Segurament, si us pregunto què recordeu de les parets dels vostres instituts, em respondreu que algunes guixades anònimes i algun descrostat de pintura. Si filo una mica més prim i us pregunto per pòsters o imatges que adornaven les nues parets grogoses (almenys les del meu institut públic, del qual en guardo un bon record), us vindrà al cap un mapamundi i una taula periòdica dels elements. Sí, em refereixo a aquella taula periòdica amb símbols en negreta a cada quadrat, que ens són tan útils per acabar de resoldre els mots encreuats dels diaris. Em refereixo a aquella taula de disposició sistemàtica i columnes de colors, que els que estudiàvem ciències miràvem per inspirar-nos als exàmens de química i així encertar el seu pes atòmic i, amb una mica de sort, recordar les valències necessàries per saber formular.

Doncs bé, les Nacions Unides han declarat que el 2019 és l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements, en el qual commemorem que fa 150 anys que Dmitri Ivànovitx Mendeléiev va generar una taula on va col·locar de forma ordenada i sistemàtica els elements químics purs coneguts fins aquell moment. Evidentment, no va ser un treball únic i hi ha altres químics que van contribuir-hi prèviament, tant a aïllar elements purs, com a proposar possibles ordenacions, però només un geni com ell va poder proposar un ordre que s'ha mantingut fins ara, que no només és sistemàtic i ordenat, sinó que va copsar que les propietats dels elements, segons el seu pes atòmic, eren periòdiques i predictibles, molt abans que es conegués l'estructura bàsica dels àtoms en protons, neutrons i electrons. Tant és així, que es va adonar que li mancaven elements dins de la Taula proposada, pels quals va predir quines propietats físiques i químiques presentarien abans que es descobrissin, com va ser el cas del gal·li, l'escandi i el germani, que es van descobrir mentre ell encara era viu. Un vertader oracle de la química. Com passa amb molts genis, la vida de Mendeléiev no devia ser gens fàcil. Tot i néixer en un petit poble de Sibèria, el fill petit de 14 germans, va poder estudiar química i ser professor d'universitat a Sant Petersburg, encara que per culpa d'intrigues i enveges científiques poc edificants, mai no se li va concedir el Premi Nobel de Química, que mereixia amb escreix per la seva gran contribució a aquesta disciplina.

Així que aquest any, diverses revistes científiques dediquen articles en recordatori d'aquesta gran fita. En particular, us recomano una visita visual i molt divulgativa a la història del descobriment dels elements en estat pur i la creació de la Taula periòdica a la revista Science. Sabíeu que els humans vam aprendre a purificar un element químic, el ferro, abans de saber escriure? L'edat de ferro, al Paleolític ―quan vàrem aconseguir fondre a grans temperatures la mena que portava ferro per tal d'obtenir aquest valuós metall― va suposar un punt d'inflexió en la història dels humans. Sabíeu que l'alquímia, que cercava la generació d'or a partir de matèries més innobles, va esperonar el descobriment de nous elements? Sabíeu que el fòsfor va ser purificat per primera vegada al segle XVII a partir d'orina? Qui es podia imaginar que es podria purificar un element químic de l'orina que excretem fora del nostre cos? La història del descobriment i caracterització de nous elements és fascinant: a finals del segle XIX descobrien a un element per any, el segle XX es va caracteritzar per la purificació i caracterització de la gran majoria d'elements radioactius, que són molt inestables.

El 2019 és l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements, en el qual commemorem que fa 150 anys Dmitri Ivànovitx Mendeléiev la va crear

La majoria dels elements caracteritzats a partir de mitjans del segle XX són sintètics i només es poden obtenir després de bombardejar nuclis atòmics pesants amb protons per provocar la generació de nuclis atòmics superpesants. El primer element obtingut sintèticament va ser el tecneci l'any 1937. Aquest element és un dels més emprats en medicina, perquè té una vida mitjana de 6 hores i permet fer anàlisi d'imatges per contrast, sobretot en traumatologia i oncologia. Per si no us va arribar la informació, no fa pas gaire, l'any 2016, es van omplir els quatre últims forats a la Taula actual. L'últim element, de pes atòmic 118, s'anomena organessó, en honor del físic rus que va dirigir la investigació que el va obtenir, tot i que és un element tan inestable que dura menys que un sospir. I no us penseu que ara que hem acabat totes les files ja s'ha acabat la Taula, perquè hi ha molts químics a diversos llocs del món frisosos de començar una nova fila de la Taula periòdica amb els elements 119 i successius. Aquesta fita no serà fàcil, perquè seran extremadament inestables, si és que mai es poden obtenir.

Encara que la majoria de científics i químics que han obtingut elements químics són homes, m'agradaria destacar que també hi ha químiques reconegudes darrere de bastants elements químics. La més reconeguda és Marie Curie, tot un referent per a les dones científiques, perquè li van atorgar dos premis Nobel, i va ser la descobridora del radi (Ra) i el poloni (Po). Una altra química russa, Lermontova, va ser coetània de Mendeléiev i sabem, gràcies a la correspondència entre tots dos, que es va dedicar a separar i categoritzar elements químics propers al platí (Pt), entre els quals es troben l'osmi (Os) i l'iridi (Ir). Encara hi ha més químiques i investigadores al segle XX i XXI que han intervingut en el descobriment de nous elements i de les seves propietats, sigui als laboratoris, sigui fent important labor social, com ara Alice Hamilton, que el 1910 va descobrir l'elevada toxicitat del plom per a la salut, i va obligar a canviar les polítiques de les companyies d'assegurances mèdiques. Si voleu llegir un bon article sobre la contribució de les dones a la Taula Periòdica dels Elements, us recomano el que està acompanyat d'àudio (es pot baixar en format mp3) a Nature, en obert.

I ja per acabar, per als curiosos no científics que volen saber més, amb una informació curosa i divulgativa, us recomano un meravellós llibre Els elements de Theodor Grey (la versió catalana està excel·lentment traduïda per químics i editada conjuntament per l'IEC, la PUV i la UAB). Un llibre amb el text just i amb moltes fotografies en què s'explica cada element, on es troba i l'ús que els humans li hem donat. Us asseguro que, a més d'un plaer estètic, aprendreu coses que ni us imaginàveu de totes les substàncies que conformen el nostre món. Bon any 2019!

Gemma Marfany
Opinió Dieta de cafeteria Gemma Marfany
Gemma Marfany
Opinió O-ROBOT Gemma Marfany