Entre les notícies d'actualitat dels últims temps en matèria econòmica, ocupa un lloc preferent el volum d'ajuts de la UE i la discussió sobre com i des d'on es gestionaran, ajuts que seran per a l'Estat de 140.000 milions d'euros, dividits al 50% en ajuts directes i crèdits.
A Catalunya i arreu s'estan mobilitzant entitats de tota mena per tal de seleccionar projectes per optar a aquests diners. Per exemple, el Govern de la Generalitat ha analitzat l’informe Next Generation Catalonia, el document lliurat per la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO), que conté la proposta provisional de projectes catalans candidats a obtenir recursos del fons Next Generation EU. Hi ha 27 projectes emblemàtics seleccionats d’entre les 542 iniciatives presentades per administracions (Generalitat i ens locals), empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector. Els projectes s’inclouen en aquests cinc eixos, congruents amb els criteris marcats per la UE:
- Economia per a la vida
- Transició ecològica
- Transformació digital
- Societat del coneixement
- Vectors transversals
On aniran els ajuts
Tanmateix, ja fa temps que se sent parlar de com gran part dels diners de la UE poden anar a parar a les grans empreses en general, i de l'Ibex en particular, allò que conforma, en gran part, el que el professor Sala-i-Martin, citant Acemoglu i Robinson, anomena “l'economia extractiva”, aquella que viu dels favors de l'Estat i del BOE. El president de la CEOE es vanta públicament de reunions freqüents a La Moncloa per parlar d'aquest assumpte, i el mateix president Sánchez, un cop acordada la primera desescalada de la pandèmia, el primer que va fer, el 31 d'agost, va ser reunir en un acte els dirigents de les grans empreses sota el títol “España puede”. L'Ibex hi ocupava els seients preferents.
Les grans empreses deuen al voltant de 80.000 milions d'euros a les pimes
Resulta escandalós reunir tota aquesta colla d'empreses que deuen milers de milions d'euros a les petites empreses, prescindint de les pimes, mentre es continua incomplint la directiva europea de pagaments i s'ajorna i s'ajorna sine die el reglament sancionador que s'ha d'aprovar al Congrés de Madrid per tal de fer efectiva la transposició d'aquesta directiva.
El deute de les grans empreses amb les pimes
A hores d'ara, i amb dades contrastades en organismes tan poc sospitosos com ara la CNMV, les grans empreses deuen al voltant de 80.000 milions d'euros a les pimes, dels quals gairebé 57.000 milions corresponen a empreses no financeres cotitzades de l'Ibex i resta del mercat continu. Són quantitats corresponents al volum de deute que sobrepassa el termini legal de 60 dies.
El termini mitjà de pagament d'aquestes empreses l'any 2020 ha estat de 193 dies, quan el termini legal és de 60 dies (el 2019 eren 183 dies). Però és que si agafem el sector de construcció i immobiliari, el seu termini mitjà de pagament és de 270 dies, el del sector de comerç i serveis de 261, el del sector industrial 195 i el del sector de l'energia 109 dies. Demolidor.
21 anys incomplint una directiva europea
La directiva europea de pagaments és de l'any 2000. Quan es va fer (amb dos anys de retard sobre els dos que marca la legislació europea) la transposició de la directiva europea (llei 3/2004), els lobbies de les constructores van aconseguir introduir que es podria pagar a més de 60 dies si hi havia acord entre les parts. El moviment de les pimes i autònoms al voltant de la Plataforma Contra la Morositat va aconseguir que se suprimís aquest estratagema de les grans empreses (llei 15/2010). Però encara avui, les grans empreses segueixen incomplint la llei, malgrat que el Tribunal Suprem (STS 668/2016) hagi declarat nuls tots els pactes per fer els pagaments a més de 60 dies.
Pot ser que les grans empreses que rebran aquests ajuts i crèdits preferencials contractin pimes a les quals seguiran pagant en terminis il·legals
Tanmateix, com que se segueix sense règim sancionador (en tràmit al Congrés), es produirà la paradoxa que aquestes grans empreses concorreran als ajuts europeus i deixaran fora a tantes i tantes empreses que estan patint la morositat de les grans empreses. O a més, pot ser que es produeixi una doble paradoxa, que les grans empreses que rebran aquests ajuts i crèdits preferencials contractin pimes a les quals seguiran pagant en terminis il·legals, o, encara pitjor, pot ser que algunes grans empreses comprin negocis petits que pateixen aquesta morositat mentre els seus deutors reben ajuts sense regularitzar la situació de morositat.
Cal que les grans empreses moroses paguin
Doncs bé. Potser ha arribat el moment que petits empresaris i autònoms diguin ja n'hi ha prou i, de la mà de les nostres autoritats, patronals i també els sindicats que representen treballadors de pimes que pateixen la posició de domini il·legal de les grans empreses, demanin a la Comissió Europea que no doni ajuts a grans empreses que no només no compleixen amb les seves obligacions legals de pagament emparades per una directiva europea, sinó que exhibeixen impúdicament els seus guanys mentre no paguen als seus proveïdors.
Qualsevol autònom o petit empresari, quan opta a un ajut públic, ha de presentar una declaració d'estar al corrent de les seves obligacions amb Hisenda i Seguretat Social. Doncs ni un euro d'ajuts europeus a les grans empreses que incompleixen la directiva europea de morositat, emparats pels successius governs del PP i del PSOE que han consentit aquesta situació. El que deuen les grans empreses a les pimes en pagaments que ultrapassen el límit legal de 60 dies són 80.000 milions d'euros, més de 10.000 milions d'euros més que tots els ajuts directes que s'espera que arribin de la UE. Ja va sent hora d'acabar aquest escàndol majúscul.