Aquest és el nom en llengua lakota d’un gran cap de la tribu sioux, traduït a l’anglès com a Sitting Bull (Toro Assegut). Potser no sabíeu que aquest no era el seu nom, sinó que va ser rebatejat pel seu pare quan tenia 14 anys, després d’aconseguir guanyar un rival en una lluita cos a cos. Va néixer a Dakota del Nord el 1831, membre del poble lakota, però la seva vida no va ser fàcil, va passar de viure a les grans praderes americanes del que ara és Dakota del Nord, caçant búfals i mantenint els límits del territori amb altres tribus natives nord-ameríndies, a lluitar contra els colons i militars “blancs” que volien prendre les terres ancestrals dels indis i exhaurien els ramats de búfals per donar menjar als treballadors que construïen les vies de ferrocarril que creuava l'Oest Mitjà americà. Va ser escollit com a gran cap de tots els pobles sioux, i segons el descriuen, era un líder intel·ligent i compassiu, un gran estrateg, que podia lluitar, però també pactar quan calia, perquè volia la supervivència del seu poble. El 1868 va signar amb el govern dels Estats Units renunciar a part de les seves terres, per tal que el seu poble pogués quedar-se a una reserva que era territori sagrat dels sioux, Black Hills. Però tot se’n va anar en orris quan es va trobar or en aquestes terres, pocs anys després. La febre de l’or va empènyer milers d’aventurers, que no van respectar el tractat de pau i van ocupar les terres reservades per als sioux. A partir d’aquest moment, tot va anar a pitjor. El govern dels Estats Units no va complir la seva paraula i els van obligar a renunciar i traslladar-se, però tot i que molts caps de tribu van acceptar aquelles noves condicions, Toro Assegut no ho va acceptar perquè implicava una migració de més de 300 km per a la seva gent, i va lluitar pels seus drets. Aquí va començar la llegenda negra de Toro Assegut; com a bon estrateg, va guanyar batalles contra els militars blancs, essent la batalla més coneguda la que va fer contra el general Custer a Little Bighorn, la qual va acabar amb la desfeta completa del regiment de cavalleria.

Es va convertir en l’enemic a batre, però, sobretot, a desfer i humiliar. Va perdre la reserva que li havia sigut promesa i va haver de migrar al Canadà. Però el seu poble passava fam, pocs búfals, en terres que no eren les seves, i va tornar a Dakota per rendir-se i intentar trobar una vida millor al poc territori que els van deixar. Toro Assegut era amic del famós Buffalo Bill, i va participar durant un temps en el seu espectacle que anava recorrent els Estats Units i que, fins i tot, va arribar a Europa (a Barcelona va fer algunes funcions), però va acabar morint a 1890, a mans de militars estatunidencs que el volien detenir per una revolta índia de la qual pensaven que havia sigut el promotor. Un cop mort, sense permís i sense pudor, el metge militar del fort dels militars que li van llevar la vida es va quedar amb els seus pantalons i amb el floc de cabell en què duia la ploma, símbol de l’honor. El 1896, va donar ambdós guardons a l’Institut Smithsonian, que els va restituir als seus descendents el 2007. Existeixen dues tombes on, en teoria, descansen les restes de Tatanka Iyotake, una a Fort Yates i una altra a Mobridge (Dakota del Sud), on suposadament membres de la tribu sioux es van emportar les restes del gran líder per enterrar-los de nou. Hi ha discussió encara sobre on es troben realment les seves restes.

El DNA és un llegat, un bé comú compartit per tota la família. No som fruit del no-res, som un trencadís de fragments de DNA dels nostres ancestres

I aquí comença la història que us volia explicar avui. Tot i casar-se amb cinc dones i tenir dotze fills, no va quedar cap fill mascle viu (entre els que van morir a les batalles i els que van matar els militars quan el volien detenir). Per tant, només té descendents via les filles que van sobreviure a totes aquestes circumstàncies. Actualment, un descendent home, Ernie Lapointe, addueix que n’és el besnet i reclama les restes del seu avi per enterrar-les en una nova localització. Els certificats de casaments, naixements i defuncions demostren que Ernie Lapointe és el besnet legal, però ho és de veritat? Es pot demostrar genèticament?

