El president del Parlament, Roger Torrent, acaba de posar a sobre de la taula la proposta d'un govern de concentració a Catalunya com a resposta a una sentència condemnatòria contra els membres del Govern i de les entitats sobiranistes per part del Tribunal Suprem. No és la primera vegada que aquesta fórmula es proposa en els últims temps i si fos possible seria, sens dubte, la resposta més potent que es podria oferir des de l'independentisme al deep state espanyol, ja que englobaria, a més de l'actual executiu format per Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, els comuns i la CUP.

Una majoria parlamentària i social capaç de repetir les grans aliances de l'1 i del 3 d'octubre de 2017: des del referèndum a la resposta ciutadana a la repressió i la falta de llibertats. Una vegada exposats els avantatges d'una majoria de govern com aquesta, no sembla que, ara per ara, hi hagi un consens per caminar en aquesta direcció. Bàsicament, perquè els comuns se senten enormement refractaris a tot el que és JxCAT, que no deixen de vincular a l'antiga Convergència, i des que es va iniciar el procés ni una sola vegada han respost afirmativament a propostes rellevants que se li han formulat, començant pels pressupostos de la Generalitat. Més recentment, els comuns van arrabassar l'alcaldia de Barcelona a ERC i al guanyador, Ernest Maragall, després d'un pacte amb la dreta espanyola de Manuel Valls.

En qualsevol cas, la proposta de Torrent deixa en l'aire una altra pregunta: tots els escenaris estan oberts després de les sentències del Suprem? Perquè al cap de poques hores de la proposta de Torrent, l'agència ACN va publicar un despatx en el qual assenyalava que el president Quim Torra havia demanat o insinuat al president del Parlament que potser s'intentava investir novament el president Carles Puigdemont. Encara que la notícia va ser després matisada per la Generalitat, queda el dubte de quines són les intencions reals de Torra. No sembla intel·ligent llançar globus sonda en aquests moments, si és això el que era, encara que potser no.

Així s'entendria que diputats de JxCAT diguessin que les dues coses, govern de coalició i investir Puigdemont, eren compatibles. Sincerament, si costa veure els comuns donant suport a la primera opció, molt més difícil és a la segona. I la CUP que n'ha de dir, de tot això? La cimera independentista de Ginebra d'aquest cap de setmana ha caminat en la mateixa direcció? Perquè si no tot seria un gran contrasentit.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat