Mai no s'havia atabalat tant com aquella tarda. Quan la Blanca va veure tremolar la Maria ja va es va senyar. Corrien moltes veus, en veu baixa tothom parlava de la "pestilència" que recorria la ciutat. La gent ja no s'entretenia al mercat i les cases bones tancaven portes i finestres. "Jeu. Potser estàs cansada, que mai no pares", li va dir agafant-la del braç. A través de la roba prima va notar uns bonys durs prop de l'aixella. "Tinc fred", va dir la Maria amb un fil de veu. La Blanca es va apressar a tapar-la i, mentre li agafava la mà, pensava i repensava. Sentia els crits i les corredisses del carrer i recordava el sermó abrandat del frare descalç que les comminava a fer penitència, que el càstig pels molts pecats comesos era la malaltia i l'infern. Però, quin pecat havia comès una criatura de deu anys? La Blanca va començar a resar en veu baixa i li va aixecar la roba a sa germana amb suavitat. Quan va veure els bubons inflats als engonals, ja va saber que no se'n sortiria. La Maria no va viure més enllà de tres dies.
És la pesta negra. Va arribar a Barcelona el 1348, i els morts eren tants que els vius no donaven l'abast a enterrar-los. És la segona pandèmia de pesta reconeguda a la història: va assolar Europa entre el 1347 i el 1353 i va deixar un rastre de por, misèria i milions de morts. En cinc anys, la pesta negra va matar la meitat de la població europea.
Hi ha tres tipus de pesta negra, segons quin és el teixit o l’òrgan més afectat: la pneumònica, que afecta els pulmons i es transmet de persona a persona a través de l'aire i els esputs de les persones infectades; la bubònica, que es transmet per les picades de les puces de rates a humans i entre humans, en què el bacteri entra al sistema limfàtic i nia als ganglis —que s'inflamen fent bubons—, de manera que el bacteri s’escapa del sistema immunitari de l'infectat, i la septicèmica, que directament causa la infecció a la sang o sèpsia, la qual causa la mort de l'infectat en molt poc temps. Se'n diu pesta negra per les hemorràgies subcutànies que donen un color negrós a la pell. La pesta és causada per la infecció d'un bacteri, Yersinia pestis, emparentat amb bacteris que viuen al sòl i al nostre intestí.
Sabem del cert que Yersinia pestis ha causat tres grans pandèmies (infeccions epidèmiques d'abast global) a Europa. Totes tres han sigut molt importants a la nostra història perquè han causat la mort de milions d'humans. La primera pandèmia de pesta negra és l'anomenada pesta de Justinià (del 541-544 de la nostra era), que va ser decisiva per a la decadència final del que quedava de l'imperi romà d'Orient i va marcar l'inici de l'Edat Mitjana; la segona pandèmia és la Pesta Negra o Mort Negra (en anglès, the Black Death), que va arrasar Europa al final de l'Edat Mitjana, amb onades successives fins al segle XVIII, i una tercera plaga que va sorgir a la Xina al segle XIX i es va estendre per tot el món fins entrat el segle XX. Es dubta si altres plagues anteriors, com la pesta d'Atenes i la pesta Antonina (totes dues abans de la nostra era), no eren també causades per aquest bacteri, però no es podrà saber fins que no s'obtinguin restes de l'època i es puguin analitzar.
Tot i que alguns historiadors posaven en dubte que la pesta negra fos causada per Yersinia pestis, els dubtes s'esvaïren quan a finals de l'any 2011 es va publicar la seqüència del genoma d'aquest bacteri a partir de restes humanes d'un cementiri medieval situat al bell mig de la City de Londres. A tocar de la Torre de Londres hi ha el cementiri d'East Smithfields, que es va fer servir exclusivament per excavar-hi fosses comunes per enterrar-hi els centenars de morts que cada dia causava la pesta negra a Londres. Dels 2.400 cadàvers que es calcula que s'hi van enterrar, se n'ha exhumat aproximadament un terç. D'alguns d'aquests cossos enterrats fa quasi 700 anys, els més ben conservats, se'n va extreure l’ADN de les arrels dels queixals i dels caps dels fèmurs. Usant les tecnologies de seqüenciació massiva de l'ADN —que en aquells moments eren incipients— es va poder reconstruir el genoma de Yersinia pestis de les mostres. La sorpresa va ser que corresponia a una soca bacteriana molt propera a les actuals, tot i ser ancestral. Podeu trobar una explicació molt clara dels resultats d'aquesta investigació en aquest vídeo curt i entenedor.
Ciutadans de Tourmai enterrant els seus familiars morts per la pesta negra (miniatura d'un manuscrit belga del segle XIV)
Com va arribar aquesta plaga a Europa en les diverses èpoques? Com es va estendre tan ràpidament i letal? Yersinia pestis és un bacteri que es pot trobar al sòl, però també al tracte digestiu dels animals. Un reservori natural en són els rosegadors, com ara les rates. Les puces de les rates, quan piquen aquests rosegadors, poden "contaminar-se" amb els bacteris i fer de vectors naturals, ja que, quan les puces piquen els humans, els transmeten els bacteris i causen la infecció septicèmica i bubònica. Però la soca original de Yersinia pestis no era capaç de sobreviure dins de les puces. De fet, humans i bacteris tenim una llarga història prèvia junts. La infecció per aquest bacteri pot explicar la mort de joves identificats en tombes de l'edat del bronze que no presenten cap trauma aparent. Se sap que molts poblats del Neolític que havien sigut pròspers van ser abandonats de forma brusca i cremats. En restes humanes d'aquestes tombes s'han seqüenciat i identificat soques ancestrals d'aquest bacteri que encara no eren tan letalment infecciosos. La diferència entre aquestes soques de l'edat del bronze i les que van assolar Europa més tard implica una adaptació evolutiva, esdevinguda els últims 5.000 anys, que va incrementar la infectivitat en els hostes humans a causa de la pèrdua de gens que permetien que el sistema immunitari dels humans els poguessin reconèixer i vèncer; i molt important, també, l'adquisició d'un gen que els confereix la capacitat de sobreviure dins les puces i, així, poder passar fàcilment de rates a humans i, és clar, d'humans a humans.
Així doncs, sembla que poblacions de rosegadors infectades de Yersinia pestis, que vivien molt probablement a les estepes russes i asiàtiques, van anar fent onades migratòries cap a Europa. En el cas de la segona plaga de pesta negra, els primers casos d'infectats es van documentar a la ciutat de Cafà o Kefe (una ciutat mercantil de la república de Gènova fundada a la península de Crimea, avui anomenada Feodòssia). Els mogols van assetjar la ciutat i hi llançaven amb catapultes cadàvers d'infectats amb la pesta negra per tal que els habitants de la ciutat s'infectessin. Entre la desmoralització i la mort causades per la infecció, pensaven causar la rendició de la ciutat. Vaixells amb navegants i altres ciutadans infectats van arribar a Gènova, on van contribuir a estendre la infecció, via terrestre i marítima a tot Europa, incloent-hi les illes britàniques.
La infecció per Yersinia pestis encara es pot produir avui dia, per exemple, per la mossegada de rosegadors i la picada de puces, però les infeccions ja no són letals perquè hi ha antibiòtics que fan front ràpidament a la infecció. A més, les condicions higièniques i sanitàries de les ciutats han canviat molt. Probablement també, i com a conseqüència de la selecció natural, els que som descendents dels que van sobreviure a les diferents onades de pesta negra a Europa podem haver heretat variants genètiques que disminueixen la virulència de les manifestacions clíniques de la infecció per aquest bacteri.