Sisplau, miri's aquest vídeo que aquesta setmana ha circulat molt. I un cop se l'hagi mirat, el comentem:

És Antonio Jiménez al programa El Cascabel de 13TV, la cadena dels bisbes. I pel que hi passa en aquest vídeo, a la xarxa els han dit de tot. El més suau és que feien mofa i befa de l'atemptat i de les víctimes. Ara bé, això és cert? Jo crec que no. I li argumento.

Al moment en que succeeix l'escena que veiem al vídeo encara no se sap exactament el que ha passat i, per suposat, no hi ha constància de morts ni de ferits. I Jiménez pregunta, per desconeixement, si l'incident és a l'estadi d'un dels dos equips de futbol més famosos de Manchester. Com si a una cadena petita de la Gran Bretanya els arriba la noticia de que hi hagut un incident a l'estadi Lluís Companys de BCN i el presentador pregunta si algú sap si és el camp del Barça o el de l'Espanyol.

I llavors Paco Marhuenda li retreu a Jiménez, en to distès, que ho porti tot al terreny del futbol i Jiménez li respon amb el mateix to irònic. Però, com que no veiem ni el fragment posterior ni com van tractar després el tema, quan ja es va saber la magnitud de la noticia, desconeixem el context global. I per jutjar un total, cal veure el total. Que en aquell moment del frame que veiem haurien d'haver tingut una actitud més seriosa? Segur. Però d'aquí a afirmar que se'n riuen dels morts hi va un abisme. Bàsicament perquè, insisteixo, en aquell moment ni se sabia que era un atemptat.

Què ha passat, doncs, a l'hora d'escampar aquest fragment i de criticar durament el programa i la cadena? Doncs que era 13TV, que ara no cal que li digui quina opinió em mereix perquè només cal repassar el que he escrit i he dit sobre aquesta gent. I com la meva, d'opinió negativa, existeix la de molt gent. Gent a la que va arribar-li el vídeo amb una opinió contrària incorporada ja d'inici i que, com que ja tenia una opinió preconcebuda poc favorable sobre la cadena, ni va qüestionar-se la veracitat del que li deien que deia el vídeo. No va despullar-se dels prejudicis i va exclamar: “13TV? Però si són una colla de fatxes, segur que se'n foten dels morts”. I no. Crec.

I aquí anem a petar al funcionament de les xarxes socials que ens diuen que és aquest món tan fantàstic que ens permet interactuar amb milions de persones molt diverses de tot el món divers. Si, i tant, per poder es pot, però al final acabes creant-te la teva pròpia bombolla amb les persones afins. Una bombolla que te la crees tu i te la crea la pròpia xarxa, que sap el que t’agrada i el que no, el que t'interessa i el que no, el que penses realment i el que no. I, com que l'aplicació vol que siguis feliç et va ajuntant amb qui pensa com tu. I et proposa gent com tu, no fos cas que al món adolescent on vivim haguéssim de suportar algú que ens dugués la contraria i no aplaudís amb les orelles tot el que diem.

La xarxa és el centre comercial de les relacions humanes. Al centre comercial real tot està pensat per consumir. No hi ha pobres, no hi ha misèria, ningú hi demana, no hi ha dolents, hi ha una seguretat total, no hi plou, no hi fa fred (bé, o només quan decideixen posar l'aire condicionat pels pingüins). És el món perfecte perquè t'hi deixis la setmanada en un consum que la majoria de les vegades és totalment innecessari, però que et fa feliç perquè està pensat perquè t'estimuli els centres del plaer del cervell.

Al centre comercial de les relacions virtuals tot està pensat perquè tinguis sempre la raó i et retroalimentis amb els que tenen la mateixa raó que la teva. I d'aquesta manera, des de la teva trinxera, pots ignorar, menysprear, insultar, destrossar als altres. I, qui són “els altres”? Tots els que no són els teus. I tot el que fan “els altres” és dolent i pervers. Són l'enemic.

Per això un vídeo de 13TV tret de context és considerat un gran crim per tots els contraris a 13TV que ni s'han plantejat que potser, per un cop a la vida, no ho sigui. I si el vídeo fos de La Sexta (per posar un exemple de l'imaginari mediàtic totalment oposat), la bombolla dels pròxims ideològicament a 13TV haurien actuat igual.

Com em va dir el meu apreciat i admirat Ferran Monegal quan vam parlar sobre aquest tema: “Gossos bordant cada un a la seva corresponent trinxera amb un terreny erm al mig”. Ah, alerta!