Aquest podria ser el títol d'un dels volums de "Los Tres Investigadores", una col·lecció de llibres d'intriga que m'agradava molt quan era adolescent, però no és el cas. Aquest és el nom que els locals d'una zona de l'Himàlaia li donen al llac Roopkund. Aquest llac, situat a més de 5000 metres d'altitud és petit i rodó, rodejat de forts pendents. D'uns 40 metres de diàmetre, està glaçat la major part de l'any, però quan es desglaça, la riba queda entapissada de centenars d'ossos humans; no es distingeixen esquelets sencers, només ossos desmembrats, alguns encara amb fragments de carn i teixit, conservats en el temps pel fred. Quina història s'amaga darrere aquestes restes humanes? El llac es troba dins una ruta de pelegrinatge al santuari de la deessa de la muntanya, Nanda Devi, i les llegendes del lloc diuen que es tracta d'una abundosa comitiva reial que acompanyava un rei i una reina al santuari, però que van ser castigats amb la mort per una deessa enutjada pel seu comportament irrespectuós. O potser són les restes d'una munió de pelegrins que van ser sorpresos pel mal temps, molt freqüent en aquella contrada, i van precipitar-se pendent avall fins a ofegar-se en el llac, o potser van morir a causa d'una epidèmia infecciosa i la resta de l'expedició els va "enterrar" tirant-los dins el llac. Quina explicació podem donar als ossos que el llac diposita a la riba any rere any?
Visió del llac Roopkund a l'Himàlaia, a 5.000 metres d'altitud, rodejat d'escarpades pendents, on cada any el desglaç porta centenars d'ossos humans a la riba (imatges extretes de l'article publicat per Harney et al. Nature Communications 2019, doi:10.1038/s41467-019-11357-9)
Científics de l'Índia, els Estats Units i Alemanya acaben de publicar un treball de col·laboració en què han analitzat restes de fins a 38 persones diferents, des de l'anàlisi genètica i de l'estat dels ossos, a la detecció de carboni radioactiu (antiguitat de les restes) i d'isòtops estables per a inferir-ne la dieta. Les conclusions a les quals han arribat són, si més no, sorprenents. Una veritable història d'intriga. De les 38 persones diferents que han identificat i analitzat en detall, 23 són homes i 15 són dones, cosa que indica una relativa paritat. Curiosament, no totes van morir i van anar a parar al llac a la mateixa època. La datació per radiocarboni indica que, com a mínim, hi ha dos grups humans que van morir per causes diferents en dues èpoques molt distants, separades un miler d'anys: un grup més antic, del voltant del segle VII-VIII de la nostra era, i un segon grup, més recent, de fa uns 200 anys. L'anàlisi del seu ADN també és encara més sorprenent, ja que identifica tres grups genètics diferenciats: els individus més antics tenen similituds genètiques amb les poblacions actuals de l'Índia, la qual cosa és esperable si es tractava de gent local o propera geogràficament, en canvi, en el grup d'individus analitzats que van morir més recentment, contenen informació genètica que els fa molt propers a les poblacions actuals del Mediterrani (Creta, Grècia, Itàlia...), més un individu amb parentiu genètic amb les poblacions de la costa oest asiàtica (Xina o Malàisia). Les anàlisis d'isòtops estables mostren que la dieta dels dos grups també és clarament diferent, i el grup més recent havia sigut alimentat amb una dieta forana (no coincideix amb un origen geogràfic local, com si ho fa la dieta del grup més antic). No hi ha cap evidència genètica que indiqui que les mostres procedeixin de familiars o persones relacionades genèticament (no coincideixen ni el seu ADN mitocondrial ni el del cromosoma Y, tal com he explicat altres cops que es pot fer servir per trobar parentius genètics per via materna i paterna, respectivament), per tant, són persones que no tenen cap parentiu evident. Es calcula que hi poden haver restes de més de 500 individus diferents. Com i per què van arribar aquestes persones al llac? Quin viatge, expedició, migració o pelegrinatge els va portar a morir lluny de les seves contrades? És evident que encara no tenim la resposta, però podem començar a oblidar algunes de les hipòtesis suggerides inicialment alhora que queda palès que aquest tipus d'anàlisi genètica i bioquímica permet proporcionar dades informatives en casos on manquen altres tipus de registres arqueològics o històrics que puguin ajudar a la seva comprensió.
De vegades, la història darrere dels enterraments i restes humanes és igualment interessant, però una mica més fàcil d'inferir. Així va passar amb les restes humanes, datades al segle VII de la nostra era, enterrades a una zona d'Alemanya en el que es considera un dels enterraments dels Alemanni (una tribu germànica) més ben conservats de l'època medieval. Una de les preguntes que l'anàlisi genètica de les restes dels 13 humans desenterrats han permès respondre és si l'estructura familiar de l'època estava exclusivament formada per persones relacionades genèticament (avis, pares, fills, cosins...) o també hi havia incorporació de gent forana, particularment en societats guerreres, en les quals hi havia una història subjacent de conquesta de territoris i reclutament, forçat o no (segrest, esclavització...). Les restes dels 13 individus enterrats són totes d'homes (sexe masculí), comptant 10 adults, dos nens i un nadó. Cinc dels individus estan clarament relacionats entre ells amb una relació que per l'edat inferida pel grau d'ossificació, podria ser paterna-filial, i el seu ADN mostra similituds amb les poblacions centreeuropees actuals, però almenys tres dels individus tenen procedència diferent, i el seu ADN indica una procedència del Mediterrani. Les dades conjuntes més el fet que en una mateixa tomba s'hi trobessin individus amb ADN de diferent procedència geogràfica, indica que en l'època merovíngia, almenys dins les tribus germàniques, el terme família era una denominació grupal que incloïa els vincles genètics però també de camaraderia, "gent de dins i de fora", incrementant la diversitat genètica i cultural.
D'aquests estudis i de molts altres, podem concloure que la genètica, l'arqueologia, i la història poden complementar-se i treballar conjuntament per a resoldre moltes qüestions, algunes molt rellevants per a la història humana, d'altres més petites i anecdòtiques. La història humana està farcida de guerres, migracions, barreja genètica, epidèmies, extincions... I guanys, pèrdues, divergències i confluències genètiques i culturals. Només una mirada interdisciplinària i diversa pot donar una visió més profunda del nostre passat i de la nostra existència actual.