Salvador Illa ha demanat als partits nacionalistes catalans que aprenguin dels seus homòlegs bascos. De fet, troba a faltar “l’ofici polític” —entre d’altres fineses que engrandeixen la política, inclosa l’educació—, dels del nord a casa nostra. Salvador Illa s’ha esplaiat en aquesta idea, i en altres, a la conferència-col·loqui Catalunya, España, Europa, organitzada pel diari El Correo a Bilbao. El tema de l’educació m’ha tocat prou el voraviu, malgrat que no és el focus central del seu discurs ni d’aquest article, i entenc que deu incloure, per exemple, la manca de bona educació que suposa parlar només en la pròpia llengua com faran els partits catalans al Congrés en comparació als bascos, que ho faran en les dues.

Tornant al fil, podríem pensar que com que l’acte era al País Basc s’ha excedit una mica en allò d’agrair que l’hagin convidat, a banda de tenir una evident mala memòria; però el cert és que del tort i del dret Illa no para de deixar Catalunya i la ciutadania que no el vota, però sí que vota els partits nacionalistes, a l’altura del fregall. De retruc, cert, però ho fa; això sí, amb la mateixa educació i discreció que reconeix i elogia dels partits nacionalistes bascos. Partits, d’altra banda, dels quals no sempre ha parlat tan bé i tampoc no ho farà, probablement, d'aquí a uns dies. Però sempre, i això sí que és important, en el fons i en la forma, el traeix ser de la colla que accepta que sigui nacionalista tothom —fins i tot dins de l’estat espanyol—, tret dels i les catalanes en nom de Catalunya. Fins i tot ara —i malgrat que Coalició Canària s’hi posi bé—, que, suposadament, ens necessiten per tornar a governar.

Si es donés el cas que estigués d’acord amb ell i arribés a donar per bones les seves paraules —com a opinió pròpia no hi tinc res a dir, com a anàlisi política ja us dic que no les comparteixo—, no tindria més remei que fer-li una pregunta: aquesta mateixa anàlisi serveix per comparar les i els socialistes bascos i catalans? Perquè també hi veig de primera ullada, un reguitzell de diferències que deixen els de casa, els de Catalunya, molt mal parats.

Hi ha una cosa que envejo molt del País Basc, i és que els nacionalistes bascos mai han de fer la feina sols i el que és més important, tenint la resta de partits del territori a la contra, quan demanen millores per a la seva ciutadania. Sigui del tipus que sigui —moltes vegades nosaltres hem estat la torna—,el pacte amb què les han aconseguit. No és que sigui el paradís, és senzillament la normalitat democràtica esperable, però impossible a Catalunya. No he sentit mai a cap partit polític basc, sigui del tipus que sigui, renegar del seu concert econòmic, de fet, surten tots amb dents i ganivets a defensar-lo davant qualsevol iniciativa —d’altra banda, ben escasses i febles— per desmuntar-lo o mínimament alterar-lo.  

Per tant, el seu plantejament, el del Salvador Illa, el que a mi em porta a considerar és amb quines bones paraules puc parlar jo del que el PSC en comparació al Partit Socialista Basc ha fet i ha aconseguit per Catalunya. No ja per tenir millors condicions comparatives que les d’altres territoris de l’estat, sinó —és molt més trist— per aconseguir que la ciutadania de Catalunya no surti una i una altra i una altra vegada més perjudicada respecte als seus drets, i no parlo dels polítics ni tan sols, sinó, a seques, dels de benestar i oportunitats de vida.