Aquest matí hem vist com es fa un cop d'Estat (o a l'Estat). A la tarda hem vist Titanic. Si vostè és un lector (o un lectora) del NO, ara dirà: "Sí, sí, Titanic. Té raó, Catalunya s'enfonsa sense remei i l'orquestra d'en Mas continua tocant com si reeees!!! És Titanic, siiií!!!". Si vostè és un lector (o una lectora) del SÍ ara dirà: "Sí, sí, Titanic. Té raó. Espanya s'enfonsa i nosaltres salpem!!! És Titanic, siiií!!!". Si vostè és un lector (o una lectora) del SÍ-NO agafarà una miqueta de cada una de les possibilitats anteriors. I, finalment, un servidor, que és qui ha escrit la metàfora, els diu a tots tres (o a totes tres) que la cosa no va per aquí.

El ple de la tarda, o ple del Titanic, neix del concepte conegut com a: "quan ens asseiem a veure la pel·lícula, ja sabem com s'acabarà". La pel·lícula que hem vist avui i la que veurem demà. Però com va dir Jack l'esbudellador, anem per parts, perquè, com expressaria Rajoy usant el seu habitual llenguatge: "avui és avui i demà és demà". I tots dos tornen a ser dies històrics.

Ja duem uns quants minipunts

Hem perdut el compte dels dies històrics que hem viscut últimament al Parlament. A mi em recorda el programa aquell que es deia Furor. Repartien punts en una sèrie interminable de proves però qui guanyava, al final només obtenia, com a molt, 3 punts. Per què? Perquè per tenir un punt havies d'aconseguir mooolts minipunts. Aplicat als dies històrics que no parem de viure, la cosa seria que anem sumant minimoments històrics que, sumats, algun dia ens duran a un dia realment històric. Sigui quin sigui. Però mentre arriba aquest megadia, avui tocava la primera jornada del debat d'investidura, la que consisteix a escoltar el discurs del candidat.

La primera part ha estat dura. Ha dit que "les democràcies de baixa qualitat o les pseudodemocràcies usen la Fiscalia, la policia i els tribunals per frenar o avortar la voluntat popular". Ha dedicat al Madrit (concepte) de l'època de la sentencia de l'Estatut expressions com "prepotència", "miopia política" i "orgull imperial". I ha dit que van "embogir" i que van usar "barroerament el Tribunal Constitucional" iniciant "una carrera esbojarrada a veure qui la deia més grossa".

A les 17.14

Va ser just a la xifra numèrica en què al camp del Barça criden a favor de la independència, les 17.14, quan l'aspirant a president ha dit que no hi haurà Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Per què? No hi ha prou majoria. A partir d'aquí ha parlat de mà estesa i d'entesa i de diàleg vertader i sincer. I ha volgut deixar clar que "no anem contra Espanya".

A les 17.20 ha començat a enumerar el full de ruta dels pròxims 18 mesos (els famosos 18 mesos que sempre acaben sortint). Ha estat quan hem entrat a la part social del discurs. Molt social. Protecció dels més febles i pla d'emergència social, reforma de la renda mínima, protecció del dret a l'habitatge, nou model de salut, escola inclusiva, suport a les famílies i a la gent gran, accés a la cultura, model de concertació social que cohesioni i creació d'una agència catalana de la Seguretat Social. Ha estat tan social que diuen que quan ha acabat, alguns diputats de la CUP l'han aplaudit. Jo no n'he vist cap, però Xavier García Albiol diu que han aplaudit tots menys Anna Gabriel. I un periodista diu que sí, que ella ha aplaudit, però tímidament. El cas és que no ho hem aclarit perquè quan en Xavier Rius de l'e-noticies els ho ha preguntat durant la compareixença al faristol de la sala de premsa, no ho han aclarit. I ara vostè em dirà: "tan important és si han aplaudit o no?". Bé, en un moment en què tots busquem un far, això pot indicar o no futurs suports per fer president a Artur Mas.

La metàfora marinera

Sí, sí, he fet una metàfora sobre un far. És una manera bonica d'amarrar-me a la metàfora marinera del discurs de l'aspirant: "no pots dirigir el vent, però sí les veles del teu vaixell". Ho ha dit a tres paràgrafs del final. Concretament a les 18.32. Abans havia fet una metàfora sobre les intoleràncies alimentàries, un tema sobre el qual el Parlament és molt sensible: al bar s'hi poden menjar entrepans elaborats amb pa sense gluten, un signe de modernitat social i d'adaptació als nous temps.

Intoleràncies

I així hem arribat a les 18.29, quan l'aspirant ha usat la expressió "trampes al solitari" i llavors han explotat uns quants cervells sensibles. Ara mateix els serveis mèdics del Parlament els intenten recompondre, perquè demà estiguin en condicions d'escoltar les rèpliques de tots els grups. Serà a les 10 del matí. Bona nit i tapa't.