Definició de míting: Teatret fals pensat perquè el candidat/ta surti bé per la TV.

Però, si li sembla bé, ho desenvoluparem una miqueta més. Anem al principi de la humanitat electoral, quan no existia l'internet aquest on ho tens tot al segon i multiplicat per infinit. Un míting era un acte fet al mig del carrer un dia de mercat o a la sortida de missa (com per dir dos llocs per on passa gent). I la curiositat feia que alguns s'hi aturessin a sentir a veure què hi deien. I d'aquests, potser, en sortien convençuts uns quants. Objectiu assolit.

Al primer quart del segle XXI la gent ja no hi va gaire a missa i quan surt del mercat no veu si hi ha algú a la porta predicant les seves pròpies bondats perquè va amorrada a la pantalla del mòbil seguint per streaming un esdeveniment que està succeint al Pol Nord. O sigui, el míting és una cosa antiga i inútil que s'ha hagut de reconvertir en un plató de TV on unes quantes persones, ja convençudes prèviament, fan veure que senten una desbocada passió per aquella frase pensada i expressada com a eslògan del dia.

El format actual de míting serveix per agrupar la militància de cada ciutat, que hi va perquè aquell és un acte més de la seva penitència. Bé, i de vegades cau un entrepà o, directament, un dinar on mai hi falta la mítica “vedella jardinera”. Incís: la “vedella jardinera” és un plat ple suc de color marró per on floten un parell de pèsols i dos trossos d'una carn que podria ser vedella o mamut. Incís finalitzat. I, com que està molt ben ensinistrada (la militància, la vedella, pobreta, no pot dir res), sap que la seva funció és fer de figurant. I ho fa perfecte perquè ha après a identificar en quins moments ha de demostrar un fervor incondicional pel candidat. I si es despista sempre hi ha algú que li fa el senyal convenient per avisar que hi ha una cadena de TV que ha connectat en directe i cal emocionar-se. Molt.

I si són joves, més o menys agraciats, no badallen excessivament i saben fer cara d'interès, llavors opten a premi especial i poden acabar asseguts a la graderia de darrere del candidat. Uaaala, premi gros!!!

Però, què passa quan els candidats (i candidates) més destacats d'un parell de les llistes que es presenten, inclosos els seus números 1, resulta que són a la presó o a l'exili? Doncs que, per motius evidents, els mítings deixen de tenir el poc sentit que ja tenien. Si resulta que qui havia de ser el protagonista de l'obra no hi és, l'escenari i els figurants sense frase deixen de ser necessaris.

Sí, els empresonats poden enviar un missatge escrit i algú sortir a llegir-lo. Però això no és gens televisiu, que hem quedat que era pel que servien ara els mítings. I, a més, el missatge té més impacte si el penges a la xarxa. I els exiliats poden enviar un vídeo, també. I que el passin per una pantalla del pavelló, la sala o el local que sigui. Però això encara és menys televisiu. I, sobretot, no té cap sentit. Si s’envia un missatge és millor passar-lo directament per TV i no perquè veiem com una gent el veu en una pantalla.

Per tant el procés, que tantes coses s'ha carregat (l'estat de dret, la separació de poders, Unió, la tercera via, les lliçons de periodisme que ens donava cert periodisme), ara també s'ha petat l'actual format dels mítings. O més ben dit, l'ha rematat al seu llit de moribund.

Descansi en pau. O no...