Les efemèrides també solen ser arbitràries. Tothom commemora el primer aniversari de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, quan el cert és que la invasió va començar fa bastant més d’un any. El 2014 Rússia va ocupar i després es va annexionar la República de Crimea i a continuació va ocupar militarment el Donbass. Vladímir Putin ho ha argumentat amb el mateix criteri que solen fer servir els ocupants de pobles i territoris aliens, que es tracta d’un afer intern perquè Ucraïna ha estat sempre russa i sempre ho serà. Un resum de totes les anàlisis militars, geoestratègiques, polítiques i econòmiques que s’han publicat per commemorar el discutible aniversari de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia porta a la conclusió que som davant d’una altra guerra interminable per la impotència i la intransigència de les forces contrincants... i perquè als mercats ja no els hi fa nosa o fins i tot els excita. Ja ho va advertir Brecht: “Hi haurà guerra mentre un sol ésser humà hi guanyi diners”.
Rússia, la Rússia de Putin, ha demostrat la seva incapacitat per annexionar-se Ucraïna com va fer amb Crimea, però Ucraïna tampoc es veu capaç de recuperar el Donbass. I l’evolució del conflicte ha determinat posicions irreconciliables. Hi va haver un moment que des d’alguns sectors occidentals, més europeus que americans, es va plantejar la possibilitat d’un alto el foc, seguit d’un acord de pau que suposés la renúncia d’Ucraïna a la sobirania en el Donbass i el reconeixement per part de Rússia de la sobirania ucraïnesa en la resta del territori. Això ara ja no és possible perquè Rússia s’ha vist més feble del previst i Ucraïna més forta. D’entrada, es temia un passeig militar rus sobre Ucraïna fins a Kíiv, però el poble d’Ucraïna ha demostrat una disposició a la resistència infinita i l’exèrcit ucraïnès —amb el suport occidental— ha sorprès amb la seva capacitat ofensiva forçant reculades de tropes russes. Arribats a aquest punt, ni Putin ni Zelenski estan en condicions de fer res que signifiqui una concessió a l’enemic. Putin no es pot permetre ordenar cap retirada que es pugui considerar derrota i menys renunciar a la Rus de Kíev, part intrínseca de l’imperi. Per la seva banda, després dels sacrificis patits pels ucraïnesos i l’enfortiment de la consciència nacional, Zelenski no pot acceptar que les coses tornin a estar com estaven el 2014, amb els russos fustigant a la frontera.
La guerra d’Ucraïna va humanitàriament a pitjor amb totes les potències apostant per augmentar els arsenals en combat; però com que l’economia va a millor i alguns en treuen profit, pot ser que el conflicte esdevingui interminable
No havíem superat els efectes de la pandèmia, que l’impacte de la guerra va suposar un sotrac a l’economia mundial. Els pronòstics dels economistes ens anunciaven la fi del món. Per la pandèmia o per la guerra, es van disparar els preus de les matèries primeres i productes de primera necessitat, però en el cas dels combustibles, el gas i el petroli, l’escalada va marcar rècords històrics. L’increment de la inflació ha estat gestionada per la Reserva Federal i pel Banc Central Europeu amb apujades continuades dels tipus d’interès. Les autoritats monetàries no veien un altre remei que fer patir sang, suor i llàgrimes tant a les empreses com a les famílies. I efectivament, les famílies s’han empobrit, les factures de la llum i el gas i les quotes de les hipoteques han amargat l’existència a les classes mitjanes i baixes. Tanmateix, progressivament l’economia mundial s’ha anat adaptant a la situació. Els Estats Units tornen a tenir plena ocupació i, malgrat l’alça de preus, el consum s’ha recuperat o fins i tot incrementat. Les borses, que el 2022 van patir un annus horribilis, han recuperat la normalitat d’abans, adaptant-se a la nova volatilitat. Dit d’una altra manera, els mercats ja han descomptat la guerra. Descomptat... o aprofitat, perquè com tothom sap, la guerra és un bon negoci i els fabricants d’armes, les empreses petrolieres i energètiques, les seves filials i, òbviament, els bancs han donat a conèixer en aquest any de guerra uns beneficis repugnants. Sí. Cal dir que el pitjor sàtrapa és Putin, un dictador amb dèries imperials, i que la invasió d’Ucraïna no té justificació, però també és cert que fins ara l’únic país que treu benefici d’aquesta guerra són els Estats Units, que, sense posar en perill cap soldat americà, ha arrabassat a Rússia el negoci del gas a Europa amb les conseqüències geoestratègiques que té la dependència energètica.
El cas és que, segons fonts noruegues, la guerra ha provocat 280.000 morts o ferits de soldats d’ambdós bàndols i 30.000 civils, però aquestes xifres no estan generant cap efecte dissuasiu. Ans al contrari, les solucions que es proposen des de totes bandes és l’augment dels respectius arsenals. L’endemà que Europa anunciés l’enviament dels carros de combat Leopard, Zelenski demanava avions de combat, que més tard o més aviat Occident els facilitarà, sobretot si es confirmen les informacions de la intel·ligència nord-americana, segons les quals la Xina està disposada a facilitar armes a Rússia. Més despesa militar que, sens dubte, contribuirà a matar molta més gent... i a dinamitzar l’economia global. Inexorablement, la guerra d’Ucraïna va humanitàriament a pitjor amb totes les potències apostant per augmentar els arsenals en combat, però com que l’economia va a millor, la guerra ja no és tan dolenta. I si alguns en treuen profit, contribuiran que el conflicte s'allargui sense tenir en compte que les armes les carrega el diable.