L’altre dia vaig sentir el professor Manuel Delgado explicant que, cap a l’any 1975, la policia li deia “puto catalán” mentre li trencava la cara a comissaria. Ara que hi penso, devia ser la mateixa comissaria on treballava el pare d’Inés Arrimadas, la filla del policia. Fou un moment pentecostal perquè Delgado va comprendre que, encara que ell no se’n considerava, li pegaven sobretot perquè era català, el seu delicte més substantiu, segons el criteri dels grisos. Que fos un agitador, que fos comunista, que fos un jove bàrbar no era tan greu com haver nascut aquí, un fet absolutament fortuït que ni a ell ni a nosaltres ens fa ni millors ni pitjors. Però això sí, de vegades, ens fa anar calentons al llit. Si és que hi ha llit on caure mort, que de vegades no. El cas és que el doctor Delgado, un dels meus antropòlegs favorits, va poder constatar un fenomen social de primera magnitud i del que no se n’escapa ningú. Encara que no ho vulguis, els altres et classifiquen. Entres, tant sí com no, en una col·lecció de grups o de clubs on mai no has demanat que t’hi comptin, on mai no has fet cap sol·licitud d’afiliació. Dit d’una altra manera. Que no li fas gaire cas al fet de ser blanc fins que t’adones del calvari que han de suportar molts negres només pel fet de ser negres. Que no li fas gaire cas al fet de ser home fins que veus que hi ha dones que les maten només per ser dones, com a macabre trofeu sexual. Un dia d’allò més ben aprofitat és el dia en què te n’adones, que molestes, que sobres, que ofens, que irrites d’altres éssers humans només pel fet d’existir, de ser com ets. Abans d’obrir la boca o de fer res.

És el dia que també entens que t’has de protegir dels teus, d’altres éssers humans. Perquè el mal parit que et vol destruir no és un fantasma amb cadenes ni ve del planeta Mart, és exactament com tu o com jo. Que hi hagi comandaments policials que tinguin el nom en clau de Mart quan apallissen el contribuent no hi té res a veure. O, ben mirat, sí que hi té a veure. Perquè Mart és el déu de la guerra, és el déu d’algú que va a una guerra. Hi té molt a veure, doncs. Mira que t’ha costat, perquè tu pensaves que no podia ser, que era massa gros. Doncs es veu que sí, que som en una guerra, i que t’assenyalen amb el dit només per ser català. Que, encara que no et sembli gaire racional, un dia algú t’anomenarà “el catalán”, precisament a Catalunya, com si fossis una raresa. Vas coneixent gent i n’hi ha que troba inadmissible l’existència de la llengua catalana com a llengua viva, o que ja li està bé que cada dia es mori una mica. Vas lligant caps i te  n’adones que el que tu has votat a les eleccions no val per a res només perquè ets català, i el que tu votis no val si no és per alimentar l’espanyolisme.  Que això de la democràcia és una estafa.

Quan veus tot això, la veritat és que et molesta un xic que Pablo Iglesias, el mateix Iglesias que presumeix d’entendre el conflicte català, faci lloances de la fonètica catalana de l’actual princesa d’Astúries com si ell tingués alguna remota idea sobre filologia catalana. O com si el seu comentari no fos una frivolitat digna del nou ric que acaba de descobrir l’existència de Vanity Fair. Sí, és la frivolitat d’un pobre home, molt espavilat però escassament il·lustrat, que acaba de descobrir que la filla del policia, donya Inés Arrimades, oh sorpresa, va i se li arrima en una recepció constitucional. I se sent important, el cretí. I que el voixista de Voix,  Iván Espinosa de los Monteros, un classista que, en condicions normals, mai ni li hauria mirat a la cara, ara, en canvi, intercanviï bromes amb ell li sembla un estat proper a la felicitat. Cadascú té les bones companyies que vol. Quan Josep Carner, exiliat a Bèlgica, va saber que podria tornar a la Catalunya que tant enyorava, que podria tornar sense problemes si es mossegava la llengua, que podria viure a Barcelona si feia com tants i tants vells catalanistes, com tants bons republicans que s’havien passat de bàndol, va respondre, greu: “Encara que contra Franco només quedin una puta i un lladre, jo continuaré estant en contra de Franco”.