Quan podem, els que vivim a la ciutat intentem anar al bosc o al costat del mar. Ja sabem que la gent que viu als pobles no els agrada massa que hi anem, i ens anomenen amb qualificatius no gaire amables. Som urbanites, però tenim necessitat de sortir de la ciutat i fugir del fum i soroll. Avui justament us voldria parlar de soroll i de sons. Tots dos termes s'anomenen estímuls auditius, però mentre el soroll ens destorba i pertorba, els humans gaudim dels sons, particularment dels sons de la natura.

La música ha explorat a bastament el poder evocatiu dels sons de la natura. Entre les peces musicals més conegudes per tots els públics, hi ha les Quatre estacions de Vivaldi o la seva Tempesta del Mar; també hi trobem la sexta simfonia de Beethoven, coneguda com la Pastoral; i segur que molts de vosaltres podeu pensar en altres peces més modernes, com ara “Riders on the storm” de The Doors (que vaig conèixer gràcies al meu germà gran). Però, us heu preguntat mai per què ens agraden i busquem els sons de la natura?  Els sons ambientals que podem sentir a la natura solen tenir origen animal, com ara els cants dels ocells i els sons d’altres animals; d’origen geofísic, com ara els sons del mar, l’aigua corrent de rius i rierols, pluja i vent; i d’origen antropogènic, generat per activitats humanes. Moltes espècies, incloent-hi la nostra, utilitzem els sons ambientals per orientar-nos i també per percebre el nostre entorn. Els sons són sondes d’informació del nostre exterior, i pels humans (com també per la majoria de mamífers) els estímuls auditius complementen els estímuls visuals. El soroll emmascara els sons ambientals naturals i, per això, ens acaba generant una situació de malestar, perquè interfereix en la percepció acurada del que ens envolta. De fet, està demostrat que la magnitud del soroll ambiental està directament relacionada amb problemes de salut, des de pèrdua de l’audició, acúfens, i si pensem fora del sentit de l’audició, es relaciona amb un increment de l’estrès, hipertensió, problemes cardiovasculars, i enuig. Sentir sorolls de forma perllongada ens fa enfadar.

Els sons relacionats amb l’aigua proporcionen un benefici sobre la salut, mentre que els sons d’ocells i altres animals incrementen la percepció de tranquil·litat, tot disminuint l’estrès i la sensació d’enuig

Però, i els sons de la natura? Acaba de sortir publicat un article que fa una metaanàlisi (és a dir, una anàlisi comparativa de les dades generades per molts altres articles) sobre quins són els efectes dels sons de la natura sobre la salut humana. S’han comparat els resultats de 36 articles científics i, tot i que la majoria es realitzen en un laboratori o un hospital, arriben a la conclusió que, clarament, els sons que trobem als parcs i boscos produeixen un benefici sobre la salut humana: els sons relacionats amb l’aigua proporcionen un benefici sobre la salut —pressió sanguínia, pulsacions per minut, quantitat de cortisol (hormona que produeixen les glàndules suprarenals en situacions d’estrès) en sang, proves cognitives— mentre que els sons d’ocells i altres animals incrementen la percepció de tranquil·litat, tot disminuint l’estrès i la sensació d’enuig i, per tant, permeten una concentració més gran juntament amb la sensació de plaer. Si s’estudia l’efecte de tots els sons naturals conjuntament respecte al soroll, s’observa una millora significativa, amb increment dels efectes positius i disminució en els negatius. Fins i tot, si hi ha superposició de sons naturals, amb sorolls antropogènics a la llunyania (per exemple, en un parc proper a una ciutat o una carretera), l’efecte positiu sobre la salut continua sent perceptible. Aquesta acció sobre la salut ve, segurament, determinada per la percepció ancestral de perill basada en el sentit de l’oïda. Un soroll antropogènic continuat ens fa estar alerta, provocant concentracions elevades de cortisol en sang, que quan es cronifiquen, comporten problemes de salut. Per contra, els sons naturals ens fan sentir tranquil·litat i sensació de control sobre el nostre entorn més immediat, tot disminuint l’estrès de l’alerta. Així, doncs, no és d’estranyar que els humans cerquem llocs amb sons naturals perquè directament incideixen en la nostra percepció de benestar, tant de forma subjectiva com també objectiva, quan analitzem diferents mesures fisiològiques.

Els autors de l’article que us comento viuen als Estats Units, un dels països que té més parcs naturals i, a més, molt variats (recordeu que dins dels Estats Units hi trobem tant els parcs naturals de les Rocalloses, com els de Mojave, Alaska o Hawaii). Existeix un programa governamental molt ben implementat per afavorir que els visitants coneguin aquests parcs naturals, i una part de la recerca d’aquests parcs es dirigeix a estudiar i analitzar la seva diversitat, una part de la qual és l’auditiva. El so ambiental dels diversos parcs té components originats pels paisatges i fauna diferencials. El so del parc de Yellowstone no s’assembla gens al so dels parcs a la zona volcànica de Hawaii. Aquests sons ambientals dels parcs estan sent reconeguts com un bé comú que cal protegir i, per això, s’ha fet un recull dels sons dels diferents parcs (si els voleu escoltar, us recomano anar a la pàgina web dels Parcs Nacionals dels EUA (NPS)) on podeu trobar un recull relaxant acústic de sons de la natura, així com gravacions específiques de cada parc, incloent-hi els sons de mussols, llops, ants i petits ocells). Així que aquests investigadors comparen els sons de 221 localitzacions en 68 parcs naturals diferents. La seva conclusió és que la gran majoria (un 75%) tenen sorolls d’animals mentre que al voltant del 42% de les gravacions contenen sons d’origen geofísic. En molts d’ells es pot sentir a la llunyania sorolls antropogènics. Tot i això, els investigadors conclouen que cal protegir aquests sons perquè produeixen un benefici directe en el benestar de les persones, i proposen estudiar l’efecte en diverses poblacions i cultures. A més de promocionar els parcs naturals, proposen conservar els seus sons i afavorir que les persones en puguin gaudir, per exemple, amb excursions específiques per anar-hi.

Curiosament, seguint els enllaços d’aquest article, he anat a parar a la pàgina dels NPS on, de forma molt divertida i basant-se en un joc de preguntes i respostes sobre preferències personals, et recomanen quin de tots els parcs nacionals pots visitar per tenir una magnífica experiència enmig de la natura. Entre els sons i les vistes, no em digueu que no és una magnífica manera de promocionar els seus parcs naturals. He intentat veure si hi ha accions similars per donar a conéixer els sons de racons de natura del nostre país. No he trobat gaire cosa, uns pocs vídeos penjats de forma individual, que permeten gaudir del so de l’aigua del Montseny. Algun ajuntament de la Marina Alta (Alcalalí), que també ens deixa un tastet dels sons dels seus boscos, i algunes iniciatives de cursets i excursions aquí i allà, però em fa la sensació que encara ens queda molt per aprendre sobre com promocionar els nostres boscos i parcs naturals que, a més d’alegrar-nos la vista, són font de salut pel plaer acústic i el relaxament mental.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
El conill acròbata
Opinió El conill acròbata Gemma Marfany
El coll de la girafa
Opinió El coll de la girafa Gemma Marfany