Aquí entrem en una situació complexa de drets legals, biològics i tribals. Les tribus natives ameríndies han sigut clarament maltractades i desposseïdes del seu llegat territorial i cultural. Justament podeu trobar un article a Science aquesta setmana que reflecteix l’abús que el govern nord-americà i la colonització des d’Europa van exercir sobre aquestes poblacions. Actualment, les reserves equivalen a un 2,6% del territori que tenien inicialment, i se’ls va obligar a migrar a nous territoris (mitjana de 239 km de distància dels seus orígens ancestrals, amb un màxim de 2.774 km) i a conviure amb altres tribus, de costums i cultures molt diferents de les seves. Aquesta situació de vulnerabilitat social i cultural de l’últim segle els ha fet molt reticents a accions que impliquin analitzar variants genètiques de la seva població, que puguin ser utilitzades en contra de les seves idees o de les seves reclamacions. Per tant, la reclamació d’anàlisi de parentiu genètic del descendent directe de Toro Assegut podia entrar en conflicte amb el concepte que la genètica de qualsevol individu d’una tribu pertany a tota la tribu. De fet, com he dit moltes vegades, el DNA és un llegat, un bé comú compartit per tota la família. El nostre DNA no és nostre, 50% l’hem heretat del nostre pare i 50% de la nostra mare, de mitjana, un 25% amb cada avi i un 12,5% amb cada besavi, i transmetrem el 50% del nostre DNA als nostres fills. Per tant, compartim el nostre DNA amb els nostres parents biològics. No som fruit del no-res, som un trencadís de fragments de DNA dels nostres ancestres.

Tot i això, pensant-ho de forma respectuosa i acurada, un descendent directe sembla tenir més dret a conèixer la seva genètica i comparar-la amb la del seu parent directe que no pas la resta de la tribu, sempre que es respecti que només s’analitzarà el parentiu genètic i no s’usarà la informació genètica per a altres objectius, com s’han compromès els investigadors en aquest cas. Així que en un article just acabat de publicar, s’analitza genèticament un tros del floc de cabells que van ser arrencats al cadàver de Toro Assegut (almenys, així consta en els arxius de l’Smithsonian) i l’han comparat amb el del seu putatiu besnet. No ha sigut gens fàcil, perquè el poc DNA que es pot extreure de les arrels del cabell, després de 120 anys en un museu, s’ha degradat molt. Més encara si considerem que havia sigut tractat amb arsènic per evitar la descomposició per fongs i bacteris. D’altra banda, no podien analitzar ni el DNA mitocondrial (heretat i transmès per via matrilineal estricta) ni tampoc el DNA del cromosoma Y (heretat i transmès per via patrilineal estricta), i aquí tenim un home, descendent de dones filles d’un home, per tant, ni herència matrilineal ni patrilineal. Tampoc poden usar marcadors genètics com els que s’utilitzen a la policia criminalística, que són informatius per a parentius genètics més propers. Així que els investigadors utilitzen tècniques de seqüenciació massiva per intentar identificar tot el DNA dels cromosomes que puguin. Obtenen molt poc DNA que pugui ser seqüenciat, però almenys identifiquen poc més de 2.000 posicions nucleotídiques, que són variables a la població, i que poden ser comparades amb la mostra del suposat besnet, més 12 altres persones de la tribu sioux lakota. Els resultats demostren clarament que la mostra de DNA és d’un indi natiu americà (comparant-lo amb DNA de molts individus d’arreu del món). Usant una estratègia innovadora d’anàlisi que els permet comparar quin percentatge de DNA comparteixen entre tots els individus analitzats, demostren que el DNA d’Ernie Lapointe comparteix una mitjana de l’11,43% de variants genètiques amb Toro Assegut, molt similar al 12,5% calculat (càlcul teòric del DNA que comparteixen besnets amb besavis), i lluny del 0,5% de variants que es calcula que compartim entre humans que no tenim relació genètica propera. Per tant, Ernie Lapointe és besnet de Tatanka Iyotake (Toro Assegut). Ara faltarà veure si es poden exhumar les restes dels dos llocs on es diu que està enterrat aquest venerat líder sioux, comprovar quines són les restes del seu besavi i, potser, pactar amb la seva tribu on han d’anar a descansar segons els seus ritus ancestrals.