Algú m'ha preguntat aquesta setmana si no havia vist el programa de Jordi Évole de diumenge, protagonitzat per Albert Rivera i Pablo Iglesias. També em van informar que Susanna Griso va estar amb els candidats de Podemos i de Ciutadans i que els va preguntar a tots dos pels hàbits sexuals. Així els espanyols van poder assabentar-se que l'hora preferida d'Iglesias és abans o després de la migdiada (com qualsevol gandul roig fa la migdiada i a més, amb prou marge per fotre un clau) i que el seu enemic polític necessita fer-ho a tota hora (per allò de la hiperactivitat, suposo). Tots els presentadors estrella del país han entrevistat tots els candidats diverses vegades convidant-los als seus respectius programes des de fa uns vuit mesos, quan el candidat Suárez Illana va inaugurar la campanya amb Bertín Osborne. El van seguir Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, homes respectables a qui l'entranyable Bertín va preguntar també si havien estat cigalers. Sánchez es va enfilar i va confessar que havia tingut la seva primera xicota, una italiana, als 14, i el president en funcions va matisar que ell mai no havia estat de gaires noies. Al meu poble, Pontevedra, es comenta que el president sempre va ser més de xicots.

Al meu poble, Pontevedra, es comenta que el president sempre va ser més de xicots

Wyoming, Ana Pastor, Pablo Motos i fins i tot José María Calleja han fet de tot amb els candidats. I per coses com aquestes, jo mai no podré oblidar l'imponent paquet de Pedro Sánchez amb el seu enorme fal·lus recollit per un arnès al qual vaig batejar, molt encertadament, com a Heidi. Pedro i Heidi són la meva fantasia eròtica, ho reconec.

Les cadenes de televisió –i de ràdio- van tenir tant temps que fins i tot Alberto Garzón va poder repetir platós. Això sí, encara no sabem res sobre els seus hàbits sexuals. 

Però el més preocupant és que fa dos dies vaig escoltar a la ràdio –encara no he aconseguit perdre el vici de dutxar-me amb la ràdio posada- que avui, divendres, comença la campanya. I gairebé em poso a plorar. Resulta que l'anterior, els vuit mesos, les confidències sexuals, les rialletes còmplices, les facècies, les fotos de la comunió i el cigalot de Pedro Sánchez eren només un assaig. Suposo que Mercedes Milá ja deu tenir la casa preparada amb l'edredoning i Supervivientes deu haver programat una tancada al parlament veneçolà perquè aquesta gent pugui fer política d'una vegada a la capital d'Espanya.

Amb la mà d'hores que passa aquesta pobra gent sent entrevistada no sé pas en quin moment s'aturaran a governar

No entenc com encara queda algun ésser humà, animal o planta disposat a escoltar aquests senyors. Si jo fos Susanna Griso els miraria directament i, mentre Pablo Iglesias m'explica com es va fer la seva primera palla amb la internacional de fons, li etzibaria un “francament, estimat, m'importa un rave” i agafaria la motxilla per anar-me'n d'escalada amb Pedro Sánchez i amb Heidi. 

Amb la mà d'hores que passa aquesta pobra gent sent entrevistada no sé pas en quin moment s'aturaran a governar. Això sí, em quedo molt més tranquil·la sabent que, almenys, carden.