La majoria d’usuaris de la xarxa X hauran topat amb alguna piulada on hom (generalment un mascle) demana en obert al xatbot d’intel·ligència artificial generativa Grok que transformi una fotografia (generalment, d’una femella) en la mateixa instantània però amb la senyora en qüestió lluint un biquini, amb la roba transparentada, o fins i tot complementant-ho tot plegat amb objectes sexualitzants del segle passat com ara unes orelles de conill. Aquesta exposició de la nuesa femenina es perpetra sense l’autorització de les afectades, manllevant-los el dret a la intimitat i, com era d’esperar, ha estat contrarestada pel propietari cunyat d’xAI (la filial d’X dedicada a la IA) publicitant cunyadament una sèrie de fotografies transformades d’ell mateix en biquini. Som davant l’enèsim exemple del jo no soc feminista però tampoc masclista, aquí aplicat als modes de consum visual massiu.

El cas s’ha fet famós no només per la sobresexualització de les dones a la xarxa, sinó també perquè l’aplicació —descontrolada i, per tant, poc intel·ligent— ha accedit a transformar fotografies d’adolescents en pornografia infantil gratuïta. Tot això és terrible, només faltaria, i certifica que la decisió de països com ara Dinamarca de prohibir l’ús de les xarxes socials als infants (ordint allò que l’equip de cunyats mundials definia com “posar portes al camp”) resulta absolutament encertada. Però, a banda d’escandalitzar-nos, cal entrar a la ment dels perversos a fi de veure quina veritat ens expliquen sobre el nostre món. Perquè això de mig despullar senyores i compartir imatges de llur pitram no només mostra la via lliure dels pervertits a Internet, sinó també les ganes de Musk & Cia de convertir la sexualitat entre homes i dones en un afer sense cap mena de misteri, on la nuesa es regali a un cop de clic.

Ara no hi ha res que ens angoixi més que tenir algú al davant, encara que sigui en una reproducció perfectament pixelada i a temps real del seu rostre

El negoci de la corporalitat al núvol (que, per ironies de la vida, se’ns presentà com la panacea d’eliminar les traves físiques en l’àmbit del contacte humà) és tan antic com la invenció mateixa. Però fins ara la mà negra d’aquesta màquina s’acontentava a cosificar-nos el rostre, la mirada i el cervell, a força d'idealitzar els paisatges de vacances, de comercialitzar amb el propi gaudi a partir de fotos on tothom estrafà els morritus ben joliu, i també subsumint el pensament a aplicacions com ara X, on la majoria de nosaltres ens hi presentem amb una foto de la nostra cara. Ens agradi o no, hem interioritzat la proposta dels moguls d’aquests mass media i el rostre de l’alteritat ha deixat d’ésser el mirall comunicatiu més fiable. Contràriament, ara no hi ha res que ens angoixi més que tenir algú al davant, encara que sigui en una reproducció perfectament pixelada i a temps real del seu rostre.

Finalment, li havia de tocar el torn al cos, car aquesta nova aplicació ha començat a realitzar el poder ocult que maldava tenir l’home ancestral; a saber, despullar les femelles amb la mirada. En el fons, Musk i el seu equip deuen pensar que només estan satisfent tot allò que el mascle occidental s’atrevia a pensar però tenia recança de fer. La gràcia del tema és que la frase precedent és potser la definició més estricta de civilització; és a dir, un entorn en el qual entre el meu pensament sobre la natja perfecta d’una senyora i la seva visualització cosificada en un espai compartit hi hagi el miracle de la roba o, en qualsevol cas i previ al joc de la seducció i del consentiment, la seva voluntat de deixar-me-la observar de forma més aviat privada. Grok desfà aquest impediment de discreció, i no és estrany que Musk ens impulsi a parlar-hi (Hey, Grok) com si fos una persona humana amb qui xerrem amicalment.

La rapidesa d’aquests ginys que ens perverteixen la mirada contrasta amb la lentitud exasperant dels governs a limitar el poder del despotisme tecnològic il·lustrat. Aquesta salvatjada potser es prohibirà en alguns països, però a l’imaginari de molts habitants (homes) del món ja s’hi ha incrustat l’ètica trumpista segons la qual, en l’acte de despullar una dona, la seva voluntat és el que menys cal tenir en compte, perquè aquí l’essencial és anar de pressa i tenir com més material d’onanisme millor. La sexualitat compartida esdevé així una forma de comunicació estrictament privada, on l’altre és una simple il·lusió. Els il·lustrats del camp filosòfic acostumem a pensar que superarem aquesta nova invasió de drets a còpia d'enraonar i repetir aquella cançoneta segons la qual “és millor educar que prohibir”; però, davant d’aquest poder netament hitlerià, l’enteniment ha d’admetre la seva impotència.

El misteri més bell que hi ha a la vida és el d’intuir el cos de l’altre, la imaginació només resulta viva quan gosem dibuixar-lo, i qui sap si la nostra millor victòria arriba quan, finalment, hi accedim a ple goig. Aquests desgraciats ens estan robant el dret a la fantasia i això no els ho perdonaré mai... malgrat que, com cada dimecres, em disposi a compartir aquest meu article a la xarxa del nou rei del món.