Ara ja sabem que, a finals de juny vinent, el Tribunal Constitucional dictarà la seva primera sentència sobre la Llei Orgànica 1/2024, del 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Aquesta resolució, que ha despertat una notable expectació mediàtica i política, ha de ser entesa en la seva correcta dimensió jurídica: no es tracta d'una resposta global a tots els interrogants que la norma ha suscitat, sinó exclusivament d'un pronunciament sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Partit Popular i diversos governs autonòmics. Per tant, l'objecte de la deliberació serà únicament i exclusiva la conformitat de la LOA amb la Constitució espanyola des d'una perspectiva abstracta i general, sense entrar encara en les aplicacions concretes de la norma ni en les interpretacions que d'ella estan fent diferents òrgans judicials.

Una vegada resolts aquests recursos directes, el Tribunal s'haurà d'enfrontar, en decisions separades i posteriors, a altres qüestions de gran importància. En primer lloc, estan les qüestions d'inconstitucionalitat plantejades pel Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i altres òrgans jurisdiccionals. Aquestes no són recursos directes, sinó instruments de control indirecte de constitucionalitat, que s'utilitzen quan un jutge dubta de la validesa constitucional d'una norma que ha d'aplicar en un cas concret. Requereixen una tramitació específica, amb admissió, audiència a les parts, al·legacions i deliberació independent. Per tant, no pertoca que el TC les resolgui el mateix dia ni en la mateixa sentència en què es pronunciï sobre els recursos interposats per partits o governs autonòmics. En segon lloc, l'alt tribunal haurà d'analitzar, en un altre moment i també en resolucions diferents, les demandes d'empara constitucional que ja han estat presentades per diversos condemnats en el judici del procés. Aquestes demandes no qüestionen la llei en abstracte, sinó la manera en què s'ha aplicat —o no s'ha aplicat— per part d'òrgans judicials en processos concrets. El que es discuteix aquí és si hi ha hagut vulneració de drets fonamentals com el dret a la tutela judicial efectiva, a un jutge imparcial o a la legalitat penal. Cada empara té la seva singularitat fàctica i jurídica, i haurà d'examinar-se cas per cas, sota un cànon més estricte i garantista.

En aquest context nacional, alguns actors polítics i judicials han fet córrer la idea d'acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea una vegada el TC hagi resolt. El que potser no saben —o prefereixen ometre— és que aquest camí ja està en marxa. Avui dia, hi ha almenys quatre procediments prejudicials oberts davant del TJUE que tenen per objecte directe la interpretació de la LOA en vista del Dret de la Unió. Aquests procediments han estat promoguts per òrgans tan diversos com el Tribunal de Comptes (C-523/24), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (C-587/24, a instàncies de VOX), l'Audiència Nacional (C-666/24, en el context d'una qüestió plantejada per l'ACVOT) i el Jutjat Penal número 3 de Vilanova i la Geltrú (C-123/25, cas Manizo). Aquestes trameses no són trivials ni marginals: reflecteixen que jutges de molt diferent naturalesa —encara que amb una idea bastant coincident— tenen dubtes seriosos sobre la relació entre la llei d'amnistia i normes fonamentals del Dret europeu, com el principi de legalitat penal, la protecció dels interessos financers de la Unió, la igualtat davant de la llei, la seguretat jurídica o la correcta aplicació de directives com la 2017/541 sobre lluita contra el terrorisme o la 2017/1371 sobre protecció dels interessos financers de la Unió.

El que està en joc no és només la constitucionalitat d'una llei, sinó la capacitat de les nostres institucions per donar una sortida jurídica, democràtica i europea a un dels conflictes més rellevants de la nostra història recent

Davant d'aquesta situació, el més raonable i jurídicament sòlid seria que el TJUE decidís acumular en un únic procediment totes aquestes qüestions prejudicials. L'acumulació permetria una resposta integral, sistemàtica i coherent a un conjunt de dubtes que, encara que formulats des de perspectives diferents —penal, comptable, constitucional o administrativa—, comparteixen un nucli comú: la compatibilitat de la LOA amb els principis estructurals del Dret de la Unió. La jurisprudència del TJUE ja ha reconegut, com en l'assumpte C-160/14 Ferreira da Silva i Brito, que quan diversos tribunals nacionals formulen dubtes similars sobre una mateixa norma, això revela que no existeix una interpretació clara ni consolidada i que, per tant, el Tribunal ha d'assumir la seva funció de garant de la uniformitat. Tractar separadament aquestes qüestions suposaria un greu risc de contradicció i fragmentació doctrinal. Més encara, soscavaria l'autoritat del TJUE com a intèrpret suprem del Dret de la Unió, debilitant el principi de primacia i el respecte als valors fundacionals consagrats al Tractat de la Unió Europea.

