En molts camps s'apliquen els denominats tests d'estrès, els quals, mitjançant la simulació de condicions molt adverses, intenten establir no només la resistència de sistemes, equips, persones, entitats, etc., sinó, també, trobar els seus punts febles i les fortaleses. Els hem vist al sector financer, a l'esportiu, al d'automoció, a l'aeronàutic, etc., i, ara, en trobem un d'unes dimensions que serien difícils d'imaginar si calgués dissenyar un test d'estrès per a la nostra societat en el seu conjunt.

Aquesta mena de proves, si es fan bé, solen ser molt útils i, en molts casos, donen resultats sorprenents que obliguen a redissenyar productes, entitats, serveis, etc. Si som conscients a què ens estem enfrontant, l'actual situació també pot analitzar-se des d'aquesta perspectiva i podem obtenir-ne pistes que ens permetin reconduir el model en què volem viure i, ara com ara, algunes conclusions inicials sí que es fan evidents.

La pandèmia és el nostre test d'estrès i, pel que sembla i sempre a risc d'equivocar-me, està posant en evidència alguns aspectes que són més que preocupants. Segurament, en aquests moments és prematur fer una anàlisi en profunditat de totes les lliçons que se'n poden extreure, però algunes són clares i, sens dubte, preocupants. Miraré d'anar per ordre d'aparició.

Durant dècades se'ns va vendre la falsa teoria que el nostre sistema de salut era un dels millors del món. Sotmès a un test d'estrès com el que estem vivint, fa l'efecte que això era més fruit de la propaganda o d'un exacerbat xovinisme que de la realitat, perquè el que estem veient és que existeix una clara disfunció entre la qualitat dels nostres sanitaris i els mitjans de què disposen.

Si el nostre sistema sanitari fos un dels millors del món, no hi ha dubte que el confinament a què estem sotmesos no hauria estat d'aquesta intensitat i s'assemblaria, molt més, a l'implantat als països del nostre entorn. Referent a això, n'hi ha prou de veure l'explicació que va donar la cancellera Merkel sobre la relació directa entre les mesures restrictives adoptades i els mitjans materials amb què compta la sanitat pública alemanya. Durant dècades s'han minvat els recursos públics destinats a sanitat i, és evident, el sistema no ha resistit aquesta pandèmia.

La solidaritat, pensar i actuar en comú o la responsabilitat individual i col·lectiva mostren que hi ha àmplies capes de la societat que sí que estaven i estan preparades per a una prova d'aquestes característiques. Tanmateix, hi ha altres sectors que no només se senten immunes, sinó que, a més, reivindiquen els seus drets a costa dels de tots els altres

Des de la dècada dels vuitanta es repeteix que Espanya és un dels països més descentralitzats del món i que tenim un sistema constitucional modern, democràtic i digne de lloar. Tanmateix, només ha calgut aquest test d'estrès per comprovar que no sembla que les coses siguin tal com ens les han venut tan persistentment.

La primera resposta constitucional donada a la pandèmia ha estat l'aplicació del que el Tribunal Constitucional considera una situació "d'alteració de l'ordre constitucional" i, per això, es va optar per decretar l'estat d'alarma, concentrant tot el poder executiu en mans del govern central.

Des d'una perspectiva constitucional i legal, no sembla que se superi la prova, perquè som l'únic país del nostre entorn que ha hagut d'optar per un estat excepció constitucional per implantar les mateixes mesures que els nostres veïns han adoptat, i sense recórrer a l'excepcionalitat ni a un autèntic còlic legislatiu i normatiu impropi d'un estat democràtic i de dret.

En termes de drets fonamentals, tampoc no fa l'efecte que hàgim superat el test d'estrès, perquè, a tall d'exemple, només s'ha de veure com s'ha actuat en contra dels qui irresponsablement s'han saltat les restriccions ordenades per combatre la Covid-19, així com l'ús i abús que s'ha fet de l'anomenada llei mordassa, amb gairebé un milió de ciutadans multats.

A nivell polític tampoc no es pot parlar, si més no, d'un aprovat en aquesta prova i això per raons tan simples com la falta de lleialtat institucional mostrada per alguns partits d'àmbit estatal tant respecte del govern central com, per exemple, respecte al Govern de Catalunya.

No són pocs els polítics que, davant d'un test d'estrès d'aquestes característiques, l'única resposta que han sabut donar és no avançar de la pantalla pre-Covid i mesurar tots els seus moviments en termes electoralistes, pensant més com això els pot beneficiar a ells i a les seves estratègies partidistes que com s'ha de superar la crisi mèdica, social, política i econòmica a què ens estem enfrontant i que, en definitiva, és el que més importa als ciutadans.

En tot cas, la priorització dels interessos electoralistes no és exclusiu dels partits nacionalistes espanyols, ja que sembla que, davant d'aquesta prova històrica a què estem sent sotmesos, no només Vox i PP estan pensant en rèdits electorals.

Exigir convocatòries anticipades d'eleccions en aquests moments, com, per exemple, fan alguns al barri de Salamanca (a Madrid), només reflecteix que ni s'està entenent la magnitud de la situació ni es tenen en compte els desitjos, necessitats i prioritats dels ciutadans.

Però el test d'estrès no només es limita a aquests camps, també la justícia està sent sotmesa a la mateixa prova i, aparentment, en el seu cas durarà molt més del que les altes instàncies jurisdiccionals i de govern judicial preveuen o són capaces d'imaginar. Les primeres reaccions no han estat bones i reflecteixen una escassa o nul·la comprensió de la realitat sobre la qual han i hauran d'operar, així com d'allò que realment importa als ciutadans i, aquesta primera resposta ha anat, com sempre, orientada a la retallada de drets i llibertats.

Com a societat, encara s'ha de veure si superem el test d'estrès, però alguns símptomes ja avancen que, en principi, la resposta no serà uniforme i hi haurà amplis sectors socials que sí que la superaran i d'altres que no. La solidaritat, pensar i actuar en comú o la responsabilitat individual i col·lectiva mostren que hi ha àmplies capes de la societat que sí que estaven i estan preparades per a una prova d'aquestes característiques. Tanmateix, veiem que, com s'evidencia al barri de Salamanca, hi ha altres sectors que no només se senten immunes, sinó que, a més, reivindiquen els seus drets a costa dels de tots els altres.

Una anàlisi detallada i professional dels resultats d'aquest test d'estrès és una cosa que, en vista de la superficial aproximació que aquí he fet, trobo molt necessària i útil per a la detecció dels errors, límits i disfuncions sistèmiques que poden entorpir una sortida adequada d'aquesta crisi. També seria útil per a la construcció d'un model de societat que no ens arrossegui al passat, al passat molt llunyà, sinó que ens projecti cap a un futur autènticament democràtic i sostenible.

Recordem-ho sempre: la diferència entre passat i futur és que el passat es pot reconstruir, però el futur només construir.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Bernat Dedéu
Opinió Els morts invisibles Bernat Dedéu