La nova resolució del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) respecte a les mesures cautelars sol·licitades en la defensa dels exiliats ha generat un seguit d'interpretacions, confusions i especulacions que no es corresponen amb la realitat. Aclarir aquests extrems ajudarà, sens dubte, perquè cadascú pugui treure les seves pròpies conclusions en lloc de continuar instal·lats en el relat, que és el que des del nacionalisme espanyol s'ha fet durant més de quatre anys.

Així doncs, sembla evident que el Tribunal Suprem intentarà justificar l'allunyament del dret de la Unió argumentant que la qüestió prejudicial no s'hauria plantejat respecte al procediment penal principal, sinó en relació amb les ordres europees de detenció i lliurament (OEDE) tramitades a Bèlgica contra Puig i la resta dels exiliats. Aquest argument no serà més que un nou relat sense cap mena de base legal, almenys en dret de la Unió, i totalment allunyat de la realitat.

És més, segons miren de fer-nos creure, en els continus relats en què se sustenta aquesta dinàmica enfollida cap a la qual ens estan arrossegant, s'afirma que la suspensió dels expedients belgues sobre les OEDE no hauria d'afectar la vigència de les euroordres en el cas que algun dels exiliats sigui trobat en un altre país de la UE i, com si amb aquest disbarat no n'hi hagués prou, pretenen sustentar-lo en les recomanacions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el plantejament de qüestions prejudicials.

Segons altres filtracions, fins i tot s'afirma que el que digui el TGUE no influeix en la causa perquè el dret espanyol no està supeditat a l'europeu, i obliden que, d'acord amb el principi de primacia, es garanteix la superioritat del dret europeu sobre els drets nacionals, segons va establir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja el 1964 en la sentència Costa contra Enel del 15 de juliol, per la qual cosa la primacia del dret europeu sobre els drets nacionals és absoluta, i això no és discutible ni en polonès ni en castellà.

Aquests mateixos divulgadors obliden que el TJUE exerceix el control de l'aplicació correcta del principi de primacia, sancionant "els estats membres que no la respecten mitjançant les decisions que dicta sobre els fonaments dels diferents recursos previstos pels tractats constitutius, en particular, el recurs per incompliment".

La primacia del dret europeu sobre els drets nacionals és absoluta, i això no és discutible ni en polonès ni en castellà

En qualsevol cas, anirem a pams, perquè entrem en el terreny de l'absurd i això serveix per generar confusions innecessàries en una matèria que s'està fent tremendament complexa a força d'actuacions hormonals.

És un absurd, que només pot ser assumit pels qui vulguin actuar de corifeus d'aquestes tesis, pensar que una prejudicial plantejada en el procediment principal que se segueix davant del Tribunal Suprem té efectes suspensius exclusivament respecte als expedients belgues d'OEDE.

En realitat, el plantejament d'una qüestió prejudicial suspèn la integritat del procediment d'origen i això és una cosa que, com va dir divendres passat el TGUE, sap perfectament el Tribunal Suprem.

La literalitat dels raonaments del TGUE és aclaparadora: "Respecte dels efectes en el procediment penal en qüestió, es desprèn de la literalitat del primer paràgraf de l'article 23 de l'Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que el propòsit d'aquesta remissió és el de suspendre el procediment pendent davant del tribunal nacional en el qual s'ha plantejat [la qüestió prejudicial]".

I, és més, el TGUE conclou el tema en els següents termes: "Per tant, s'ha de confirmar que el procediment penal en litigi se suspèn fins que el Tribunal es pronunciï sobre la sol·licitud de qüestió prejudicial i això perquè l'esmentada suspensió es deriva directament de la presentació de l'esmentada sol·licitud i no requereix cap decisió específica del tribunal remitent sobre això".

Més clar impossible.

Però és així fins a tal punt, i el Tribunal Suprem ho sap, que quan la mateixa sala segona va remetre l'anterior prejudicial, en el cas del vicepresident Junqueras, es va inventar el mecanisme de plantejar-la en una "peça de situació personal" per no afectar d'aquesta manera, amb la suspensió, el procediment principal i poder dictar sentència abans que el TJUE es pronunciés. Dit més clarament, va dur el tema del vicepresident a una peça separada perquè coneixien les conseqüències del plantejament d'unes prejudicials.

Fer veure que la remissió de les prejudicials no suspèn el procediment principal és situar-se en oberta rebel·lia respecte al dret de la Unió i, el que és pitjor encara, mantenir que la suspensió del procediment principal no comporta la suspensió de les ordres nacionals de detenció i lliurament és, simplement, fer un Polònia.

Si el procediment principal i les OEDE estan suspesos, com és possible que no estiguin suspeses les ordres nacionals de detenció i ingrés a la presó, que són el pressupòsit bàsic per a l'emissió d'una OEDE?

M'explicaré:

En dret, la lògica és important i l'alteració de l'ordre dels factors també, perquè, a diferència del que passa amb les matemàtiques, aquí sí que s'altera el resultat.

Les ordres europees de detenció i lliurament estan suspeses perquè primer ho està el procediment principal, és a dir, el que instrueix el jutge Llarena. Doncs bé, si el procediment principal i les OEDE estan suspesos, com és possible que no estiguin suspeses les ordres nacionals de detenció i ingrés a la presó, que són el pressupòsit bàsic per a l'emissió d'una OEDE?

Però no es tracta que ho diguem nosaltres, ja que és precisament el que va resoldre taxativament el TGUE divendres passat: "Es desprèn, en tot cas, de la sol·licitud de sentència prejudicial, que el Tribunal Suprem va tenir coneixement del fet que el procés penal controvertit va ser suspès com a conseqüència de la presentació de l'esmentada sol·licitud, ja que aquest fet és un dels motius invocats per l'esmentat tribunal per demanar que la seva sol·licitud es tramités en un procediment accelerat".

En definitiva, sembla evident que, una vegada més, el Tribunal Suprem no té raó i pretén establir una mena de realitat paral·lela, segons la qual les coses serien com ells diuen i no com són i com les estableix el dret de la Unió.

A partir d'aquest plantejament, la qüestió és determinar fins on ens volen arrossegar i com afectarà això a les relacions entre el Regne d'Espanya i la Unió Europea, així com quines seran les conseqüències que tindrà per a tots els ciutadans una confrontació que només se sustenta en una hiperhormonació incompatible amb el que hauria de ser un estat democràtic i de dret.

Ja fa quatre anys exactes que actuem a partir d'unes premisses molt clares ―la primacia del dret de la Unió i l'afecció il·limitada a la legalitat―; no hem fet mai passos absurds ni inútils i aquest no és el moment de cometre errors, just quan estem arribant ja al final, per la qual cosa, mal que els pesi, ara toca acabar d'estructurar el marc legal i assegurar el retorn dels exiliats que, sens dubte, es produirà tard o d'hora.

El dret, que té regles clares per interpretar-lo i aplicar-lo, discorre per uns carrils lòquics que són contraris a impulsos hormonals que atempten contra la seva essència mateixa. En aquest procediment, com en qualsevol altre, la cosa va de lògica jurídica i no de testosterona, que a molts els en sobra, però que no ajuda en cap cas a solucionar un conflicte polític que no hauria d'haver estat mai judicialitzat... Ara es veuen les conseqüències d'una decisió tan nefasta i l'error de judicialitzar la política no es resol amb una sobredosi de testosterona, sinó amb més i més bon dret.