Ara que s'està banalitzant el concepte de terrorisme i es pretén aplicar-lo a grups i moviments tan diferents entre ells com són els CDR i Tsunami Democràtic, val la pena analitzar si realment estem davant d'un fenomen d'aquestes característiques, que seria molt greu o, al contrari, davant d'un ús espuri del concepte amb finalitat molt diferent de l'inicialment confessada.
No qualsevol activitat, fins i tot per molt organitzada que sembli o es presenti, entra dins del que a Europa s'entén per activitat terrorista i, sobre això, resulta fonamental la Decisió Marc 2002/475/JAI del Consell on s'estableixen uns criteris comuns de lluita penal contra el terrorisme. El Parlament Europeu s'ha pronunciat recentment en contra de la iniciativa d'un partit polític franquista que pretenia que s'inclogués en la llista d'organitzacions terroristes Tsunami Democràtic i els CDR.
És aquesta mateixa decisió marc la que delimita l'abast que poden tenir les mesures de lluita contra el terrorisme establint que aquesta lluita "... no pot tenir com a conseqüència la modificació de l'obligació de respectar els drets fonamentals i els principis jurídics fonamentals sancionats per l'article 6 del Tractat de la Unió Europea".
Per què és tan important aquest límit? Bàsicament perquè el que garanteix és que no es faci un ús malintencionat del concepte de terrorisme per generar un marc jurídic o una actuació repressiva. Es tracta que la definició de terrorisme no s'expandeixi fins al punt d'afectar determinats principis reconeguts al Tractat de la Unió, concretament, els de l'article 6; aquests drets constitueixen un ampli catàleg, per remissió, a diversos instruments legals com, per exemple, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de 7 de desembre del 2000, tal com va ser adaptada el 12 de desembre del 2007 a Estrasburg.
Però no només hi ha uns límits, sinó que, també, hi ha unes posicions comunes que permeten la inclusió de qualsevol organització o grup terroristes, així com d'individus vinculats amb ells, en una llista comuna de la Unió Europea, tal com es va establir en la Posició Comuna del Consell de 27 de desembre del 2001 sobre l'aplicació de mesures específiques de lluita contra el terrorisme.
No es correspon amb el principi de cooperació lleial ni amb el de seguretat comuna que un Estat membre investigui un suposat fenomen terrorista i que no en comparteixi les dades amb els seus socis
En l'esmentada posició comuna s'estableix, entre altres coses, el mecanisme d'inclusió de dades sobre grups i persones vinculades amb activitats terroristes en una llista comuna, i sobre això es diu que "...es confeccionarà sobre la base d'informacions concretes o d'elements de l'expedient que mostrin que una autoritat competent ha adoptat una decisió respecte de les persones, grups i entitats esmentats, tant si es tracta de l'obertura d'investigacions o de procediments en relació amb un acte terrorista, com de la temptativa de cometre, o de participar, o de facilitar l'esmentat acte, basada en proves o en indicis seriosos i creïbles, o si es tracta d'una condemna pels esmentats fets".
És a dir, "es pot incloure en la llista persones, grups i entitats basant-se en les propostes presentades per Estats membres o tercers Estats", però existeixen uns inconvenients que, segurament, són els que impedeixen a les autoritats espanyoles de fer aquest pas: d'una part, que les proves o indicis han de ser seriosos i creïbles i, d'una altra, "el Grup per a l'execució de la Posició Comuna 2001/931/PESC... estudia i avalua la informació amb vista a la inclusió o la retirada de la llista" i "a continuació, fa recomanacions al Consell".
Dit més clarament, no tot el que es vulgui denominar, per les raons que sigui, terrorisme té cabuda en l'esmentada llista i, a més, la inclusió no és acrítica, sinó que ha de passar pel sedàs de la valoració del grup que se n'encarrega.
Per tant, si ni Tsunami ni els CDR no estan inclosos en l'esmentada llista, fàcilment es pot arribar a la conclusió que no existeixen "proves o indicis seriosos i creïbles" i que els qui els estan investigant com a grups terroristes i per actes de terrorisme són perfectes coneixedors de la impossibilitat d'evitar el filtre del grup per a l'execució de la Posició Comuna 2001/931/PESC.
No poso en dubte l'existència d'unes investigacions concretes respecte de Tsunami i els CDR com a grups terroristes i per delictes de terrorisme, el que sí que poso en dubte és l'existència de prou base per entendre que realment estiguem davant de l'esmentat fenomen i, si hi estem, el sorprenent és que no hagin estat alertades les autoritats dels diferents països de la Unió Europea.
No es correspon amb el principi de cooperació lleial ni amb el de seguretat comuna que un Estat membre investigui un suposat fenomen terrorista i que les esmentades dades no les comparteixi amb els seus socis, especialment quan es tracta de socis amb els quals no té cap tipus de control fronterer. Si no s'està compartint la informació, les raons podrien ser moltes, però la principal és que sigui absolutament inconfessable com s'ha arribat a la conclusió d'estar davant d'un grup o activitats terroristes.
Potser la resposta és més senzilla que tot això i rau en la banalització del concepte de terrorisme i el seu ús espuri per atreure la competència cap a l'Audiència Nacional alhora que permetre, d'aquesta manera, acudir a mesures molt costoses d'investigació que autoritzin fer una autèntica prospecció dins del moviment independentista català amb l'excusa d'estar investigant una activitat terrorista.
Com s'ha demostrat de manera reiterada, a partir de la internacionalització jurídica del conflicte, ser a Europa té molts avantatges, però, també, algunes obligacions i una de les més pesades és que toca respectar l'estat de dret que, entre altres coses, prohibeix les trampes al solitari.