut van manipular. I aquest altre dia en aquest altre minut, també. I aquest, i aquest, i aquest”.

Però aquí apareixen polítics amb el discurs ja fet de casa acusant TV3 de ser la TV de Corea del Nord i no són capaços ni de dir dos programes de la cadena. De fet, proposo que al pròxim que surti dient barbaritats se li pregunti: “escolti, en quin número del comandament hi té TV3”, a veure què diu. Perquè la majoria ni ho saben. Perquè no se la miren. Perquè no tenen ni idea del què parlen. Perquè no és una opinió sinó doctrina.

Doncs bé, aquests que avui eren a Sant Fèlix i han escridassat i han insultat periodistes que eren allà treballant, què volen? Assemblar-se a aquests polítics? O volen comportar-se exactament igual que la senyora estranya del famós vídeo de l'agressió al company de Telemadrid? O volen ser com els agressors que li van etzibar els quatre cops de puny? Si és així, res a dir. Tothom té dret a decidir com i quan comportar-se com un miserable. Ara bé, si del que es tracta és de voler ser persones, no fem nosaltres el que no volem que els altres ens facin.

Dit d'una altra manera: si no ens agrada que els ultres insultin i escridassin periodistes “dels nostres”, no fotem el mateix amb “els seus”, no?