L'acumulació també respon a criteris d'economia processal i eficàcia institucional. Evita la duplicació d'esforços, permet una millor comprensió comparada dels arguments dels diferents òrgans remitents i, sobretot, reforça l'autoritat del TJUE en dictar una única sentència amb valor d'"acte aclarit", és a dir, una doctrina prou clara i ferm que eviti futures trameses sobre la mateixa qüestió. Aquesta és, a més, la manera més respectuosa de respondre a les inquietuds dels òrgans jurisdiccionals espanyols. Cadascun ha plantejat el seu dubte des de la seva especificitat institucional, però tots coincideixen en un punt de fons: la necessitat d'una interpretació autoritzada que aclareixi qualsevol ombra de dubte sobre la compatibilitat de la LOA amb el Dret de la Unió i, a més, permetria evitar maniobres dilatòries en l'aplicació directa de la LOA.

La llei d'amnistia és plenament constitucional i europea. Correspon ara als tribunals estar a l'altura de la seva responsabilitat, contribuint a tancar un cicle d'enfrontament per obrir una nova etapa de diàleg, reparació i convivència

Es pot recordar, en aquest punt, quines són les finalitats de la llei d'amnistia. No es tracta d'un privilegi arbitrari ni d'una mesura d'impunitat, sinó d'un instrument jurídic dirigit a assolir diversos objectius perfectament legítims en una democràcia constitucional: la normalització institucional i política entre l'Estat i les institucions catalanes, la reparació jurídica de situacions derivades de decisions polítiques o actes institucionals relacionats amb el procés, la desjudicialització d'un conflicte essencialment polític i el foment de la convivència i la cohesió social. Lluny de vulnerar els valors de la Unió, la LOA els encarna en la seva dimensió més profunda: busca resoldre, mitjançant el dret i el diàleg, una crisi que ha posat en tensió el model territorial i democràtic de l'Estat. L'amnistia no nega el passat, sinó que l'assumeix per permetre un futur diferent. No ignora la llei, sinó que la utilitza com a instrument de reconciliació.

Des d'un punt de vista pràctic, l'acumulació de les qüestions prejudicials en un sol procediment contribuiria a preservar l'aplicació uniforme del Dret de la Unió en tots els estats membres. Evitaria el risc que diferents jurisdiccions nacionals interpretin de forma divergent una mateixa norma nacional en relació amb el marc europeu. I alhora, enviaria un missatge institucional de cooperació lleial entre el poder judicial nacional i l'europeu, en línia amb l'article 267 Tractat de Funcionament de la Unió Europea. A més, una sentència consolidada serviria com a eina preventiva: una vegada fixada la doctrina pel TJUE, qualsevol altre òrgan jurisdiccional que en el futur es plantegi una tramesa podria trobar resposta en la decisió ja dictada, evitant així la prolongació artificial d'un debat que s'ha de tancar des de la raó jurídica i no des de la crispació política.

En definitiva, som davant d'un moment clau, tant per al constitucionalisme espanyol com per al sistema jurídic europeu. El Tribunal Constitucional ha de fer la seva feina amb rigor, serenitat i sentit institucional, responent als recursos d'inconstitucionalitat amb una decisió que, sens dubte, marcarà el rumb. Però no serà l'únic actor. El TJUE té ja sobre la seva taula diverses preguntes crucials i haurà, en el seu moment, d'oferir una resposta única, clara i autoritzada. L'acumulació de procediments no és només una opció tècnica: és una exigència del mateix sistema de fonts del Dret de la Unió i una garantia de coherència i eficàcia institucional. A ningú no se li escapa que el que està en joc no és només la constitucionalitat d'una llei, sinó la capacitat de les nostres institucions per donar una sortida jurídica, democràtica i europea a un dels conflictes més rellevants de la nostra història recent.

I, per tot això, no en tinc cap dubte: la llei d'amnistia és plenament constitucional i europea. La seva legitimitat no només resideix en les seves finalitats, sinó també en la forma en què aquestes finalitats s'han articulat mitjançant un text legal aprovat per les Corts Generals, així com el principi de sobirania popular. Correspon ara als tribunals estar a l'altura de la seva responsabilitat, contribuint a tancar un cicle d'enfrontament per obrir una nova etapa de diàleg, reparació i convivència.